Les expectatives econòmiques del Barça de Joan Laporta es troben en un punt crític que, segons les decisions de l’auditor, pot marcar el futur de les mateixes finances i de la junta directiva, amenaçada especialment per aquesta multa de la UEFA de 60 milions que, per reduir-la a 15 milions, requereix un esforç i requisits força complicats.
El fons de titulització de l’Espai Barça i la UEFA han posat ara la gestió de Laporta sota la lupa, cadascun per motius diferents i alhora coincidents en el fons. El grup inversor liderat per Goldman Sachs, perquè a partir d’aquest hivern comença la devolució del préstec amb els diners procedents de l’explotació del Spotify; i la UEFA, perquè li ha donat un termini de dos anys a Laporta per recompondre el seu equilibri econòmic, aquesta vegada sense trampes ni vendes d’actius o de patrimoni. I ambdós, Goldman Sachs i la UEFA s’avindran a les conclusions de LaLiga, segons el seu criteri i control, per certificar si el club blaugrana compleix els paràmetres exigits. En cas negatiu, Goldman Sachs pot intervenir la tresoreria blaugrana per garantir el pagament de les quotes i l’organisme europeu aplicar els 45 milions restants de la multa.
El fons de titulització de l’Espai Barça incorpora una sèrie de compromisos (covenants) relatius, entre d’altres, al desenvolupament del projecte, la generació dels ingressos cedits i la ràtio de cobertura del servei del deute. En resum, que el projecte Espai Barça es completi segons el previst, que els ingressos futurs (naming rights, ticketing, hospitality, etc.) cedits al fons siguin suficients per cobrir els pagaments del deute i que es mantingui una ràtio de cobertura del deute adequada. És a dir, que els fluxos generats per l’Espai Barça siguin suficients per atendre els compromisos financers del fons. A més dels compromisos del fons, el FC Barcelona està subjecte al reglament de control econòmic de LaLiga, igual que ha delegat la UEFA, per estimar si en els pròxims 24 mesos Laporta fa els deures.
La normativa de control econòmic de LaLiga comprèn presentar comptes anuals auditats, complir amb l’indicador de punt d’equilibri (break-even). És a dir, no acumular dèficits operatius rellevants en el trienni mòbil, mantenir el deute net per sota del 100% dels ingressos rellevants i que les despeses de personal de la plantilla inscriptible no superin el 70% dels ingressos rellevants.
Sembla fàcil perquè, entre altres coses, el fair play financer amb el qual Javier Tebas insisteix cada dia serveix perquè ningú no estiri més la mà que la màniga, o almenys aquest era el propòsit fins que Laporta es va anar inventant palanques fictícies que, avui dia, han generat un forat encara ocult a la comptabilitat de més de 300 milions.
Aquest és el gran cavall de batalla, ja que a causa d’aquesta temeritat i engany de les operacions de Barça Studios i de Sixth Street serà complicat que els resultats econòmics siguin positius. El break-even (també conegut com a punt d’equilibri, punt mort o llindar de rendibilitat) és un indicador financer fonamental per entendre la viabilitat del club, que ja va perdre 91 milions a l’exercici 2023-24. I pot ser que n’acumuli més el 2024-25, encara pendent que Crowe, l’auditor, i Laporta, que exerceix de CEO i de director financer, es posin d’acord en com dilucidar el pes mort de les societats el valor en llibres de les quals serà obligat deteriorar més tard o més d’hora.
Un segon any de pèrdues acumulades exigeix, per complir el fair play financer i aquest punt d’equilibri, la imposició d’un pla de recuperació que, a la força, ha d’afectar el marge salarial i les despeses especialment. Traduït, que Laporta podria veure’s en la tessitura d’haver de rebaixar extraordinàriament els costos de salari i operatius, o bé compensar el fosc panorama amb algun traspàs d’un o de diversos jugadors franquícia.
A tots els efectes, seria com si no estigués anul·lat l’article 67è dels estatuts del FC Barcelona, que obliga la directiva a presentar a l’assemblea un pla de recuperació de les pèrdues d’un exercici en els dos següents i que, sens dubte, no contempla la seva continuïtat en el càrrec si en l’any següent es registren números vermells no previstos en aquest pla de rescat.
En cas de produir-se un dèficit en aquesta temporada pendent de tancar comptes, la 2024-25, Laporta i la seva junta saltarien pels aires en l’aplicació dels estatuts, si l’assemblea del 2021, a proposta del president, no hagués aprovat la suspensió de l’article de control social sobre la gestió financera del Barça. L’única solució de Laporta aquests anys ha estat dissimular centenars de milions en pèrdues venent actius i patrimoni, que ha hipotecat perillosament el futur immediat perquè, a l’hora de la veritat, eren fiascos, maniobres comptables il·lusòries. I també a llarg termini, perquè a partir del 2033 els compromisos de devolució del nou Camp Nou es menjaran bona part dels ingressos ordinaris. El panorama, lluny de millorar, empitjora amb el pas del temps.
