Catalunya registra 776.176 places turístiques, segons dades del Registre de Turisme de Catalunya. La xifra inclou hotels, càmpings, apartaments i habitatges d’ús turístic, i representa gairebé una plaça per cada deu habitants. El model d’oferta és desigual: mentre a grans ciutats com Barcelona el pes recau en hotels, a municipis costaners i pirinencs l’habitatge d’ús turístic és el més comú.
En 90 municipis catalans, el nombre de places turístiques ja supera la població censada. A alguns llocs, com Sant Pere Pescador, les places turístiques arriben a multiplicar per sis el nombre d’habitants. La situació genera pressió estacional sobre serveis públics, infraestructures i habitatge i diversos municipis han començat a aplicar limitacions i plans d’habitatge protegit.
Barcelona, amb 91.901 places, encapçala el rànquing català. Però municipis com Salou (42.222 llits), Lloret de Mar, Platja d’Aro i Cambrils també destaquen. En aquestes zones, l’afluència massiva de visitants a l’estiu transforma radicalment la vida quotidiana i genera reptes de convivència, sostenibilitat i accés a l’habitatge permanent.
