‘Fiascos S.A.’ explica detalladament com funcionava la caixa B de Banca Catalana

Al capítol dedicat a Banca Catalana, el llibre “Fiascos S.A.” explica amb detall com funcionava la caixa b de l’entitat que va crear i dirigir Jordi Pujol abans d’accedir a la presidència de la Generalitat. “L’entramat disposava d’una caixa b en la qual es practicava una comptabilitat paral·lela per escapar del control de les autoritats monetàries i s’havien empleat societats instrumentals per aparentar legalitat a les seves operacions”, escriu l’autor del llibre, Miguel Ángel Noceda. Destaca que l’auditoria externa que el Banc d’Espanya va encarregar a Price Waterhouse va fixar en 129.000 milions de pessetes el forat que presentava l’entitat en el moment de la seva fallida.

“Els fons desviats a aquesta caixa b van ser de 83.715 milions de pessetes entre 1974 i 1981”, detalla Noceda que explica que “les investigacions van descobrir 27 societats instrumentals, creades per canalitzar els diners cap a la caixa oculta i amb les que Banca Catalana no tenia cap vinculació”. El procediment més habitual per desviar els diners era mitjançant crèdits ficticis, repartits entre societats instrumentals, empreses vinculades i diversos clients, explica l’autor que basa bona part del seu treball en l’informe dels fiscals del cas –José María Mena i Carlos Jiménez Villarejo-, el llibre “Banca Catalana: caso abierto”, que va publicar el 2015 el periodista ja desaparegut Pere Ríos i el més antic “Banca Catalana, más que un banco, más que una crisi”, publicat el 1985 i escrit per Siscu Baiges, Enric González i Jaume Reixach.

Factures que es comptabilitzaven dos cops

La caixa b també es va nodrir de dividends derivats d’inversions en valors immobiliaris i de dipòsits de clients als que es garantia una rendibilitat superior a la del mercat. Una altra forma d’omplir-la era mitjançant factures que es comptabilitzaven dos cops. També es creuaven crèdits falsos entre els bancs del grup.

Noceda explica els efectes catastròfics del recurs a la caixa b, a partir de l’informe dels fiscals: “Els querellats responsables de la caixa b, en la mesura que van detreure, apartar i disposar dels recursos econòmics de Banca Catalana, recursos que van ser administrats matusserament, van provocar directament i expressament un dèficit patrimonial de l’entitat que la van conduir a la ruïna econòmica”. Els diners s’evaporaven en “compres de societats, valors mobiliaris i immobiliaris, compra d’accions d’altres entitats bancàries que se solien fer mitjançant societats instrumentals, el pagament d’extratipus a ‘preu de mercat no oficial’ que s’ocultaven a la junta d’accionistes i pagament d’interessos pels dipòsits que van ser captats amb la promesa d’una remuneració irregular complementària”.

El judici, a partir del 10 de novembre

En una cita del llibre de Ríos, Noceda recull que “no respon a la veritat el discurs oficial tantes vegades repetit que no li interessava el benefici econòmic i que es va desvincular de qualsevol activitat molts anys abans per dedicar-se en cos i ànima a la política”. Entre d’altres operacions descobertes i recollides a la querella “apareix que Jordi Pujol es va embutxacar dividends il·lícits per valor de 84 milions de pessetes, una xifra que actualitzada a 2.023, d’acord amb la inflació, equivaldria a uns quatre milions d’euros”.

Aquesta fortuna obtinguda pels Pujol a Banca Catalana pot estar en la base de la que va reconèixer Pujol que va amagar a l’estranger tot el temps que va presidir la Generalitat. L’ex-president l’atribueix als rendiments d’una deixa misteriosa que li va fer el seu pare, Florenci Pujol. La investigació judicial hi ha detectat moviments econòmics vinculats a operacions sota sospita realitzades pel seu fill gran, Jordi Pujol i Ferrusola. El judici oral és previst que comenci el proper 10 de novembre. Es coneixerà finalment l’origen de la fortuna que va portar Jordi Pujol a confessar que la va ocultar a Hisenda durant els 23 anys que va presidir Catalunya?