El procés s’acabarà el 10 de novembre vinent

Fa vuit anys, Catalunya era un volcà en erupció. Amb Carles Puigdemont a la presidència de la Generalitat, el país patia una gravíssima divisió interna, provocada pel procés independentista i l’anunci d’un imminent referèndum unilateral d’autodeterminació, que s’acabaria celebrant l’1 d’octubre. Aquell “full de ruta” va acabar molt malament, en especial per als nou líders independentistes que van passar més de tres anys a la presó, fins que van ser indultats pel president Pedro Sánchez.

En la perspectiva que dona el temps, el procés va ser una enorme enganyifa/al·lucinació col·lectiva que va afectar, aproximadament, uns 2,5 milions de catalans, esperonats per una potentíssima i sofisticada maquinària mediàtica greixada des de la Generalitat. S’han escrit rius de tinta sobre l’origen i les causes d’aquesta febrada secessionista, però jo ho tinc clar.

A banda de la influència del Brexit, el moment 0 del procés va ser la imputació, l’any 2013, d’Oriol Pujol –destinat a ser l’hereu de la dinastia pujolista a la Generalitat– pel cas de corrupció de les ITV. Va ser aleshores quan el padre padrone Jordi Pujol va decidir desenterrar la destral de guerra contra el Govern del PP de Mariano Rajoy i la Casa Real. Si no hi havia dinastia pujolista a Catalunya, aleshores tampoc no hi hauria dinastia borbònica a Espanya: el “gran pacte” de la Transició havia saltat pels aires.

Ara, amb la validació pel Tribunal Constitucional de la Llei d’amnistia ha culminat el constructe jurídic per tancar aquest penós episodi de la història de Catalunya. La gent s’ha sentit burlada (“ho tenim a tocar!”), els dirigents independentistes van fer un ridícul espantós, però Mariano Rajoy i la seva “policia patriòtica”, activada per intentar aturar el procés, també.

Segons els càlculs d’Alerta Solidària, fins ara han estat amnistiades 367 persones, incloent-hi 129 policies, i encara queden per resoldre 69 peticions. La “carpeta Puigdemont” és un cas a part, perquè està subjecta a l’estira-i-arronsa entre el Tribunal Constitucional i els magistrats del Tribunal Suprem. També queden serrells pendents que passen pel veredicte del Tribunal de Justícia de la UE i el Tribunal Europeu dels Drets Humans.

Podrà tornar a Catalunya Carles Puigdemont? Tornarà, però la seva aura d’“independentista rebel” s’ha anat esmorteint amb el pas dels anys i avui ja ha perdut tota la seva força, credibilitat i carisma. A més, els seus tractes secrets amb l’exsecretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán -ara en l’epicentre d’un fastigós cas de corrupció, juntament amb l’exministre José Luis Ábalos i el seu assessor Koldo García– poden acabar esclatant-li a la cara.

De ser el protagonista central del procés, Carles Puigdemont ha acabat en un paper marginal del “santoral” independentista. El seu suport a la investidura de Pedro Sánchez, a canvi d’una amnistia que, de moment, l’ha deixat fora de la seva aplicació, és un pèssim negoci que, sens dubte, li passarà factura si es torna a presentar a unes eleccions.

Però el veritable punt final d’aquesta tragicomèdia serà el judici per corrupció contra l’expresident Jordi Pujol i els seus fills, que està fixat per al 10 de novembre vinent a l’Audiència Nacional. Va ser el mateix Jordi Pujol, amb la seva confessió del 25 de juliol del 2014 sobre els diners amagats a l’estranger, qui va provocar la seva imputació i la de tota la seva família.

Aquest és el “nus gordià” de tot l’embolic del procés. Encara que la família Pujol va fer gestions per intentar ser inclosa en el perímetre de l’amnistia, és evident que no era el cas. De tota manera, la “música” de la Llei orgànica d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya ressonarà en aquest procediment judicial, on la Fiscalia demana nou anys de presó per a l’expresident de la Generalitat i 29 per al seu primogènit, Jordi Pujol Jr., a banda de les condemnes sol·licitades pels altres fills.

Jordi Pujol ja ha fet 95 anys i, per raons humanitàries, no és qüestió que se’l faci viatjar a Madrid per assistir al judici. Previsiblement, l’advocat defensor, Cristóbal Martell, assolirà un pacte previ amb la Fiscalia, que evitarà el tràngol de la vista oral, amb una sensible rebaixa de penes per a tota la família. Segons s’especula, només Jordi Pujol Jr. entrarà una temporada a la presó, com va fer el seu germà Oriol.

Aleshores, el cercle encetat el 2013 s’haurà tancat. Tal com va passar amb l’ensulsiada de Banca Catalana, la justícia espanyola acabarà perdonant Jordi Pujol pels tripijocs corruptes que van tacar el seu mandat com a president de la Generalitat. Tal com va passar amb Banca Catalana, la mobilització i la pressió de les masses nacionalistes al carrer també haurà estat determinant per ajudar a eludir les responsabilitats penals de Jordi Pujol i la seva família.

El procés, comptat i debatut, ha estat una enorme cortina de fum organitzada per distreure i amagar les misèries d’un règim corrupte que, afortunadament, ja ha passat a la història. L’última pàgina s’escriurà el pròxim 10 de novembre.