El compte enrere del retorn a l’Spotify ja s’ha convertit, per culpa de les urgències i de la negligent gestió de la junta de Joan Laporta, en una altra polèmica que ha posat l’Ajuntament de Barcelona en el punt de mira i el centre d’una controvèrsia susceptible d’embrutar i afectar la imatge i governabilitat del govern municipal de Jaume Collboni.
El nou conflicte es produeix perquè a Laporta no se li ha acudit res millor que anunciar públicament el retorn a l’Spotify el 10 d’agost en resposta a l’actitud de l’Ajuntament de no concedir anticipadament cap llicència d’obertura per a la primera i segona graderies fins que no rebi, per part del club, la certificació de final d’obra d’acord amb els permisos d’obres, llicències i el MGPM aprovat per a la reforma del coliseu blaugrana.
Per tant, fins que Limak no conclogui aquesta primera fase completament, els tècnics de l’Ajuntament no iniciaran la comprovació dels accessos, circulació, evacuació i seguretat abans d’atorgar el certificat de primera ocupació i l’autorització per acollir partits de futbol amb una presència massiva d’aficionats.
La possibilitat que aquest procés es pugui prolongar per algunes setmanes més, o fins i tot mesos, i retardar els plans de tornada a l’estadi de Laporta va ser el detonant perquè, des del club, és projectés al món l’aparença, potser falsa, que el Trofeu Joan Gamper es disputarà el 10 d’agost pròxim. Falsa segons es miri, ja que tot i que els mitjans van interpretar com a oficial l’anunci que el tradicional torneig d’estiu blaugrana es disputarà en aquesta data, en realitat no existeix cap comunicació del Barça en aquest sentit, només una campanya audiovisual reforçada per un vehicle pickup carregat d’altaveus i un missatge al·lusiu, “Tornem a Casa. Vibrem”, sobre la imatge de la gespa amb un 10.08.25 retallat. Res concret sobre el Gamper.
Igualment, la resposta de l’Ajuntament, cauta i sense massa soroll, ha estat ignorar i esquivar elegantment aquesta mena de desafiament i exhibició de força de Laporta, qui personalment apareix a la campanya sent el primer que trepitja la gespa de l’estadi, anunciant el tan esperat retorn, Mentrestant, al web oficial del club, a l’apartat d’entrades, només s’invita a socis i aficionats a enviar les seves dades per ser els primers a rebre informació sobre el preu i les condicions per adquirir localitats quan es reobri l’estadi, sense data ni rivals ni res que pugui suggerir la celebració del Gamper.
En aquest joc d’estratègies, la primera a fer sonar l’alarma ha estat Laia Bonet, primera tinent d’alcalde i responsable d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, concretant que “quan hagin acabat les obres podrem entrar a veure si l’estadi està en condicions de poder acollir públic en aquest espai”. “Les obres han d’estar acabades dins el termini i en la forma escaient per poder demanar la llicència de primera ocupació provisional per a l’obertura de la primera i segona graderia. Avui no estem en aquest moment i necessitem temps per poder comprovar, un cop acabades les obres, que l’estadi està en condicions per poder acollir públic”, ha dit, evitant confirmar que l’estadi estigui llest per acollir 60.000 espectadors el 10 d’agost.
El mateix alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha precisat aquest cap de setmana que l’Ajuntament tractarà la sol·licitud del FC Barcelona com qualsevol altra obra a la ciutat, sense excepcions ni tracte preferent. Collboni ha subratllat que el club ha de sol·licitar formalment la llicència d’obertura i, un cop presentada, els experts faran la inspecció pertinent, especialment en matèria de seguretat. “Nosaltres farem com amb qualsevol altra obra. Ens han de demanar llicència d’obertura i després l’Ajuntament farà la inspecció, especialment des de l’àmbit de la seguretat, per veure si tot està correcte. Que jo sàpiga, encara no s’ha formalitzat aquesta petició”, ha manifestat.
Unes hores abans, la vicepresidenta institucional del Barça, Elena Fort, havia declarat en diferents mitjans, i no casualment, que “Ajuntament i Bombers ho saben tot”, donant pràcticament per tramitat i resolt tot el tràmit previ a l’obertura. De fet, la mateixa Elena Fort va deixar Collboni gairebé per mentider diumenge a La Vanguardia, assegurant que “no hi ha informació per pensar que no puguem obrir l’Spotify Camp Nou ara”.
A un mes i deu dies d’aquesta data del 10 d’agost, la directiva de Laporta pressiona l’alcalde enmig d’un panorama que reprodueix aquesta permanent incertesa que, des de l’inici del curs passat, va planant sobre com i quan es produirà el tan esperat moment de la tornada a casa, esdeveniment que s’ha anat ajornant i endarrerint per la tossuda impossibilitat del ritme de les obres a les Corts i contra la no menys enganyosa i reiterada insistència de la junta de Laporta que el primer equip no acabaria la temporada anterior a Montjuïc. Procés que sempre es va desenvolupar com una mentida més, conscient i premeditada, perquè de cara a LaLiga, Laporta havia assegurat a Javier Tebas que des de gener en endavant els ingressos augmentarien després d’abandonar Montjuïc i les despeses es reduirien també substancialment per l’estalvi del lloguer del Lluís Companys.
A més, per pur sentit comú, no quadra que, per una banda, el Barça demani retardar l’inici de la Lliga i de la Champions a LaLiga i a la UEFA i, per l’altra, promogui apressadament aquesta reobertura el 10 d’agost sabent que des de l’Ajuntament ja l’han avisat que el Gamper no es podrà disputar en el format que filtra la junta als mitjans, amb 60.000 espectadors.
Per què, així doncs, es reprodueix el mateix ressò mediàtic des de la directiva sobre l’imminent, definitiu i inajornable inici de la temporada 2025-26 a l’Spotify, de sobte envoltat de nou en especulacions més que raonables sobre més endarreriments?
Els problemes per a Laporta són dos. El primer és que, donant per fet que LaLiga li pot fixar els tres primers partits fora de casa per acabar de donar els últims retocs a l’estadi, necessita poder jugar el primer partit de Champions en un recinte amb plenes garanties de seguretat, inclòs el 5% reservat a l’afició visitant, sense possibilitat d’anar canviant d’estadi fins que es completi la fase de lligueta. I el segon és que no pot saltar-se el compromís amb Goldman Sachs d’operar al 100% les zones d’hospitality a partir de l’1 de gener ni tampoc deixar d’obrir l’estadi aquest inici de temporada.
Laporta ha escollit l’estratègia perillosa de pressionar l’Ajuntament per tal que, sigui quin sigui l’estat de les instal·lacions, li permeti reobrir per, almenys, fer ara la sensació de poder acollir partits de Lliga i de Champions amb normalitat. El fet d’insinuar que el Gamper podria jugar-se el 10 d’agost no ha agradat al govern municipal, perquè Laporta no dubtarà, des d’aquest moment, com ja ha fet Elena Fort, a assenyalar Jaume Collboni com el dolent de la pel·lícula si no arriben els permisos a temps d’evitar la catàstrofe que suposaria haver de reobrir Montjuïc perquè l’Spotify encara no és apte per a la competició en qüestió de dos o tres mesos.
L’afició barcelonista ha de saber que el menys important en aquest nou duel sota el sol entre Laporta i l’Ajuntament és precisament el Gamper, convertit en un instrument ocasional d’aquest pols de poder que Laporta necessita guanyar de totes totes, acorralat pels mil problemes que arrossega i que no fan més que complicar i perjudicar el Barça institucionalment cada dia més.
Com acabarà el cas? Pot ser que l’Ajuntament acabi permetent-li dur a terme una prova de càrrega i el més semblant a una reobertura limitada a pocs milers d’espectadors en forma d’assaig privat, intern i purament tècnic per aquestes dates, mentre el Gamper es juga al Johan Cruyff de Sant Joan Despí a causa del fet que Montjuïc està de concert aquells dies. Una altra maniobra de distracció i il·lusòria està en marxa i manté la premsa entretinguda.
