- No tinc la solució a la corrupció en la política i desconfio de qui digui tenir-la; vaig deixar de prioritzar la regeneració política en la meva activitat militant (potser erròniament) quan vaig veure que alguns que feien bandera de la regeneració (amb mi) van aprofitar per deixar el PSC i sumar-se al “procés” que, dit amb tot respecte per a altres persones que el van abraçar, va ser entre altres coses una estafa democràtica. Però segueixo creient que la regeneració és necessària malgrat avenços aconseguits, he estudiat la relació entre economia i corrupció, i crec que sóc conscient de la importància del tema, la seva gravetat i la dificultat del combat.
- Només uns quants països han reduït la corrupció al mínim, sembla inherent al capitalisme (sense que el comunisme hagi eliminat la corrupció, és clar). Però hi ha casos d’èxit, sobretot al nord d’Europa, i hi ha països més i menys corruptes. Per tant, gairebé es pot eliminar la corrupció, però no és fàcil. Països tan rics i exitosos en molts aspectes, com els Estats Units, França i Itàlia, no són gens aliens a nivells alts i casos greus de corrupció. L’èxit (com a la Xina a l’economia o Espanya al futbol) no és incompatible amb la corrupció. Però també es pot tenir èxit econòmic sense corrupció i el model resultant (el nòrdic) és molt més satisfactori.
- Però si hi ha la solució (o una estratègia per avançar en aquest combat), ha d’estar al triangle entre corruptes, corruptors i entorn legal i social. Les institucions que poden combatre la corrupció tenen dimensions formals i no formals, en un sistema econòmic i social on hi ha corrupció a la política, a l’empresa, a l’esport, a la societat civil i a la religió. Les solucions exigeixen disseny i coordinació, fer diverses coses alhora i un conjunt d’actors. I ja s’han fet coses, que cal apreciar i no llençar per la borda. I partir d’un aspecte positiu: a Espanya, la corrupció ja no surt de franc (com en la dictadura per exemple); altrament, no en parlaríem.
- Continuo pensant que l’actitud de l’(extrema) dreta espanyola, no diguem del bisbat, és malgrat tot hiperbòlica, i poc interessada a trobar solucions a un problema davant del qual ells reaccionen molt pitjor, i davant del que han fet molt menys (no diguem certa dreta catalana). El que passa a Espanya serveix per no veure (cal agrair als corruptes per aconseguir-ho) la gravetat de la violència, la disrupció i la corrupció (una presidència en venda) d’una Casa Blanca amb antenes a Europa.
- Qui es pugui afiliar que s’afiliï –i que no se’n vagi. Perquè la majoria de la gent és bàsicament honesta i els partits en són un reflex. I perquè no només s’arreglarà des de fora, sense arremangar-se i adonar-se de les dificultats d’atreure els escassos millors (definits com?) la feina-intensiva activitat política. La secretària d’Organització sobretot en un partit de govern és més important que la ministra d’Economia: objectivament, és una activitat amb risc de corrupció, especialment si també s’ocupa de les finances, de proposar càrrecs i de protagonitzar negociacions opaques, no cal dir si a més dirigeix un ministeri. Ens preocupem que la ministra d’Economia sàpiga anglès, estigui ben vista per Europa, tingui currículum, i no mirem el CV del secretari d’organització (que sigui dona crec que reduirà alguns riscos pel que fa al comportament privat, que té conseqüències públiques).
- Els partits són necessaris, sense partits no hi ha política, igual que sense empreses no hi ha economia o sense equips no hi ha futbol. El PSOE amb tots els seus defectes, actuals i passats, és el partit de la democràcia, d’Europa, de les llibertats i els drets, i de l’estat del benestar. Amb el PSC, és el partit del federalisme espanyol i europeu. També avui (amb altres) el partit de la lluita contra el canvi climàtic, que lidera la socialdemocràcia europea, que ha situat Calviño i Ribera al cim de institucions europees vitals. On la socialdemocràcia és peça clau (però feble) del hub democràtic europeu en un món en guerra, amb la guerra principal entre el neofeixisme de Trump i Putin i els demòcrates.
- No és una qüestió de mesures o opcions, no n’hi haurà prou aquesta vegada amb un cop d’efecte. Ni es resol canviant simplement el líder (tots els possibles tenen contraindicacions) ni seguint les instruccions de qui es refugia en grups de suposats renovadors o regeneradors. Però hi ha molta gent bona i vàlida al PSOE i al seu voltant, que cal promoure.
- Es poden cometre nous errors, però no els mateixos errors. Sempre es faran errors. Com diu el politòleg Larry Bartels, la democràcia s’erosiona des de dalt: hi ha una gran base de votants progressistes, i articular a partir d’ells una majoria depèn d’oferir bones alternatives, en un context on els rivals tenen molts mitjans i molt males intencions. Havíem oblidat Juan Guerra i Luis Roldán? Fa falta un grup amb persones de diferents edats: gent gran que recordi la corrupció dels 1980 i 1990, gent jove que encara no estigui contaminada per la gramàtica parda de la política, i gent de mitjana edat en plenitud d’energies i que vulgui arriscar la seva carrera professional per la política.
- Penso en un 1993 millorat, quan un Felipe González acorralat va parlar del “canvi del canvi” (i després: “he entès el missatge”) i va convèncer una majoria justa situant líders prestigiosos aliens a l’aparell en la direcció operativa (Obiols, Maravall) i va fer fitxatges externs com el jutge Garzón. Però els canvis no van tenir la profunditat necessària per evitar el calvari dels tres anys següents. Ajudaria eradicar (mitjançant millors codis ètics?) el cinisme, la xuleria, la supèrbia i la carrincloneria que encara existeix en la política, i que està altament (encara que no al 100%) correlacionada amb la corrupció; és a dir, que ajuda a predir-la.
- Hem aconseguit moltes coses, també podem aconseguir eradicar la corrupció. Igual que hi ha corruptes, hi ha moltes persones que s’han negat a corrompre’s o ajudar els corruptes. S’ha esmentat en aquest sentit alguns dirigents (a la lletra petita de les cròniques), però n’hi ha molts més que no surten a la llum, perquè òbviament no és notícia. Si combatre la corrupció sempre és necessari, si mai no s’havia d’haver baixat la guàrdia, és més necessari que mai en un món que penja d’un fil.
(Visited 111 times, 1 visits today)
