L’amnistia als dirigents independentistes és plenament constitucional. Després de gairebé d’un any quan el Congrés dels Diputats va aprovar l’amnistia pel procés independentista, el Tribunal Constitucional (TC) ha avalat la norma i ha rebutjat el recurs presentat pel Partit Popular. Sis dels deu magistrats, els del sector progressista, l’han votat a favor, mentre que els quatre conservadors, com era d’esperar, han votat en contra. Aquests últims ja han anunciat vots particulars.
D’aquesta manera, la majoria progressista del TC ha fet valer el gruix de la ponència redactada per la vicepresidenta, Inmaculada Montalbán. Això sí, després de les tres jornades de debat, els magistrats han arribat a la decisió que era necessari introduir algun retoc amb l’objectiu d’enriquir l’argumentació favorable de la sentència, però s’ha mantingut el fons jurídic de la ponència de la vicepresidenta, Inmaculada Montalbán.
Això sí, hi ha un nou fonament jurídic que assegura que sols pot justificar-se amb caràcter general quan es tracta d’un conflicte constitucional, com va ser que el Govern de Mariano Rajoy va haver d’aplicar l’article 155.
Altres modificacions fan referència a la data límit de fets amnistiables que fixa amb el 13 de novembre de 2023 i que també poden ser amnistiables no sols els que es van manifestar a favor de la independència sinó també en contra, així com el personal de les forces de seguretat.
Pedro Sánchez, president del Govern espanyol, s’ha mostrat satisfet i ha afirmat que “la política es reivindica com un element fonamental per a la transformació, la convivència i la coexistència pacífica de ciutadans i territoris”.
Des de Brussel·les, Sánchez ha afirmat que la sentència tanca la crisi política que “mai no va haver de sotir de la política” i ha rememorat que ell sempre va retreure a Rajoy haver deixar la resposta a la judicatura.
Així mateix, Sánchez ha afegit que “sóc molt conscient dels atacs que rep el Govern d’Espanya, també per aquesta qüestió. I vull dir a la ciutadania que avui es demostra que malgrat tots aquests atacs, aquest esforç val la pena”.
Illa demana l’amnistia per Puigdemont
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha ratificat que com que la llei és plenament constitucional ara cal que els tribunals l’apliquin, sobretot el Tribunal Suprem, que té aturada la mesura a Carles Puigdemont, Toni Comín o Lluís Puig.
Illa ha explicat que Catalunya és una societat plural on hi conviuen persones que pensen diferent i el marc de convivència és ara millor que abans de la llei d’amnistia. Illa aposta per un autogovern català fort implicat en la governabilitat d’Espanya i amb implicació amb Europa.
Efectes jurídics
El text explica que encara que l’indult i l’amnistia puguin tenir punts coincidents, “el règim jurídic que les defineix, els seus efectes jurídics són molts diferents”. Segons el TC, la gran diferència és que els indults són una mesura de gràcia que concedeix el Govern, mentre que l’amnistia ha de ser aprovada pel Parlament.
A més a més, la sentència aclareix que “l’amnistia no és l’oblit dels fets, sinó l’extinció total o parcial de les conseqüències jurídiques de caràcter repressiu nuades a ells”. I afegeix que “els fets són o no són. Cap llei d’amnistia pot esborrar-los o fer-los desaparèixer. Amb caràcter general, una llei d’aquest tipus l’únic que comporta és l’extinció de responsabilitat punitiva per una expressa decisió del legislador”.
La decisió concreta que la norma no vulnera el dret europeu ni en matèria de terrorisme ni pel que fa a les ordres europees de detenció i entrega. La ponència prevista inicialment no entrava en aquestes dues qüestions per manca d’argumentació del recurs del PP, però alguns magistrats han volgut que consti finalment.
El ple que ha debatut sobre la constitucionalitat de l’amnistia està format per deu magistrats dels dotze que integren l’Alt Tribunal. Han votat a favor el seu president, Cándido Conde-Pumpido, la vicepresidenta, Inmaculada Montalbán, que va ser l’encarregada de la ponència debatuda aquesta setmana, i els magistrats María Luisa Balaguer, Ramón Sáez, Laura Díez i María Luisa Segoviano. Els vots contraris han estat els d’Enrique Arnaldo, Concepción Espejel, César Tolosa i Ricardo Enríquez,.
Han quedat fora de la deliberació els magistrats Juan Carlos Campo i José María Macías. En el cas de l’exministre de Justícia socialista va demanar apartar-se voluntàriament del procediment. El conservador Macías va ser recusat per haver-se mostrat contrari a l’amnistia en un informe del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
Advertència del Suprem
Malgrat que la sentència avali l’amnistia, el Tribunal Suprem ja ha advertit que no pensa amnistiar automàticament els líders del procés. El magistrat instructor Pablo Llarena mantindrà l’ordre de detenció de Carles Puigdemont. Els jutges del TS obviaran la sentència adduint que el TC, tal i com sembla, no es pronuncia sobre el delicte de malversació. A més, el Suprem no aclareix la seva estratègia dilatòria. Podria elevar una qüestió prejudicial al TJUE o esperar a què el TC resolgui la resta de recursos, inclosos els d’empara de cadascun dels amnistiables.
No obstant, ara tant Puigdemont, com Toni Comín i també Lluís Puig podran recórrer al TC decisió de la sala d’apel·lacions del Suprem que ha rebutjat admetre a tràmit els incidents de nul·litat que van presentar Puigdemont i Comín contra la interlocutòria que va confirmar la decisió del magistrat Llarena de no aplicar-los l’amnistia pel delicte de malversació.
El tribunal diu que l’incident de nul·litat no permet revisar altre cop una decisió judicial ja argumentada, en aquest cas sobre la malversació i sobre l’atribució al Suprem d’aquest procediment judicial. Ara els dos polítics poden presentar recurs d’empara al Tribunal Constitucional.
Després d’aquesta deliberació, el TC haurà de resoldre la resta de recursos que van presentar diverses comunitats autònomes, així com les qüestions de constitucionalitat presentades per l’Audiència Nacional, el Tribunal de Comptes, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i un jutjat de Vilanova i la Geltrú.
