24 hores després que Javier Tebas deixés clar que per estar en la regla 1:1 del fair play financer Joan Laporta ha de “fer unes quantes coses, no moltes, però les ha de fer”, per afrontar els fitxatges que ha promès a Hansi Flick, el president blaugrana va assegurar davant el Senat Blaugrana que “estem en la situació 1-1 i això ens permet fitxar amb normalitat”
Un missatge que, tanmateix, no va recollir amb la mateixa literalitat el web oficial del club, conscient que Laporta s’havia excedit en el seu optimisme i confiança de cara a l’escenari econòmic previst per a l’1 de juliol pròxim quan s’obri oficialment la finestra del mercat d’estiu i el Barça pugui inscriure els nouvinguts, a més de registrar les ampliacions de contracte negociades i signades al llarg del darrer semestre dins d’aquest fictici estat financer d’1:1 en el període entre l’1 de gener i el 30 d’abril, data en què LaLiga ho va revertir i anul·lar perquè l’auditor del club mateix, Crowe, no va validar l’operació dels seients VIP.
Després de recollir part del discurs de Laporta sobre l’eficiència i encert de la seva gestió, la nota del web sobre la reunió amb el Senat es referia a “uns esforços per recuperar econòmicament l’entitat que, segons ha anunciat Joan Laporta, permetrà que aquest estiu el Barça pugui operar amb normalitat segons la regla de l’1:1 del fair play financer”.
És a dir que, com sempre, Laporta es va sortir del guió preparat pel seu equip d’assessors, en el sentit que la directiva i els executius treballen per assolir aquest estatus davant LaLiga, no sense prou complicacions prèvies, segons han admès fonts de la mateixa directiva, a causa de la incertesa causada pels criteris professionals de Crowe a l’hora de considerar la injecció comptable del negoci amb New Era Visionary Group i els deterioraments de Bridgeburg Invest i Locksley Invest que podria afegir al dantesc panorama dels estats financers de Laporta més de 300 milions de pèrdues.
La premsa laportista és la que, precisament, bevent en fonts fiables de la junta i de l’aparell nuclear de Laporta, va avançant la necessitat d’activar amb caràcter urgent les sortides de futbolistes que -com Ansu Fati, Pablo Torre, Pau Víctor i, ara sobretot, Ter Stegen i Araujo- han de generar espai salarial per als nous i els renovats, i al mateix temps, amb el marge de benefici que tregui cada operació, compensar l’increment d’aquest fair play financer en què Laporta viu excedit des de l’inici d’un mandat marcat per les pitjors decisions en aquest àmbit, les trampes i els subterfugis propis d’un president incapaç de donar-li equilibri, solidesa i transparència als comptes del club.
Llavors, per què Laporta s’inventa directament que el Barça està en la regla 1:1 per operar amb normalitat en el mercat davant els 328 membres que van assistir a la sessió obligada del Senat?
El primer és que, si fos per la voluntat de Laporta, prescindiria absolutament del Senat, si no fos perquè, com ha pogut pervertir-lo, s’ha convertit en el públic únic submís, domat, obedient i golafre que el president permet assistir al paripé de les assemblees telemàtiques. El pitjor d’aquest col·lectiu anteriorment tan elogiat pel seu tarannà, experiència, personalitat i sentit comú és que ha acabat per ser el còmplice necessari de Laporta que, com a col·lectiu egoista i antidemocràtic, dona suport a la prohibició de la presència i participació assembleària de la resta dels compromissaris. I el segon, és clar, que el Senat no li anava a discutir res del que pogués dir Laporta, molt menys si, a més dels privilegis atorgats i d’invitar-los a berenar, els prometia més fitxatges dins d’aquest conte de fades laportista.
En el seu informe, com calia esperar, Laporta va concloure que durant els més de quatre anys de mandat de la seva directiva, “s’ha aconseguit la recuperació del Club gràcies a la consecució de cinc grans objectius: augmentar els ingressos, reduir les despeses, no posar en risc el model de propietat associativa, evitar que la recuperació econòmica afecti la butxaca dels socis i sòcies, i retornar l’alegria al barcelonisme coincidint amb la celebració del 125è aniversari”
Per descomptat que aquest repòquer d’èxits és discutible, començant perquè els fons propis del club són de 94 milions negatius. En realitat, de més de 400 milions en vermell, segons els experts, el deute ja és inassolible per sobre dels 2.000 milions i el model de propietat a partir que s’inauguri el nou Spotify serà el d’una entitat intervinguda per Goldman Sachs pel que fa a l’explotació de l’estadi, mentre els ingressos pels drets de TV de la Lliga es mantindran reduïts al 75% i el contracte clau de patrocini amb Nike no serà revisable fins al 2038. En el primer gran any d’impacte en els comptes del que Laporta va dir que “és el millor de la indústria del futbol”, la situació és que el Barça no ha pogut sortir de l’estat de fair play financer excedit sense que el president, tot i anunciar rècord d’ingressos, s’hagi atrevit a anunciar beneficis.
Més enllà d’aquesta realitat indiscutible, fins i tot el mateix fitxatge de Joan Garcia ha hagut de ser revisat a última hora mitjançant una fórmula creixent de salari, tantes vegades criticada per Laporta perquè així eren els contractes del passat. En el cas del nou porter, amb una trampa estructural a còpia d’allargar-lo a sis anys sabent que el màxim legal és de cinc anys per a les amortitzacions i passant la part principal de la fitxa a aquesta sisena temporada després de convèncer el jugador d’acceptar aquesta fórmula a canvi d’un primer augment sobre les condicions pactades inicialment.
Amb aquesta afirmació sobirana, temerària i falsa en el sentit que “el Barça està en la regla 1:1” ara com ara, el que Laporta busca és anticipar una cultura del victimisme per quan LaLiga i la manca de fons per pagar la clàusula de Nico Williams compliquin de debò les inscripcions, si abans no es ven bé un terç de la plantilla i l’auditor està d’acord a posar-se una bena als ulls per ignorar les trampes del president. Llavors, com sempre, Javier Tebas serà el dolent de la història i el Barça el màrtir d’una altra gran conspiració.
