A finals d’abril, un cop consumat l’acord que espolia Ucraïna de bona part dels seus recursos naturals, el govern dels Estats Units va aprovar una primera venda d’armes a Kiev per valor de 50 milions de dòlars. Ho fa després d’haver trencat la col·laboració dels serveis d’intel·ligència durant unes setmanes, d’interrompre durant mesos el subministrament d’armament i d’haver legitimat la invasió russa en comprar bona part dels arguments de Moscou. Rússia ha aprofitat aquest temps per ocupar territori ucraïnès en un avenç lent, però inexorable. El govern de Zelenski anuncia pràcticament cada dia ordres d’evacuació de localitats properes al front que no trigaran a passar a mans de l’exèrcit de Putin.
Ara, un cop Trump comença a adonar-se de l’escassa voluntat russa d’avançar cap a la pau i que la seva promesa d’acabar amb la guerra en pocs dies era ridícula, els Estats Units amenacen d’imposar més sancions. Vista l’eficàcia que han demostrat fins ara, és fàcil imaginar-se com es forma un somriure als llavis del president rus.
Fa alguns dies el diari alemany Bild assegurava que, malgrat els 17 paquets de sancions de la Unió Europea, Rússia guanyarà uns 233.000 milions d’euros amb les exportacions d’energia i matèries primeres al llarg d’aquest 2025. D’aquests diners, més de 20.000 milions provindran d’Europa, una xifra que supera amb escreix a l’ajuda militar a Ucraïna.
El comerç amb Rússia continua a gran escala: el Kremlin rep diners pel subministrament de gas, petroli, carbó, gas natural liquat i urani. Els principals compradors són la Xina, l’Índia i Turquia, però la Unió Europea també hi fa una gran contribució; només al mes de febrer d’aquest any va comprar gas, urani i altres mercaderies a Rússia per valor de 2.000 milions d’euros.
Europa reconeix aquesta realitat en vendre com un gran èxit els seus plans per prohibir a finals d’aquest any la signatura de nous contractes per comprar gas rus i eliminar els avui existents abans de finals de 2027. Actualment, el 19% del gas que es consumeix a Europa encara prové dels inesgotables jaciments siberians.
Els ingressos generats per la venda de matèries primeres permeten a Putin destinar el 6,3% del PIB a la indústria militar. Bona part de l’economia russa es nodreix de la construcció i restauració de centenars de tancs i la producció de drons d’atac. Segons estimacions d’analistes ucraïnesos, el 2025 Moscou produirà més de 150.000 drons de llarg abast.
Amb una indústria militar creixent gràcies als diners de les exportacions, el Kremlin es pot permetre continuar la guerra de forma indefinida. Més quan les sancions es vulneren de formar constant. Finlàndia, per exemple, ha vist créixer el seu comerç amb el centre d’Àsia de forma espectacular: un 134% amb l’Uzbekistan, un 164% amb el Kazakhstan i un 434% amb el Kirguizstan. El mateix passa amb altres països com Alemanya. Bona part d’aquests bens són revenuts desprès a Rússia i altres, que han de travessar territori rus per arribar al seu destí, ni tan sols arriben a mans dels seus presumptes compradors, el que ha donat peu a centenars de recerques que poques vegades condueixen en lloc, atesa la complexitat de les cadenes de distribució. Una altra via és l’anomenada “flota fantasma” una xarxa formada per uns 600 vaixells, utilitzada per transportar clandestinament petroli rus i portar de contraban a Rússia tecnologies occidentals que resulten vitals per a la seva indústria.
La gran porta d’entrada, però, és la Xina, on molts fabricants locals produeixen components electrònics d’empreses occidentals, principalment dels Estats Units, i disposen de distribuïdors locals que poden fer-los entrar, sense dificultats i sense deixar rastre, a Rússia.
Són els ucraïnesos els que pateixen en les seves carns les conseqüències de la vulneració de les sancions comercials. Els míssils que cauen cada dia sobre els seus caps contenen components estrangers sense els quals no podrien volar. És el cas dels drons shahed, que poden navegar i assolir els seus objectius gràcies a unes antenes fabricades a Irlanda. També s’ha identificat targetes de memòria, plaques de circuit, resistències i transistors d’origen occidental en els caces russos que ha pogut abatre l’exèrcit ucraïnès. En aquest cas, no és Europa qui ha fet pitjor els deures: un 64% dels components estrangers identificats procedeixen dels Estats Units i un 16% del Japó. Suïssa i Alemanya també surten esquitxades en ser l’origen del 4% del material trobat.
