La població d’Andorra no para de créixer. Les últimes dades apunten que ja frega els 90.000 habitants, amb un increment molt notable, en els últims mesos, dels immigrants procedents de països de l’Amèrica Llatina (Colòmbia, Perú, Argentina, Brasil…). A hores d’ara, la població de nacionalitat estrangera supera les 48.000 persones, mentre que la de nacionalitat andorrana no arriba a les 40.000.
La complicada orografia del país dificulta l’establiment de noves zones residencials, fet que comporta una forta pressió especulativa sobre el preu de lloguer i compra dels habitatges. Andorra té una superfície de 467,6 quilòmetres quadrats i una densitat de població de 182 habitants/quilòmetre quadrat. La seva economia està, definitivament, abocada al turisme i als serveis i, en aquesta fase de creixement, la construcció –en especial adreçada a residents estrangers d’alt nivell adquisitiu– ha assolit un rol de tracció de l’ocupació.
Aquest model necessita un consum voraç de territori, i Andorra s’està quedant sense. I no diguem per a les iniciatives industrials i empresarials, que requereixen polígons per poder desenvolupar les seves activitats i que estan quedant escanyades per manca de sòl disponible.
El Govern de DA i els poders fàctics andorrans tenen un somni humit: saltar el riu Runer i colonitzar l’Alt Urgell. Això implica convertir la Seu d’Urgell en un suburbi per a la gent senzilla que treballa a Andorra i desenvolupar el projecte de fer una “zona econòmica especial” a Organyà (Alt Urgell), a 30 quilòmetres de la frontera, perquè s’hi puguin instal·lar empreses andorranes.
L’alcalde de la Seu d’Urgell, Joan Barrera, ja ha mostrat la seva rotunda oposició a convertir la ciutat en un barri dormitori d’Andorra i a permetre que s’hi construeixin pisos amb aquesta funció. La idea de la “zona econòmica especial” va ser tractada per Xavier Espot en la reunió que va mantenir, dijous de la setmana passada, amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, i la va defensar l’endemà en públic, durant la seva participació en la Trobada Empresarial del Pirineu, celebrada a la Seu d’Urgell.
Aquesta “zona econòmica especial” s’ubicaria en el futur polígon Vilansats, que promou a Organyà l’Institut Català del Sòl. Segons aquest projecte, es tractaria que les empreses andorranes es poguessin instal·lar en aquest indret, però mantenint els privilegis fiscals que tenen a Andorra, on l’IVA, l’IRPF i l’impost de societats són sensiblement més baixos que a Espanya i a França.
El president Illa, que és un ferm partidari d’incrementar la col·laboració entre Catalunya i Andorra, ha arrufat el nas davant d’aquesta proposta. Sense rebutjar la idea d’entrada –el president de la Generalitat és una persona educada–, resulta estrambòtic i contraproduent que es pugui permetre una “petita Andorra” a Organyà, que pretengui burlar la fiscalitat de les empreses i els drets laborals existents a Espanya.
