En cas de no produir-se un desvari del president Joan Laporta o un atac de sensibilitat sobtat, imprevist i del tot descartable, els actes del 125è aniversari del FC Barcelona quedaran reduïts a una gala al Liceu, tipus festival d’Eurovisió al gust del seu comissionat, el músic David Carabén; un discurs castrista de Laporta, que va acabar sent l’acte central de la celebració; i, com a esdeveniment principal i únic de caràcter social, una caminada a Montserrat. Aquest darrer esdeveniment el van organitzar les associacions catalanes vinculades a l’excursionisme de muntanya i, certament, estava més orientat al mil·lenari del monestir que al 125è aniversari d’un club que, sota la destructiva i dictatorial gestió del segon mandat de Laporta, ha perdut definitivament i, per desgast, aquest sentiment col·lectiu d’identitat sobre el qual s’havia construït la singularitat de ser més que un club.
La marxa culer, com es va batejar aquest doble assalt a Montserrat en dos formats -el llarg, de 46,7 km, i el curt, de 6,6 km-, es va desenvolupar el cap de setmana passat organitzat no pel Barça, sinó per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) sota els criteris i estàndards de les seves entitats associades i inclosa de manera excepcional dins del circuit català de caminades de resistència de la FEEC, tot i que sense puntuar, gràcies a l’experiència i la capacitat de convocatòria de les següents entitats: Centre Excursionista Despí, el Centre Excursionista Molins, l’Agrupació Excursionista de Martorell, el Club Muntanyenc Sant Cugat, el Club Excursionista Independent de Catalunya, el GIRES (Sesrovires), 4000 peus, CE Alliberadrenalina, UEC Gràcia, CE Rubí i Club Excursionista Esparreguera.
Marxa de pagament
La convocatòria era de pagament per als socis del FC Barcelona, a 30 € per cap, 35 € per als penyistes i afiliats a la FEEC, i 40 € per a la resta -amb un càrrec extra de 10 € per contractar el retorn en autocar- per fer la marxa llarga, i 10 € menys per a la curta. Les inscripcions eren, a més, limitades a uns 500 participants per categoria, per exigència de la FEEC, amb la finalitat de poder controlar l’esdeveniment amb la seva pròpia logística i capacitat dels seus voluntaris.
Que se sàpiga, ni un sol directiu de la junta de Laporta va participar en la marxa culer més enllà de sortir a la foto de sortida i a la clausura a l’Abadia, on es van exposar els trofeus de la temporada barcelonista. A Laporta i als seus els importava poc o gens el que, suposadament, ha estat l’acte social del 125è aniversari. L’organització no ha facilitat, en cap cas, el nombre de socis participants, cosa que també convida a suposar que va ser més aviat baix i que el la major part dels caminants la van integrar membres de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.
Pel tractament i el missatge oficialistes al web del FC Barcelona, aquest segon esdeveniment hauria servit per justificar que l’aniversari de la fundació del club ha viscut la seva cara social, que la Marxa Culer era l’única oportunitat dels 140.000 socis del FC Barcelona de viure-ho en un format popular i massiu. I ja està.
L’empremta social
No se sap que David Carabén hagi programat cap altra cita a l’agenda d’una celebració que, per tots els símptomes, no deixarà més que el rastre pobre i pràcticament invisible de dues activitats elitistes, intranscendents, pretesament d’esquena als socis i, a més, en el cas de la Marxa Culer, de pagament, a diferència de la gratuïtat dels nombrosos actes del Centenari del 1999, inclòs el Barça-Brasil del Camp Nou.
Res de nou ni sorprenent en el marc d’una política definidament clientelista per part de Laporta, que ha mutilat i eliminat en la mesura de les seves possibilitats qualsevol interacció i protagonisme social a còpia de suprimir els drets fonamentals democràtics d’opinió, informació, participació, interpel·lació i, fins i tot, de vot, en les assemblees telemàtiques de les quals les autoritats esportives de la Generalitat també són còmplices.
L’extermini de les penyes, la substitució dels abonaments per passis de temporada sense dret a un seient fix i el maltractament i menyspreu permanents dels quals han estat víctimes els socis que han intentat continuar donant suport a l’equip a Montjuïc són algunes de les pràctiques habituals de l’estil Laporta, en el seu objectiu de prioritzar l’entrada de turistes i visitants VIP per a quan es reobri l’Spotify. El tancament d’un dia per l’altre seguit de l’expulsió de la grada d’animació en plena temporada i l’absoluta manca d’interès en la reforma dels estatuts i tantes promeses incomplertes en l’àmbit de l’àrea social dels serveis i atenció converteixen la fredor i el desinterès directiu i presidencial en el 125è aniversari del Barça en una conseqüència lògica i previsible de les seves poques ganes de treballar pel club, si no es tracta de viatjar amb tots els luxes possibles amb el primer equip.
