Corren temps d’escassa, per no dir nul·la, transparència en l’àmbit econòmic i financer de les actuacions de la directiva de Joan Laporta, més enllà d’una estudiada i sintètica declaració de fa unes setmanes en el context de les celebracions després de la conquesta de la Lliga. L’exercici 2024-25 es tancarà, va dir, amb 950 milions d’ingressos i el pressupost de la següent temporada serà de més de 1.000 milions, anuncis que, llegits de manera diagonal i convenientment analitzats, no haurien de provocar en el barcelonisme el menor estat d’eufòria i molt menys de conformisme, com pretenia el president. Les informacions sobre alguns dels aspectes clau financers, com l’operació dels seients VIP, no són, a hores d’ara, tan optimistes com prometia Laporta el gener passat quan la va anunciar, ni tampoc ara que l’auditor ha de resoldre la qüestió decisiva sobre si anota aquest ingrés completament a l’haver de la temporada o, el contrari, si correspon diferir-lo pels anys de contracte.
En cap cas el president es va referir a la possibilitat de donar beneficis ni va aclarir si aquesta quantitat de 950 milions, 57 milions per sobre dels pressupostats, contenia aquests 100 milions de Qatar i dels Emirats Àrabs, tal com la junta pretén incorporar-los, nets, d’acord amb la naturalesa del producte comercialitzat, almenys segons el parer de la comissió econòmica estratègica que va validar-ho en el seu moment sota aquest criteri.
Després, com és sabut, va arribar el nou auditor, Crowe, i va trobar almenys tres raons per no incorporar-la al compte de resultats en el balanç intermedi de la temporada a 31 de desembre passat, cosa que va tenir un efecte immediat en la reversió de l’estat de l’1-1 del marge salarial blaugrana, de nou en condició oficial d’excedit. Per a Crowe, els seients no formen part encara del patrimoni del FC Barcelona fins que Limak no entregui l’obra segons el contracte subscrit. També existeixen motius més que raonables sobre l’alternativa comptable de prorratejar l’ingrés, com s’aplica a aquest tipus d’acords pels anys de durada i, finalment, per tractar-se d’una via d’explotació del nou Spotify, una part no menor de la meitat s’hauria de desviar al pla d’amortització del crèdit per a la reforma de l’estadi. Aquestes dues últimes circumstàncies reduirien a 4 milions la millora del marge salarial en cas de diferir comptablement l’entrada de l’operació o a una quantitat d’entre 25 i 50 milions —dels 100 milions previstos— en el supòsit d’admetre’s la plena efectivitat com pretenia Laporta des del principi.
Els dubtes es mantenen
Transcorregudes diverses setmanes del dibuix d’aquest escenari de final de curs, certament vague i inconcret, encara que amb l’eco mediàtic positiu ben planejat pel president, no s’ha tornat a parlar de com es resoldrà aquest conflicte, l’origen del qual cal buscar-lo en la temerària maniobra de la vesprada del 31 de desembre passat, quan Laporta va tancar l’operació dels seients VIP, amb Rusian Birladeanu pel mig com a desconegut —almenys fins aquell moment— embolicat en una auditoria que després ha resultat ser una altra d’aquestes bromes financeres del president.
Ara que passen els dies i s’acosta aquesta primera data del 30 de juny com a límit perquè l’auditor resolgui aquest conflicte, que directament condiciona la batalla pel fair play financer que tant necessita Laporta per fitxar i inscriure els jugadors que ha promès a Hansi Flick, l’auditor i sembla que també LaLiga estarien d’acord a aplicar un criteri bàsic sobre aquests 100 milions, que, si es tractés d’una venda finalista de drets de comercialització, podrien incorporar-se com un benefici net dins de la temporada actual. Al contrari, com que el FC Barcelona ha reconegut que un acord de cessió de comercialització per un període de temps determinat de 30 anys, la decisió estaria més a prop de prorratejar aquests 100 milions al llarg de la durada del contracte.
Per tant, de res serviria, com s’ha especulat, la possibilitat que Birladeanu avancés el pagament dels 42 milions pendents per al pròxim exercici abans d’aquest final de mes, ja que no alteraria aquesta resolució administratiu-comptable sobre el prorrateig.
Seria una adversitat per a Laporta que, segons els seus propis periodistes de cambra, necessita aquests 100 milions de manera imprescindible per afrontar, que no aconseguir, l’equilibri del fair play financer a l’1-1, objectiu per al qual requereix 50 milions més provinents d’ajustos vàlids per a LaLiga, a còpia de traspassos, cessions o operacions de patrimoni i actius extraordinaris, aquesta última via pràcticament esgotada.
L’auditor i LaLiga s’han convertit en els dos jugadors principals d’aquest mercat blaugrana d’estiu tan complicat i potser controvertit.
