Judici a Francesc Rubiralta, expresident de la siderúrgica Celsa. L’actual direcció l’acusa de no reclamar un crèdit de més de 500 milions d’euros entre les empreses del grup. Segons ha assegurat durant la vista oral, les empreses patrimonials familiars no tenien més capital que les pròpies accions de la companyia i, per tant, no podien retornar a Inversiones Pico Espadas SA, propietat de la família Rubiralta i propietària de Celsa, els 504 milions d’euros que li havien prestat.
La societat demandant exercita una acció social de responsabilitat prevista a la llei de societats de capital, sol·licitant que es declari la responsabilitat de l’antic administrador per presumptes conductes contràries als seus deures com a administrador, consistents en no declarar vençut ni reclamar, entre 2020 i 2022, el pagament d’un crèdit intragrup per import de 504.550.345 euros, 482 milions més interessos, subscrit entre societats patrimonials controlades per la família Rubiralta i les societats operatives del grup Celsa.
Durant el judici, la defensa de Rubiralta ha negat cap mala fe, i ha recordat que el crèdit es va fer efectiu abans que el 2010 entrés ell al capdavant de l’empresa, just després de la mort sobtada del seu pare.
Sis hores de declaracions
La vista ha durat prop de sis hores i ha començat amb l’interrogatori a Rubiralta. Ha explicat que el 2010 es va convertir en el màxim executiu de la siderúrgica després d’una mort bastant ràpida del seu pare i quan ja s’havien concedit els préstec dins de l’entramat empresarial.
En un tens interrogatori de l’advocat de la part demandant, Rubiralta ha intentat esquivar moltes de les preguntes, o almenys esplaiar-se en posar context a les respostes. El jutge ha dit que tindria en compte aquestes evasives. Així, per exemple, no ha volgut qualificar el fet que un préstec entre germans suposés una reinversió al grup empresarial familiar, ni a quines empreses filials del grup van anar a parar els diners.
Rubiralta ha explicat que la seva família tenia la propietat de diverses societats patrimonials, que a la vegada posseïen Pico Espadas, el principal accionista de Celsa. Per això, ha dit que els creditors no van demanar el retorn del deute, perquè sabien que darrere hi havia només la família, que les empreses eren instrumentals i que el seu capital era exclusivament les accions de la siderúrgica, amb el valor de les quals s’hauria retornat el préstec.
Per això, ha assegurat que cap accionista es va quedar diners d’aquests préstecs, sinó que es van reinvertir tots en altres empreses del grup metal·lúrgic. També ha dit que durant anys els creditors no van demanar el retorn del deute, ja que la companyia travessava dificultats i estava centrada en altres qüestions, però han estat els nous propietaris els que sí que han volgut reclamar el deute pendent.
Un pèrit de l’auditora KPMG, proposat pels demandants, ha assegurat que havien detectat prop d’un miler de transaccions de tota mena, com préstecs, pagament de dividends o transferències, entre filials del grup del 2006 al 2009, per valor de 482 milions, 212 dels quals van anar a parar a un tiet del demandat perquè es quedés la part farmacèutica del grup. Ha qualificat els moviments “d’operativa anàrquica”.
En canvi, un pèrit contractat per la família Rubiralta ha assegurat que quan es van concedir els crèdits ja se sabia que serien inretornables.
La part demandant també ha acusat a Rubiralta de fer un esborrament complet de molt bona part de la informació interna de l’empresa abans de perdre’n el control a mans dels nous propietaris. Rubiralta ho ha justificat per un suposat ciberatac i com a mesura de seguretat, però una pèrit informàtica ha assegurat que el primer i principal esborrat va tenir lloc en la informació dels màxims dirigents de l’empresa i que no es va activar el protocol de ciberatacs.
Per això, ha posat en dubte que el motiu de l’esborrament fos un atac informàtic extern. La dona ha dit que probablement es van esborrar “centenars de terabytes” d’informació procedents de comptes de correus, discs durs i servidors.
L’advocat dels demandants ha assegurat que la família Rubiralta no tenia intenció de retornar els crèdits, sinó simplement enriquir-se o estalviar-se invertir patrimoni familiar directe en noves inversions. En aquest sentit, ha criticat la “poca vergonya” de Rubiralta, per demanar ajuda a l’Estat per no haver de vendre l’empresa mentre ell se seguia enriquint amb una “descapitalització” molt gran a l’empresa. “La família podria haver recapitalizat les societats patrimonials amb patrimoni familiar propi”, ha assegurat.
En canvi, la defensa dels Rubiralta ha recordat que cap creditor o accionista havia reclamat el pagament d’aquests préstecs del 2010 al 2023 i ha considerat “irrellevant” que els deutors siguin empreses familiars dels Rubiralta. Per això, ha assegurat que no hi ha cap mala fe en la gestió de Rubiralta al capdavant de Celsa.
Canvi accionarial
Fa aproximadament un any, la junta general d’accionistes de Cels, ara liderada per Rafel Vilaseca i Jordi Cazorla, va aprovar emprendre accions de responsabilitat social contra Rubiralta, membre de la família fundadora i antic principal directiu, per “eventuals responsabilitats ocorregudes en els anys que va exercir com a administrador”.
Els nous propietaris van prendre el control de l’empresa després que el jutge validés el pla de reestructuració de la siderúrgica dels creditors i apartés la família Rubiralta de la direcció. El magistrat va considerar que el deute que tenia l’empresa, de 3.000 milions d’euros, era superior al valor de la companyia i que la proposta dels creditors assegurava la viabilitat de la companyia. Entre els creditors, hi havia el banc alemany Deutsche Bank i empreses com SVP, Sculptor, Cross Ocean, Golden Street Asset i London Branch.
Un cop els nous propietaris es van fer càrrec de l’empresa la tardor del 2023 van iniciar un pla industrial per reduir el deute i s’han desprès d’algunes filials, com les del Regne Unit i els països nòrdics (Finlàndia, Suècia, Noruega i Dinamarca) al grup inversor txec Sev.en Global Investments. L’operació es va anunciar al novembre i es va ratificar l’11 d’abril un cop rebudes les autoritzacions corresponents.
El judici arriba només dies després que es descartés l’entrada de Criteria en l’accionariat de Celsa i no es materialitzés el principi d’acord entre les dues parts, en el marc de la intenció de la siderúrgica d’incorporar un inversor espanyol perquè assumís el 20% del seu capital.
Segons va explicar aquesta setmana el hòlding de La Caixa, el consell d’administració va descartar l’operació en el marc de la situació econòmica, dels mercats financers i del sector, i pel seu encaix dins del pla estratègic que aviat presentarà la Fundació La Caixa.
