El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha decidit que és incapaç tècnicament de fer el trasllat de les pintures murals de Sixena. Per això, decidit la creació d’un grup de treball tècnic per complir la sentència del Tribunal Suprem, que ordenava traslladar els frescos que es troben al MNAC a la sala capitular del Monestir de Sixena.
El MNAC, seguint els informes tècnics, ha manifestat que es veu incapaç de poder complir i ha presentat una incidència d’execució perquè sigui el Tribunal qui digui com s’ha de fer el trasllat. A més, ha convidat al Govern d’Aragó a formar part del grup de treball tècnic.
En un comunicat, el MNAC afegeix que des del Museu s’ha fet una feina impecable en la custòdia i conservació de les pintures. Recorda que van ser salvades de la seva total destrucció per Josep Gudiol el 1936, en plena Guerra Civil quan estaven greument danyades per un incendi. Les pintures murals han estat exposades al MNAC des de 1961 de forma permanent.
També ressalta que les pintures han estat estudiades en el marc dels congressos científics sobre l’art romànic. Alhora, es constata el valor patrimonial i artístic que tenen les pintures. De fet, el Reial Monestir de Santa Maria de Sixena fou declarat Monument Nacional.
A diferència d’altres ocasions, aquest cop ha estat el patronat, presidit per Joan Oliveras Bagués, qui ha pres la decisió. Les tres administracions, Ministeri de Cultura, Generalitat i Ajuntament de Barcelona ostenten les vicepresidències, mentre que els vocals representen diverses institucions o bé associacions culturals.
Fràgil estat de conservació
Des que es va conèixer la decisió del Suprem, diverses entitats van apostar per mantenir els frescos al MNAC atès el seu fràgil estat de conservació. Deu institucions artístiques com la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona o l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural van instar a esgotar totes les vies per evitar el trasllat dels frescos. Així mateix, van lamentar que la sentència del Suprem no hagués analitzat les qüestions tècniques sobre la conservació.
També en van parlar tant el president de la Generalitat, Salvador Illa, com el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, que, tot i que es van mostrar partidaris de complir la sentència, van advertir que caldria tenir en compte l’estat de conservació. La consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, per la seva part, va recordar després que es fes pública la sentència que els experts en la matèria apuntaven que era impossible retirar, traslladar i instal·lar les pintures murals sense que el dany sigui fos irreparable.
Finalment, nou exconsellers de Cultura van reclamar que les pintures romanguin al MNAC. En un manifest conjunt, recorden que l’equipament ha jugat un paper decisiu en el rescat i preservació de les obres, i van avisar que seria extremadament perillós qualsevol intent de moure-les del seu emplaçament actual.
Cessió a equipaments
El Govern aragonès ha negat que el trasllat pugui malmetre les pintures a l’esgrimir que el MNAC les ha cedit històricament a altres equipaments. El Museu, en canvi, ha explicat que només es van fer préstecs puntuals de petits fragments i en una època i en un context històric on la disciplina de la conservació preventiva no tenia el desenvolupament actual. Amb tot, segons el MNAC, el conjunt mai ha estat objecte d’una operació de transport tal i com ha decidit el Suprem.
El MNAC va recordar que des de la seva instal·lació a Montjuïc l’any 1961, el conjunt de les pintures de la sala Capitular del Monestir de Santa Maria de Sixena no ha sortit mai del museu. El 1987, les pintures es van portar a les reserves amb motiu de les obres de remodelació de l’edifici i, per a la reobertura del 1995, el conjunt es va instal·lar a la seva ubicació actual, on porta trenta anys.
Execució forçosa
L’ajuntament de Vilanova de Sixena demanarà l’execució forçosa de la sentència que obliga a lliurar les pintures murals del monestir que hi ha al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Així ho ha assegurat l’advocat del consistori, Jorge Español, després de la comunicació que ha fet el consorci del museu on ha indicat que al·legaran al Tribunal Suprem “incapacitat tècnica” per traslladar les pintures murals.
Español ha assenyalat que “respecta” aquest posicionament però ha recordat que “la sentència s’ha de complir”. Per aquest motiu, una vegada s’hagi esgotat el termini de 20 dies per complir la sentència fixat pel tribunal, preveu presentar al jutjat número 2 d’Osca la instància per demanar l’execució forçosa.
Llarg recorregut judicial
Els magistrats del Suprem van considerar que el MNAC mai no ha estat propietari de les pintures, sinó que només les tenia en dipòsit, i, per tant, el cas no havia prescrit. La demanda la va interposar el Govern d’Aragó en exercici de les seves competències i per cessió d’accions per la comunitat religiosa titular (l’Ordre Sant Joan de Malta) del monestir de Sixena, i l’Ajuntament de Sixena es va personar en qualitat de demandant. Van ser demandades l’Administració General de l’Estat i el MNAC, i es va personar com a intervinent, en qualitat de demandada, la Generalitat de Catalunya.
El jutjat de primera instància va estimar la demanda i va acordar la restitució de les pintures a la sala capitular del monestir. El MNAC i la Generalitat de Catalunya van recórrer en apel·lació, i l’Ajuntament de Vilanova de Sixena va impugnar la sentència. L’Audiència d’Osca, per la seva part, va desestimar tant els recursos d’apel·lació del MNAC i de la Generalitat com la impugnació de l’Ajuntament. La sentència de l’Audiència va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem pel MNAC, la Generalitat i el consistori.
El Suprem va examinar, en primer lloc, les qüestions de naturalesa processal plantejades per la Generalitat i el MNAC en els respectius recursos extraordinaris per infracció processal, que va desestimar. L’Alt Tribunal va confirmar l’interès legítim de l’Ajuntament per intervenir com a adherent simple, prenent com a antecedent allò resolt en una sentència de l’any 2021. També va confirmar l’aportació de dos documents després de la demanda que justifiquen la legitimació del Govern aragonès com a cessionari de les accions interposades.
