El Govern català i l’Ajuntament de l’Hospitalet han desbloquejat el soterrament de la Granvia, al seu pas per la Rambla Marina i el riu Llobregat, cinc anys després de l’aprovació del projecte constructiu. Aquesta decisió donarà l’impuls definitiu al desenvolupament del Pla Director Urbanístic Biopol Granvia, un projecte estratègic per a Catalunya que convertirà aquesta zona de l’Hospitalet de Llobregat en un dels pols econòmics del sector de la recerca i innovació més importants del sud d’Europa.
Aquest és un dels acords als quals s’ha arribat durant la primera Comissió Bilateral de la legislatura entre la Generalitat i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat que ha estat presidida pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau; la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, i l’alcalde del municipi, David Quirós.
El soterrament de la Granvia al seu pas per Bellvitge permetrà als veïns de L’Hospitalet connectar a peu pla els centres de referència en atenció sanitària, formació i recerca com són l’Hospital universitari de Bellvitge, Institut Català d’Oncologia – Hospital Duran i Reynals, l’Idibell i la Universitat de Barcelona. El cost total de les obres d’urbanització de la Fase 1 (soterrament de la Granvia) és de 144.660.449,54 euros, dels quals l’Ajuntament de l’Hospitalet n’ha de pagar un 27,57 %, perquè és propietari d’aquest tant per cent del terreny, mentre que a la Generalitat li correspon pagar un 19,69 % pel mateix motiu.
Amb l’acord subscrit, la Generalitat s’ha compromès a fer front a la seva part, que equival a 28,4 milions d’euros, més la que correspondria a l’Hospitalet, de 39,8 milions d’euros. A canvi, l’Ajuntament compensarà les quotes avançades per la Generalitat, a través de l’entrega de parcel·les resultants del projecte de reparcel·lació perquè la Generalitat les destini gairebé el 50% a actuacions urbanístiques i a equipaments d’interès públic, com a màxim durant el primer semestre de 2030.
El conseller de Presidència ha assegurat que “avui avancem en la nova etapa amb l’Hospitalet de Llobregat i ho fem amb un acord molt important: el soterrament de la Granvia, que és molt més que una operació urbanística i de renovació urbana. És una gran operació que permetrà impulsar una activitat econòmica d’alt valor afegit i que tindrà un fort impacte també en el mercat laboral”.
Per la seva part, la consellera d’Economia i Finances ha explicat que a través d’un consorci entre la Generalitat i l’Hospitalet, “hem assegurat el finançament no només de la part de la Generalitat sinó també de la part de l’Hospitalet. Esperem que ben aviat es posi en marxa aquest projecte estratègic en l’àmbit de la recerca i la innovació”.
Finalment, l’alcalde David Quirós ha assegurat que estava satisfet doncs “s’han pres acords rellevants que donaran resposta a les necessitats dels més de 280.000 persones de l’Hospitalet que esperen unes polítiques positives que millorin el seu dia a dia en matèria de salut, seguretat i educació”.
Obres fins 2030
Es preveu que les obres de la primera fase (projecte de soterrament), tingui una durada de 3 anys (des del segon semestre de 2026 fins al primer semestre de 2029, ambdós inclosos). Mentre que les de la fase 2, que corresponen a la urbanització de la superfície, s’allargaran 2 anys i mig, des del segon semestre de 2028 fins al segon semestre de 2030, ambdós inclosos.
La reordenació i reurbanització d’aquesta zona és clau per la seva posició geogràfica estratègica a cavall entre l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – El Prat, el Port de Barcelona, el Parc logístic de la Zona Franca i la Fira Internacional. A més, és l’espai on s’està impulsant el BioClúster d’Innovació i Salut que concentra en un mateix lloc un ecosistema d’empreses i centres destinats a la docència, a la recerca biomèdica i a la salut com l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Institut Català d’Oncologia, el Servei d’Emergències Mèdiques, l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i la Universitat de Barcelona. Tot un complex que generarà una activitat econòmica d’alt valor afegit i d’un fort impacte en el mercat laboral i el PIB de Catalunya.
Les obres d’execució del Pla Director Urbanístic Biopol Granvia es preveu que tinguin una durada de 4,5 anys, començant durant el segon semestre de 2026 i finalitzant el segon semestre de 2030, ambdós inclosos. Ambdues administracions han acordat un termini màxim de tres mesos per tramitar un conveni que reculli tots els acords i les obligacions de cadascuna de les parts, i que posteriorment es publicarà al DOGC.
Més acords
A més del soterrament de la Gran Via, la comissió bilateral Generalitat-Ajuntament també ha arribat a acords en salut. El Departament preveu que l’Hospitalet sigui una única Ârea Integral de Salut, ara està dividida en dues àrees assistencials i molts hospitalencs han d’anar a Sant Joan Despí per les visites a especialistes.
Per això, s’ha previst impulsar la remodelació i millora funcional de l’Hospital General – Creu Roja amb l’objectiu que aquest centre hospitalari es converteixi en un equipament estratègic que doni una resposta integral i de proximitat a les necessitats específiques del Samontà, una zona del nord de l’Hospitalet que concentra en només el 16% del territori, quasi el 50% de la població.
En matèria de seguretat, s’ha acordat l’increment dels efectius policials, en especial, la presència d’unitats d’ordre públic (ARRO) durant els caps de setmana i en esdeveniments amb una gran afluència de públic, i que compti amb la implicació de les unitats de seguretat ciutadana dels Mossos d’Esquadra (CME) i de la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet.
Pel que fa a les actuacions, es posarà èmfasi en aquelles destinades a la retirada d’armes de l’espai públic i en la multireincidència, i més endavant, a aquelles destinades a fer front a les ocupacions i als cultius de marihuana. També s’incorporarà al CME als equips de treball que es destinaran a la remodelació del Samontà i donaran suport a les actuacions policials que se’n derivin durant el seu desenvolupament. Així mateix, s’ha acordat que el CME i la Guàrdia Urbana mantindran el desplegament dels operatius específics de seguretat.
Finalment, en educació, la Generalitat i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, han acordat la signatura d’un conveni de col·laboració per al desenvolupament d’un model de cogovernança amb el món local per tal de fomentar la cooperació interadministrativa, la corresponsabilitat i la coordinació amb la comunitat educativa.
Un nou model anomenat zones educatives, que ha estat impulsat pel Departament d’Educació i Formació Professional, i que pretén establir acords marc on es defineixi l’estratègia a seguir per garantir una major eficiència en l’educació i un seguiment rigorós dels resultats assolits. En la prova pilot d’aquest nou model s’incorporarà el cas de l’Hospitalet per la seva singularitat, ja que, en les darreres dècades, els moviments migratoris han provocat una manca de places educatives que han estat cobertes a través de l’increment de les ràtios a l’educació infantil, primària i secundària.
