La premsa laportista que compra el relat de Joan Laporta sobre el retorn a la norma 1:1 i les negociacions avançades amb una sèrie de cracs mundials està pregonant ara la necessitat de fer caixa per donar viabilitat a les exigències del fair play financer.
Portades i pàgines interiors, espais de ràdio i els murmuris a les xarxes socials i canals digitals se centren ara a fer que la missió prioritària de Deco, el director de futbol blaugrana, és la d’accelerar les vendes i les sortides dels jugadors amb els quals no compta Hansi Flick i fins i tot d’algun dels que fa una setmana no estaven a la llista de transferibles.
L’objectiu no és un altre que fer lloc, des del punt de vista del marge salarial, per als que puguin signar i de totes les ampliacions de contracte tancades en temps de fair play excedit.
No existeix, des d’aquest punt de vista, pitjor estratègia que la de Laporta, consistent a airejar les urgències comptables al mateix temps que permetre els alardons de grans operacions tenint com una primera data límit el 30 de juny pròxim. Els potencials compradors juguen amb totes les cartes a favor seu, inclosa la connivència dels mateixos objectius com són el cas d’Iñaki Peña, amb un any de contracte, Ter Stegen, amb dues temporades per davant o Ansu Fati, el més difícil de col·locar per la seva depreciació futbolística aguda combinada amb un salari gairebé de crac, una clàusula de 1.000 milions i renovat fins al 2027.
En les últimes notícies al respecte, fins i tot s’ha tornat a esmentar la figura de Ronald Araujo, que podria sortir per una quantitat pactada menor per un període curt de temps.
En la majoria dels casos, futbolistes amb pes en el context de la massa salarial i amb poc mercat, circumstància que complica la necessitat de resoldre els seus traspassos o cessions a menys que, com amb Lenglet, Laporta accepti regalar futbolistes a canvi d’alliberar salaris, en cap cas amb un extra de benefici. Serà un estiu molt llarg.
