Catalunya afronta una paradoxa preocupant: mentre el 24% de la població viu en risc de pobresa, milions de quilos d’aliments acaben a les escombraries cada any.
D’acord amb l’informe Diagnosi del malbaratament alimentari a les llars de Catalunya l’any 2024, elaborat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, la quantitat d’aliments malgastats a les llars catalanes el 2024 podria haver servit per alimentar, aproximadament, 274.948 persones durant un any. Això representa un 14,08% de la població en risc de pobresa a Catalunya.
A més, l’estudi revela que més del 70% del desaprofitament dels aliments passa abans de cuinar-los. Segons detalla aquest informe, la data de caducitat és la principal causa del rebuig, cosa que reflecteix una planificació inadequada dels hàbits de compra.
Un impacte ambiental alarmant
El desaprofitament alimentari és una problemàtica que té un alt cost a escala global. Les seves conseqüències no només impacten sobre la pobresa alimentària, sinó també sobre el medi ambient. Segons el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, la pèrdua i el desaprofitament d’aliments generen entre el 8% i el 10% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle. Per dimensionar aquesta xifra, això representa gairebé cinc vegades les emissions totals del sector de l’aviació.
A Catalunya, l’estudi del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació estima que 462.347.277 quilos de CO2 van ser emesos per produir, distribuir i comercialitzar aliments transportats a les llars catalanes per al seu consum, però que finalment es van malgastar el 2024.
La tasca dels Bancs d’Aliments
Des de fa gairebé 35 anys, els Bancs d’Aliments de Catalunya són la institució que busca fer front a aquesta problemàtica. No obstant això, com ells mateixos apunten a la seva web, els aliments que distribueixen a les entitats perquè siguin repartits a les persones i col·lectius en situació de vulnerabilitat cobreixen només el 2% del total de la població.
Per tant, és fonamental una mobilització massiva per poder contribuir a la sensibilització de la població, empreses i organitzacions, i aconseguir xifres cada vegada més significatives de recollida d’aliments. Des de la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments (FESBAL), de la qual formen part els Bancs d’Aliments de Catalunya, s’ha impulsat la campanya “Cap llar sense aliments”, juntament amb la Fundació La Caixa i CaixaBank.
Segons dades facilitades per la Fundació, en les cinc edicions d’aquesta campanya, dutes a terme entre el 2020 i el 2024, es van recaptar més d’11 milions d’euros en el conjunt del país i es van superar les 10.000 tones d’aliments bàsics. Aquest juny s’ha llançat la sisena edició de la campanya, amb l’objectiu d’ampliar l’abast de l’ajuda alimentària.
Contra el desaprofitament
El març del 2020, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat una llei contra el desaprofitament alimentari, que obliga les empreses a comptar amb un pla de prevenció i a informar anualment sobre la quantitat d’aliments malgastats. També estableix que els restaurants han de permetre als seus clients emportar-se el menjar no consumit sense cost addicional.
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, Òscar Ordeig, ha avançat que el Govern preveu aprovar l’any vinent una estratègia integral contra el malbaratament alimentari, que complementarà la llei vigent.
