Si la junta de Joan Laporta es pot estalviar una despesa de tipus social, sembla clar que el cost de l’Observatori Blaugrana és completament prescindible, tenint en compte que a la directiva blaugrana li importa ben poc l’opinió, el criteri o els desitjos dels seus associats. Els ha fet fora de les assemblees i, de manera creixent, els nega informació sobre la majoria d’àmbits de la gestió del club. A més, se salta tots els controls a la junta previstos als estatuts i ignora els més elementals fonaments democràtics que s’havien mantingut i respectat en els mandats anteriors de Sandro Rosell i de Josep Maria Bartomeu.
Per tant, resulta superflu i intranscendent que els socis siguin convidats a respondre, via internet, una sèrie de preguntes encaminades a avaluar el rendiment de cada equip professional, la gestió de la directiva (del 0 al 10), el treball de Hansi Flick, el contracte amb Nike, l’acord amb Spotify, el seguiment de la reforma de l’estadi, i una sèrie de temes que, sense matisos ni possibilitats d’aportar comentaris, només poden ser respostes amb un aprovat. Bàsicament perquè, per exemple, se’ls convida a comentar si són satisfactoris els avenços de les obres, però no si consideren complerts els termes, els compromisos, els terminis i el cost de l’Espai Barça, segons l’acord assembleari del 2021. O també perquè es pot arribar a entendre com un tot l’assignació de la nota a Flick i el balanç de la gestió de la junta de Laporta, sense entrar en els detalls de la ruïna econòmica actual (94 milions de fons propis negatius) i el fet greu d’haver aprovat uns comptes amb una excepció de 208 milions de pèrdues no descomptades.
Entre les propostes a considerar n’hi ha una realment cínica i perversa sobre “la capacitat d’haver pogut inscriure Olmo i Víctor”, formulació que en si mateixa no es correspon amb la realitat, ja que tots dos han pogut jugar gràcies a una mesura cautelaríssima en resposta del Consell Superior d’Esports (CSD) a un recurs d’alçada de Laporta, posteriorment ratificada des de La Moncloa i ara recorreguda per LaLiga i pendent del que dicti l’Audiència Nacional. Tècnicament, cap dels dos futbolistes ha estat inscrit segons el procediment i les garanties del control econòmic que han seguit la resta dels futbolistes de la Lliga. Com haurien votat els socis una pregunta sobre si el FC Barcelona ha de passar per la vergonya de fitxar dos jugadors i no poder inscriure’ls més que per la baixa mèdica retorçada d’un company?
El model de propietat
El presumpte exercici democràtic atribuïble a aquesta nova edició de l’Observatori Blaugrana no respon en cap cas als neguits de Laporta per conèixer el grau de satisfacció dels seus socis. Li és completament indiferent el que pensin i, fins i tot, li és igual que s’obrin aquest tipus de canals de possible interpel·lació dels propietaris del Barça. A ells, però, se’ls torna a plantejar el model de propietat, qüestió que el periodista Xavi Bosch ha comentat encertadament a Mundo Deportivo: “El que pot inquietar més d’un soci és que el Club encara dona voltes al model de propietat mentre la Junta, també a través de la mateixa enquesta, sosté que el Barça sempre serà dels socis mentre estigui al capdavant. Llavors, si és tema tancat, per què a l’enquesta ens plantegen altres tres opcions?: «Preferiria que el Club fos una Societat Anònima Esportiva amb accionistes», «Preferiria que el Club optés per un model mixt on almenys el 51% fos dels socis» i «Cap dels anteriors models». No és la primera vegada que es consulta la massa social sobre el tema. Quan el riu sona, aigua porta. La Junta diu que no vol canviar el model, però ho pregunta sovint”.
També hi cap la possibilitat que les respostes, convenientment amanides i presentades segons li interessi a la junta, s’utilitzin per justificar alguna de les campanyes propagandístiques en marxa al llarg d’aquest llarguíssim estiu en què Laporta sembla que suarà com mai per aparentar, sobretot davant la seriositat i la professionalitat de Hansi Flick, que pot portar-li els reforços promesos. La presidència necessita distraccions i més d’una d’aquestes operacions il·lusòries que, com el fitxatge de Joan Garcia, que havia d’estar tancat fa ja dues setmanes, cada dia sembla esquitxat per alguna petita incidència que retarda quelcom tan simple i fàcil com pagar la clàusula i presentar el nou porter.
Conflicte amb Time Consultants
Finalment, tampoc s’ha d’oblidar que el FC Barcelona va patir un conflicte contractual amb l’empresa Time Consultants, encarregada de realitzar l’Observatori Blaugrana, aquesta macroenquesta periòdica a socis i aficionats sobre l’actualitat i gestió del club. El problema va sorgir quan el club va decidir rescindir unilateralment el contracte el setembre del 2020, al·legant els efectes de la pandèmia de covid-19 com a motiu per no realitzar les tres enquestes que quedaven pendents en l’acord. El club va justificar la rescissió del contracte argumentant que el confinament i la suspensió de les competicions esportives feien impossible o irrellevant la realització de les enquestes pactades. Time Consultants, per la seva banda, va demandar el club, sol·licitant o bé la reactivació del contracte per poder realitzar les enquestes pendents, o bé una indemnització equivalent a un terç dels honoraris pendents (65.000 euros). La sentència va ser desfavorable per al Barça, ja que el tribunal va considerar que els arguments del club no justificaven la rescissió del contracte pel fet que les enquestes es realitzaven telefònicament i no depenien exclusivament de l’actualitat esportiva, sinó que també abordaven temes com la política de fitxatges i la gestió del club.
Probablement, mai es sabrà si a l’hora de la veritat ha estat més rendible continuar amb l’Observatori Blaugrana i complir amb el contracte en vigor, aprofitant per a millorar la nota de fi de curs i qui sap què tripijoc laportista.
