“El Barça aconsegueix rebaixar una sanció forta de la UEFA per les palanques”, aquest va ser l’enunciat d’una notícia impactant publicada per Mundo Deportivo dimarts passat, que, resumidament, formula dos escenaris. El primer, la reducció d’una multa de 60 milions a 15 milions per una reincidència en la vulneració del fair play financer de la UEFA. I el segon, l’impacte zero d’aquest càstig de 15 milions al compte de resultats per tractar-se d’una despesa extraordinària a compensar pels ingressos no ordinaris de la temporada actual. És a dir, segons aquesta interpretació edulcorada d’uns fets que, ostensiblement, han estat filtrats des de la junta de Joan Laporta, la pèrfida intenció de la UEFA d’imposar una multa per fer trampes als seus comptes de manera reiterada i greu ha estat a punt de generar un benefici al compte d’explotació.
Al·lucinant relat d’una situació que, segons el mateix mitjà, “la proposta de sanció va quedar en uns 60 milions, però amb el compromís de UEFA i Barça que finalment quedi en uns 15 milions si el club compleix amb les normes del fair play de l’organisme europeu i de LaLiga. I si l’entitat blaugrana no compleix, aleshores sí que haurà de pagar aquests 60 milions”.
El paper de Louzán
L’acord seria el resultat admirable i aplaudit d’aquesta visita de Laporta a Aleksander Ceferin, el president de la UEFA, a la final de la Nations League celebrada la setmana passada a Múnic i facilitada pel nou president de la RFEF, Rafael Louzán. El mateix que passa de puntetes pel cas de Dani Olmo, una escandalosa burla del Barça de Laporta del sistema de control econòmic de LaLiga, i que, a més, s’alinea amb Laporta per intentar fer el mateix: manipular la comptabilitat per ajudar-lo a eludir la lupa de la UEFA, que ja li va imposar un primer càstig al Barça de 500.000 euros per utilitzar indegudament les palanques per fitxar. És a dir, inventar-se ingressos inexistents per tenir avantatges respecte a la resta, que és la queixa dels mateixos clubs com el Barça contra les pràctiques dels clubs-estat, tantes vegades denunciades.
Sorprèn que el president de la RFEF, Rafael Louzán, col·labori tan directament a afavorir els interessos d’un president que, segons la UEFA, fa trampes als seus comptes de manera deliberada i recurrent, una actitud que segurament no ajuda ni a LaLiga ni a Javier Tebas, qui, a més de lluitar endimoniadament per mantenir els clubs espanyols dins d’un ordre de solvència i d’equilibri, també ha denunciat el Manchester City i el PSG per les mateixes irregularitats de fons en la gestió de les seves finances.
No és menys creïble la seqüència dels fets que arrenca amb una informació de The Times dies enrere avançant que la UEFA ha trobat greus indicis de mala pràctica de Laporta i que, per reincidència, a més d’una multa d’enorme calibre, el càstig pot abastar una reducció de la plantilla per la Champions i, fins i tot, la resta de punts a la fase prèvia. La reacció oficial del Barça va ser admetre una auditoria portada a terme per experts de la UEFA, negar tenir coneixement del resultat d’aquesta investigació i, seguidament, d’acord amb aquesta notícia de Mundo Deportivo, Laporta va mostrar-se genuflex i submís davant Ceferin per guanyar-se el seu favor i una certa flexibilitat a la sanció prevista de 60 milions.
Seria un matís important, encara que no aclarit a la informació, saber si existeix resolució de la UEFA i proposta de sanció de 60 milions. En aquest cas no li quedaria al Barça cap altra sortida que, com a la multa anterior, recórrer al Tribunal Administratiu de l’Esport (TAD), on ja va perdre aquest primer cas.
La conversa amb Ceferin
En cas de no ser així, és versemblant que el mateix president de la UEFA se salti a la seva administració negociant particularment condicions al marge de la normativa i dels protocols? El que explica Mundo Deportivo és que si Laporta fa els deures i demostra davant LaLiga estar complint els paràmetres del fair play financer en el marc del futbol espanyol, aleshores li rebaixarà la multa a 15 milions. Una altra conclusió qüestionable, ja que a més de situar la negociació en un context de poca seriositat i rigor per part del president de la UEFA -atribuint-se prerrogatives de negociació i de capacitat de sancionar personals i no acreditades pels seus organismes vàlids de control-, precisament l’origen de la multa és perquè LaLiga li va permetre una primera palanca de venda de drets de TV de la Lliga del 10% i no una segona pel 15% més d’impacte directe en el marge salarial. Això va arrossegar a Laporta, en la seva desesperació, a inventar-se la palanca de Barça Studios sense que LaLiga promogués, més enllà de sentir-se enganyada, cap sanció. Els paràmetres de la UEFA són més estrictes i minuciosos en aquest àmbit.
De què van parlar Laporta i Ceferin en realitat? De concedir-li a Laporta un marge de maniobra per equilibrar les comptes i, així, evitar el càstig almenys de moment, com suggereix la informació? També aquesta salomònica alternativa sona a massa rebregada si cal creure en la professionalitat i serietat dels inspectors de la UEFA. Igual de sospitosa, infantil, inoportuna i potser molt perjudicial que el fet de fer-la circular a la premsa com una medalla del president en la defensa dels interessos del Barça.
El cas és que, siguin 60 milions o 15 milions, el Barça de Laporta hauria incorregut en una negligència evitable i no s’alliberaria d’una multa, notable en qualsevol cas, amb un evident perjudici econòmic i l’amenaça d’un càstig encara més gran en el futur si persisteix a manipular els comptes i la UEFA, en la següent visita dels seus auditors a Barcelona, descobreix que, per maquillar els resultats de l’exercici 2023-24, el president va passar per alt una excepció del seu propi auditor, Grant Thornton, de 208 milions de pèrdues. En cas d’haver-se aplicat, l’elevat resultat de fons propis negatius (fins a 300 milions en vermell) hauria impactat encara més en el marge salarial del Barça a LaLiga. Si la UEFA se n’assabenta o passa revista als comptes reals de Laporta, el risc d’un càstig insuperable seria elevadíssim.
Laporta, a dues bandes
També hi cap la possibilitat que a la UEFA li hagi interessat, a canvi de suavitzar la infracció, que Laporta deixi definitivament tirat Florentino Pérez en la batalla de fons de la Superlliga i abraci la nova Champions de Ceferin com l’únic camí pel futbol continental. Sembla que Laporta li va prometre a Ceferin deixar al Madrid en l’estacada per justificar que els informes financers sobre els subterfugis de Laporta semblen menys greus del que són en realitat, el que convida a pensar que la UEFA és ben capaç de jugar a aquest tipus de manifasseig sota formats que s’assemblen perillosament al xantatge o l’extorsió per part del seu president. El cas és que, l’endemà, de tornada de Múnic, Laporta va viatjar directament a Madrid per reunir-se amb l’staff executiu de la Superlliga i, als antípodes de la seva actitud d’hores abans, de fer costat a Ceferin contra els invents de Florentino, jurar-li al projecte la seva més sincera lleialtat i suport. Un joc a dues bandes que tampoc es preocupa de dissimular i que la seva claca elogia com la més brillant de les estratègies.
Laporta sap que, en qualsevol cas, no serà ell qui pagui les conseqüències, sinó el Barça a curt i a llarg termini. Ara ja és qüestió de temps que la UEFA doni oficialitat, o no, a aquesta opereta.
