Vítor Roque, el fitxatge que va marcar i definir el final de cicle de Xavi com a entrenador del FC Barcelona, continua prou viu en l’actualitat blaugrana perquè la seva operació no deixa tampoc d’aportar misteris i sorpreses, normalment desagradables. La darrera revelació periodística ha permès saber que, més enllà de les interpretacions i les xifres al voltant del seu fitxatge, el Barça de Joan Laporta va assumir en el seu moment el pagament de 10 milions a la Hisenda espanyola pel benefici de l’Atlético Paranaense d’un traspàs que va costar 30 milions, amb un volum de variables estimades en 31 milions més.
Així que, sense entrar en molts més detalls, el Barça va haver de fer front a 40 milions per portar atropelladament al Camp Nou un davanter jove i en teoria prometedor que, a l’hora de la veritat, no va estar a l’altura de les expectatives. Aquesta quantitat de 40 milions seria el cost mínim d’un futbolista que al mercat d’hivern de la temporada 2023-24, amb l’equip afectat per la baixa de Gavi, va ser anticipadament incorporat malgrat no ocupar la mateixa demarcació ni funció al terreny de joc que Gavi.
Segurament aquesta era l’única forma de forçar la seva arribada abans que el seu contracte real entrés en vigor a partir de l’1 de juliol del 2024, data en què Vítor Roque va ser categòricament descartat per Hansi Flick de cara a la primera temporada del tècnic alemany. Per tant, cal afegir la despesa d’aquest contracte de sis mesos no previst i l’agregat d’alguna de les variables previstes a l’acord amb el futbolista, si és que es van donar les circumstàncies.
El gran misteri addicional a aquesta història de Vítor Roque amb el Barça, que encara ha de generar força més literatura periodística en els mesos i anys següents, va ser la seva cessió al Betis. En teoria era impossible de complir-se en aplicació de les normes del fair play financer de LaLiga, ja que perquè la cessió fos del tot legal el futbolista havia d’estar formalment inscrit com a jugador del FC Barcelona i, per tant, haver consumit el corresponent marge salarial. En el cas de l’estiu passat blaugrana, excedit i inassolible per al Barça, com va quedar ben palès en la demostració d’impotència i de vergonya protagonitzada per Laporta perquè no podia inscriure -i encara ho té pendent- a Dani Olmo i Pau Víctor.
Com va ser possible la cessió? Les males llengües suggereixen que LaLiga va mirar cap a un altre costat, o bé es van utilitzar altres argúcies que fins ara no han estat revelades. El final còmic de la relació, teòricament completada amb el traspàs del futbolista al Palmeiras, es va concretar per 25 milions, la xifra més alta pagada mai al Brasil per un futbolista.
Almenys aquesta és la xifra filtrada des de la directiva blaugrana, però que els especialistes posen en dubte o bé jutgen del tot excessiva i injustificada per un davanter que va fracassar en la seva aventura europea i que, en el moment de l’operació, era suplent al Betis. En el súmmum de la imaginació, des de la directiva de Laporta es va donar per fet que no s’havien perdut diners en el conjunt de tota aquesta història, i que, fins i tot, la revenda al Palmeiras havia deixat un marge de fair play financer a favor del Barça. Com és això possible si mai va ser inscrit i, per tant, mai va consumir fair play?
L’ocultació dels detalls més propers a la realitat d’aquest serial acabaran per ser coneguts, com ara ha succeït amb aquest assumpte fiscal destapat dies enrere pel pòdcast Barça Reservat a Catalunya Ràdio, de ni més ni menys que de 10 milions pagats incomprensiblement per facilitar que el benefici de l’Atlético Paranaense fos net, com estava pactat amb l’agent André Cury, el mestre d’aquest fitxatge al qual Laporta no volia ni veure un mes abans i que, de sobte, es va convertir en el seu millor nou amic.
La mateixa informació va afegir que el Barça podria intentar reclamar a Hisenda aquests 10 milions, cosa que els experts consideren gairebé impossible en virtut de la jurisprudència al respecte i pel fet indiscutible que, un cop cobrats el diners, ja no té res a reclamar al club brasiler, com podria al·legar el Barça.
Finalment, per afegir al relat un altre punt de fricció i d’enigma, el director de futbol, Deco, acaba d’afirmar que l’avançament de l’arribada de Roque al Barça va ser una petició expressa de Xavi, fet que si no surt a desmentir-ho l’exentrenador blaugrana caldrà donar també per vàlid, com que Vítor Roque ja és, de llarg, una operació de més de 40 milions de cost per al FC Barcelona.
No és la primera vegada que Laporta, amb la seva generositat i escàs sentit de la defensa del patrimoni del club, facilita operacions i resolució de conflictes com els molts milions que, quan va tornar al Barça, va perdonar a Neymar, renunciant a una reclamació judicial plantejada en temps de Josep Maria Bartomeu que en primera instància havia resultat ser favorable als interessos blaugrana.
