El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat aquest matí, durant la sessió de control al Parlament, que les polítiques d’habitatge es debatran divendres a la Conferència de Presidents que es fa a Barcelona i que Catalunya hi tindrà un paper clau.
“Per descomptat que divendres ens centrarem en aquesta qüestió i, per descomptat, que seguirem sent la comunitat autònoma que desplega polítiques més ambicioses en aquest camp”, ha apuntat Illa en resposta al portaveu dels Comuns, David Cid. Segons Illa, PSC i Comuns coincideixen en les polítiques sobre habitatge: “No tenim cap diferència”, ha afirmat.
En aquest sentit, el president ha lamentat que certs sectors de la societat catalana no vegin “l’habitatge com un dret fonamental”, i ha seguit apostant per una intervenció del mercat quan aquest, per sí sol, no és efectiu. “En aquesta qüestió no ens trobaran amb mitges tintes ni amb mitges veritats”, ha assegurat Illa, que ha celebrat que el Govern d’Espanya sigui un “aliat potent” en aquesta lluita.
Proposta de Pedro Sánchez
Per la seva part, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha enviat una carta a tots els presidents autonòmics en què proposa aprofitar la Conferència de Presidents d’aquest divendres a Barcelona per impulsar un nou Acord Estatal per a l’Habitatge 2026-2030. Segons Sánchez, aquest pacte es podria aprovar abans de l’estiu sobre tres pilars bàsics. El primer és triplicar la inversió pública en habitatge per passar de 2.300 milions d’euros a 7.000 milions, dels quals 4.000 (el 60%) sortirien de les arques de l’Estat. El segon eix és vincular la nova inversió al compromís de mantenir de manera permanent la qualificació d’habitatge protegit. I el tercer crear un portal públic d’habitatge a l’abast de la ciutadania.
Per això Sánchez també demana als presidents autonòmics que aprofitin la conferència per debatre de manera serena i constructiva les mesures perquè hi hagi més finançament públic, menys especulació i més transparència sobre l’habitatge.
Sánchez ha recordat que en els últims 45 anys l’administració estatal ha construit més de 2,4 milions d’habitatges protegits. “Desgraciadament, la totalitat d’aquests habitatges van ser desqualificats i es van acabar venent al mercat lliure a preus elevats”.
