Més enllà de l’interès específic en què l’auditor acabat d’arribar, Crowe Spain, es cregui que els seients VIP de l’operació Olmo ja es poden ocupar aquest mes de maig, un acte de fe per part seva que generaria 100 milions d’ingressos sense els quals l’exercici actual del Barça patiria un enfonsament catastròfic, Joan Laporta s’ha de veure amb una altra situació d’extrema urgència que amenaça de deixar una altra vegada en evidència aquest tàndem ciclopi en què s’han convertit Laporta i Limak.
La veritable pressa l’ha admès el mateix president en les seves intervencions d’aquests dies d’eufòria, quan li han preguntat per aquell gran moment del retorn a l’estadi, en una resposta desproveïda de qualsevol preocupació per els més de 80.000 socis abonats que han estat pacientment i sistemàticament enganyats al respecte, víctimes de les successives promeses de la directiva fins acumular un retard de set mesos més el que se sumi fins a la reobertura definitiva.
Joan Laporta ha deixat clar, per damunt de la il·lusió i de l’emoció del barcelonisme davant aquell gran dia de tornada a les Corts, la importància estratègica que les zones VIP del Spotify Camp Nou estiguin funcionant a finals del 2025 o, a tot estirar, el gener del 2026. Aquesta necessitat està directament vinculada a les exigències del préstec que finança el projecte Espai Barça, ja que els ingressos generats pels productes VIP són fonamentals per complir amb els compromisos financers adquirits pel club.
Tot i que l’estadi estarà acabat l’estiu del 2026, perquè Limak sí que patiria aleshores i forçosament les penalitzacions per un retard que Laporta ha afrontat fins ara amb absoluta complaença i despreocupació, les llotges i seients VIP han d’estar operatius el gener d’aquell mateix any perquè l’estructura financera de l’Espai Barça contempla que un terç dels ingressos addicionals de l’estadi es destinin al pagament del finançament, un altre terç al club i un altre, a contingències a partir d’aquella data.
Com calia esperar, Laporta s’ha aferrat als estudis de viabilitat, que han estat conservadors a l’hora de quantificar l’explotació de les noves instal·lacions, confiant que l’estadi generarà molt més del previst, especialment gràcies a la demanda dels seients VIP, que “s’han venut a una velocitat de vertigen” i són molt ben acollits per empreses i patrocinadors.
Laporta ha remarcat que l’aprofitament dels espais VIP és una de les principals fonts d’ingressos previstes per retornar el préstec de 1.500 milions d’euros associat a l’Espai Barça.
Segons les filtracions, interessades o no, ja s’han venut més de 3.700 seients VIP, amb previsió d’assolir 9.400 localitats d’aquest tipus i generar fins a 120 milions d’euros anuals quan tot l’estadi estigui a ple rendiment.
Si es llegeix entre línies, el que Laporta va dient és que el retorn al Spotify Camp Nou serà progressiu, amb un aforament inicial del 60% i serveis mínims, però amb l’objectiu clar que les zones VIP estiguin enllestides en el termini compromès per assegurar la viabilitat financera del club i permetre la inscripció de nous fitxatges sota la norma de l’1:1.
Aquest plantejament entra en contradicció amb la possibilitat que els socis puguin ser massivament l’objecte prioritari de la directiva de Laporta a l’hora de tornar a casa seva. És clar que Limak, pel seu interès, ha de concentrar-se en aixecar l’anell VIP per damunt de la segona graderia i, per tant, reduir al mínim la primera ocupació, tan progressiva segons Laporta que el més probable és que continuï sent molt limitada al llarg dels mesos sota el segell exculpatori de circumscriure l’aforament a una quota estricta d’aficionats que permeti afrontar un llarg període de proves i assaigs amb la màxima seguretat enmig del muntatge de les obres pendents.
En aquest sentit, resulta indiciari que en la darrera reunió de la junta de Laporta no es tractés l’aprovació de les tarifes, condicions i aforament per als socis del Barça de cara a la temporada vinent. El més lògic seria haver iniciat aquest procés si és veritat que a partir del setembre o l’octubre està prevista una ocupació del 60%. És a dir, de més de 60.000 aficionats.
Per contra, només transcendeix que s’avalua la possibilitat d’una prova inicial de càrrega i funcionalitat dels accessos amb només uns milers de voluntaris i una mena de mini-Gamper amb un aforament de broma per no haver de tornar a Montjuïc, on el ple de turistes estaria garantit. El pla, per tant, passa perquè a Limak li pertorbi el mínim la necessitat d’acabar les zones VIP a temps de no engreixar el deute blaugrana amb més interessos a favor de Goldman Sachs i a la mateixa constructora turca per estalviar-se multes severes per l’incompliment en el lliurament de les obres.
I amb tot això, poder jugar la Champions a l’Spotify, ni que sigui davant 20.000 espectadors, o menys, i incloure la col·locació de la coberta en un procés de més de cinc mesos en què no serà compatible ni construir ni jugar. Aquest és el panorama.
