Professora d’anglès. Presidenta a Barcelona de Democrats Abroad (DA), plataforma que agrupa 200.000 membres del Partit Demòcrata americà repartits pel món, més de 6.000 a Espanya. DA ha convocat manifestacions contra Trump en diferents ciutats espanyoles. Les pròximes seran el 14 de juny vinent. A Barcelona, es farà a la plaça Sant Jaume.
Què fa DA? Per què aquestes manifestacions que està convocant?
DA ofereix als ciutadans nord-americans residents a l’estranger assessorament i suport en qüestió de drets civils, especialment pel que fa a les eleccions. Expliquem que les persones tenen dret a triar els seus representants fora dels Estats Units, i nosaltres els ajudem a fer-ho. Aquesta és la nostra principal raó de ser, ara. Estem a tot el món. En alguns països hi ha grups molt actius. Animem a la gent a votar. Des que Trump va tornar a ser elegit, per a nosaltres una cosa impensable, hem decidit sumar-nos, com millor podem, des de l’estranger, a les mobilitzacions que comencen a tenir lloc als EUA. Cosa que estem fent aquí, a Espanya, i també a França, Anglaterra, Alemanya.
Per què resulta sorprenent, crida l’atenció, no és normal… això de Trump?
Des del nostre punt de vista, després del seu primer mandat, va quedar palès que Trump era incapaç de fer la seva feina, d’exercir com a president, de governar. Per això consideràvem que resultava impensable la seva elecció. Però, és clar, vivint a fora no es veuen les coses de la mateixa manera que des d’allà. Per descomptat, de manera més sentida, més dura. Als EUA hi havia força gent que no estava contenta amb Biden, i van acabar deixant de votar-lo. Així va arribar Trump, prometent moltes coses. Entre elles, algunes que deixaven bastant a desitjar. I, és clar, totes les coses horribles que va dir que faria, doncs les està fent. Molts deien que no se li havia de fe gaire cas, que no parlava seriosament. Però sí que ho feia. Els fets estan posant de manifest que, per descomptat, Trump va a totes.
La victòria de Trump és atribuïble més a mèrits propis o a debilitats dels demòcrates i, en particular, a les de Joe Biden?
Crec que, al final, és una barreja de tot. No hi ha una sola cosa a la qual es puguin atribuir els resultats electorals. Una d’aquestes, sens dubte, és l’efecte de la inflació durant tant de temps. És una cosa a la qual la gent allà no està acostumada. Moltes persones estaven descontentes amb l’increment dels preus, i a això s’hi van sumar, és clar, altres problemes. Tot això, malgrat que els EUA, després de la covid, tenia una de les millors economies del món occidental. Però suposo que aquest missatge no arribava a alguns dels votants. Així doncs, ha passat el que havia de passar, i el que estem vivint.
A diferència de nosaltres, els europeus, els ciutadans dels EUA veuen el seu país, el seu govern, més en clau interna que en el seu paper en el món?
Molta gent allà no està al dia de la situació internacional. Però ara a mi em resulta una mica difícil opinar sobre les qüestions internes dels EUA, sobre la situació avui dia de la societat americana, perquè fa 30 anys que visc a Espanya. Quan hi vaig, em trobo amb la família, amb l’entorn més proper, visito llocs molt concrets… No és fàcil prendre el pols del país amb visites esporàdiques. Sé dels EUA a través del que llegeixo, escolto… En qualsevol cas, aquí, a Espanya, la gent es pren les coses d’una altra manera, i els problemes tampoc són els mateixos. Per exemple, a diferència del que passa a Espanya, allà tothom està obligat a utilitzar el cotxe, donades les enormes distàncies. En conseqüència, el preu del combustible, que està pujant, és decisiu per a les economies familiars. Hi ha moltes altres coses que són també més cares que aquí, a Espanya. Als EUA no hi ha seguretat social, i l’assistència mèdica i els medicaments resulten molt cars.
La classe mitjana nord-americana se sent molt amenaçada, com, per cert, passa des de fa un temps a Europa?
Sí, se senten amenaçats. En aquest moment, als EUA hi ha més rics i més pobres que en finalitzar la Segona Guerra Mundial. Aquest és un dels problemes més greus. I es fa poc per solucionar-ho. Per contra, se segueixen abaixant els impostos als rics…
Trump forma part del Partit Republicà o, més aviat, el Partit Republicà és sobretot Trump?
Va aparèixer com un franctirador, i ha conreat la seva imatge d’independent. Quan es va acostar al Partit Republicà, al qual no li sobraven els lideratges, li va anar bé. Així es va convertir en el seu referent. En aquest moment, Donald Trump està manant de forma absoluta en el Partit Republicà.
Com veus el personatge: feixista, populista, demagog, tarambana…? O, potser, el contrari?
Ell mateix ha dit que vol ser un rei. Amb aquestes paraules. No cal anar més lluny. No té cap intenció de defensar la Constitució, sinó tot el contrari. Encara sort que els jutges estan actuant en contra d’algunes de les seves mesures. Està perdent judicis. Intenta actuar de manera dictatorial. El problema afegit és que al Senat i a la Cambra de Representants tenen majoria els republicans. Des d’aquestes instàncies no se li posa fre, a Trump. Els demòcrates ho intenten, però no tenen majories suficients per aturar les seves iniciatives. Tenim l’esperança que a les eleccions generals de mig mandat (mid-term election), el 2026, els demòcrates puguem aconseguir avenços. En tot cas falten gairebé dos anys, i en aquest temps poden canviar moltes coses.
D’alguna manera Trump constitueix un senyal de decadència d’un ordre de coses, un sistema, que sembla agonitzar?
No ho sé, però espero que no. La meva esperança és que això sigui una anomalia, i que com a país, que no és perfecte, es podrà revertir la situació. En qualsevol cas, les coses que està fent no deixen de resultar molt preocupants.
Què està passant al Partit Demòcrata, després de la derrota electoral?
Al Partit Demòcrata hi ha molt debat i es coincideix que s’han de buscar lideratges en una nova generació. Disposa d’un munt de gent superpreparada. S’ha parlat molt de Bernie Sanders, associant-lo a les candidatures demòcrates, però ell no forma part del partit. És un independent, el més antic al Senat. És un cas molt particular. De totes maneres, com és natural, la situació al Partit Demòcrata és molt complicada. Hi ha moltes coses en joc. Però, per descomptat, en quatre anys segur que tindrem nous lideratges. Espero que els que surtin de les primàries siguin els candidats més aptes i capaços de guanyar les eleccions. Hem de guanyar per acabar amb les ximpleries que està fent Trump.
Trump, que sembla un home de fòbies i fílies, no oculta la seva tírria a la Unió Europea. Per què?
I per què Canadà i Mèxic? Però, en qualsevol cas, no ho sé. No es pot explicar. Als EUA hi havia una economia que estava funcionant molt bé, i ara no ho sembla. L’única cosa que podem fer nosaltres, des d’Europa, des d’Espanya, és dir que no estem d’acord amb Trump. Que ha d’assumir les lleis. Aturar les seves accions. Amb l’esperança que molts americans deixin de votar-lo i canviïn les coses.
Algunes de les decisions de Trump, com la seva política d’aranzels, estan danyant sectors de l’economia dels EUA?
En teoria, les seves mesures haurien de beneficiar algunes indústries, però els fets semblen indicar el contrari. Potser encara és aviat per avaluar els danys, però alguns indicadors ja anuncien el que està passant. Ell està jugant les cartes a la seva manera, sense regles. No respecta les normes, que són necessàries per al funcionament de les coses. És una cosa que també va fer en el seu primer mandat: vulnerar les lleis.
L’estil personal de Trump respon a una espècie de síndrome de nen mimat, capritxós, llunàtic…?
No vull que la gent pateixi al meu país, i alguna cosa que em dona ànims és que els nord-americans ja estan començant a queixar-se. Estan preocupats. Hi ha problemes econòmics, dificultats per arribar a fi de mes… Una de les coses que més va prometre Trump és que baixarien els preus, però en realitat estan pujant. Per a mitjans de juny estan previstes protestes a tot el país, d’est a oest, contra Trump i les seves polítiques. I aquí també ens manifestarem.
A la vista de les imatges on apareix envoltat d’un cercle de fans, la manera de governar de Trump també és, diguem-ne, sui generis?
Sí. Compta amb la seva pròpia xarxa, denominada Truth Social, que és un clon de Twitter. Utilitza aquesta via i en general les xarxes digitals per comunicar-se i governar.
