Fa temps que dono voltes al cap sobre el què està passant a Gaza i quina és la meva actitud, la d’Europa, la del món davant aquells fets. El 7 d’octubre de 2023 l’acció criminal de Hamàs va provocar uns 1.200 morts i 251 segrestats.
Desprès d’1 any i 8 mesos, la represàlia del govern d’Israel ja ha ocasionat uns 50.000 morts, la destrucció de les infraestructures de la Franja, la desaparició de la majoria dels habitatges i el desproveïment de les necessitats bàsiques que ara ja es manifesten en morts per fam.
Mentre, tinc la sensació que la culta, ben pensant i desconcertada Europa, no sap què fer. Normalitzem greus situacions de patiment i mort com Gaza, Ucraïna i altres crisi en un món que sembla està en guerra per fascicles. I volia fer algunes reflexions sobre tot això i per calmar la meva consciència, deixar dit que no estic d’acord i em revelo contra aquesta situació sent conscient al mateix temps de la meva impotència.
I en això estava quan escolto el discurs d’en Josep Borrell en resposta a l’atorgament del Premi Europeu Carlos V. Per tant, estalvio les meves reflexions i transcric les seves paraules. Per mi, ningú millor que ell. Quina diferencia davant l’actitud de la seva successora en la diplomàcia europea, Kaja Kallas!
Aquest és un resum de la seva intervenció:
La segona vegada que la història em va trucar per telèfon va ser el 7 d’octubre del 2023. El 5 d’octubre del 2023 acabava una de les meves visites al front a Ucraïna. Abans de tornar a Brussel·les vaig anar a visitar el memorial de Babi Yar, un barranc a prop de Kíiv on els nazis van assassinar 35.000 jueus a la tardor del 1941. Els seus cadàvers continuen enterrats al fons d’aquells barrancs. Encara no havien industrialitzat la mort recorrent a les cambres de gas. Els van matar un per un amb un tret al clatell.
Els seus cadàvers continuen allà, a la petita sinagoga erigida dalt del turó, i jo vaig acompanyar el rabí en una pregària en record de les víctimes. Eliminar éssers humans per la seva pertinença a un grup ètnic és una de les majors barbaritats que la humanitat ha estat capaç de fer. I en això nosaltres, els europeus, hem estat excel·lents, i els jueus han pagat un preu altíssim.
Però no van ser els palestins. No tenim dret a transferir als palestins la nostra responsabilitat ni a fer-los pagar per expiar els nostres complexos de culpa.
Des de Brussel·les, l’endemà al matí, el telèfon va tornar a sonar per dir-me que hi ha un atac massiu contra els kibutz a la Franja de Gaza, i tots vam condemnar l’atac terrorista de Hamas i vam proclamar el dret d’Israel a defensar-se, però el dret, com tots els drets, té els seus límits, que són els del Dret Internacional i el Dret Humanitari.
En la seva resposta, Israel ha violat totes aquestes normes, utilitzant sistemàticament la fam de la població civil com a arma de guerra, provocant amb els seus bombardejos més de 50.000 morts entre la població de Gaza, la majoria dones i infants. A Gaza s’hi han llançat bombes equivalents a tres vegades la capacitat destructiva de la bomba atòmica d’Hiroshima.
Fa mesos que no entra res a Gaza. Ni menjar, ni carburant, ni aigua, ni serveis mèdics. Res. Així ho han proclamat i executat els ministres de Netanyahu. Tots sentim els propòsits dels ministres de Netanyahu, que són declaracions d’intencions genocides. Es pot morir d’un tret al clatell, es pot morir en una cambra de gas i també es pot morir de fam, i en qualsevol cas es tracta de la voluntat d’exterminar un poble. Ens trobem davant la major operació de neteja ètnica des de la Segona Guerra Mundial, per crear un lloc esplèndid de vacances un cop s’hagin retirat els milions d’enderrocs i els habitants de Gaza hagin marxat.
Un error no justifica un altre error.
Europa té capacitat i mitjans per protestar i influir en la conducta d’Israel i no ho fa. Subministrem la meitat de les bombes que cauen sobre Gaza.
Els europeus ho hem confiat tot al dret i al comerç, i ara hem de confiar en la força i en la capacitat d’influir, i això significa tenir capacitat defensiva, que no tenim, ja que l’hem delegada als Estats Units. Hem de tenir capacitat de contribuir a la pau al món, i aquesta és la tasca d’una generació. Que agafi el testimoni de la nostra. Que sigui capaç d’assumir pors i responsabilitats. Necessitem unir-nos més.
Faig una crida als joves europeus perquè entenguin que la pau no és l’estat natural de les coses. L’estat natural de les coses és el conflicte, i per fer front als conflictes no cal tenir només capacitats intel·lectuals, econòmiques o basades en el dret, que de vegades no es respecta, i si no existís la policia, els tribunals serien poc eficaços.
Recomano la seva escolta completa a: https://www.youtube.com/watch?v=RDk1gR7Jb8w
Ja n’hi ha prou!
