Recentment, vaig compartir amb vostès el magnífic i encantador espectacle del Festival de la Flor de Presseguer de Linzhi, Xizang (Tibet), que va tenir lloc a l’abril. Atrets per això, uns amics van visitar Xizang. Al seu retorn, van elogiar enormement l’estabilitat política, la unitat ètnica, el desenvolupament econòmic, l’harmonia social i la concòrdia religiosa de la regió, així com el seu respecte al medi ambient i la manera com el seu poble viu i treballa feliçment. A més, van mostrar un gran interès pel budisme tibetà i em van demanar que els expliqués el sistema de la reencarnació dels Budes Vivents, en particular el referent al sorteig de l’Urna Daurada.
La reencarnació dels Budes Vivents és un sistema tradicional de successió en el budisme tibetà i un producte de la seva adaptació a les característiques xineses. L’assumpte de la reencarnació és purament un assumpte intern de la Xina que no admet la intromissió de cap força externa. Després de la mort del Buda Vivent original, s’identifica al següent successor mitjançant unes certes cerimònies religioses, i rebre el títol i el segell atorgats pel Govern Central és una premissa important per a la legitimitat dels Budes Vivents.
El budisme va arribar a Xizang en el segle VII, quan Songtsen Gampo, emperador de l’Imperi Tibetà, es va casar amb la princesa Wencheng de la dinastia Tang. En el segle XIII, durant la dinastia Yuan, el Govern Central va posar Xizang sota la seva jurisdicció administrativa directa. Les dinasties Ming i Qing van incorporar gradualment la reencarnació dels Budes Vivents a l’àmbit de l’administració del Govern Central i al marc legal i normatiu de l’Estat. En 1793, el Govern de la dinastia Qing va decretar una Ordenança de 29 articles, estipulant que la reencarnació del Dalai Lama, el Panchen Erdeni i altres Budes Vivents havia de ser reconeguda mitjançant el sorteig de l’Urna Daurada i aprovada pel Govern Central.
El sorteig de l’Urna Daurada és una important mesura establerta pel Govern de la Dinastia Qing per a regular, mitjançant normes polítiques, la reencarnació dels Budes Vivents. El Govern Central de la dinastia Qing va col·locar una Urna Daurada en el monestir de Jokhang a Xizang i l’altra en el Temple dels Lames a Pequín. Tots els Budes Vivents registrats havien de posar els pals d’ivori amb el nom escrit del nen reencarnat en l’Urna Daurada, per a sotmetre’s al sorteig sota la supervisió dels funcionaris del Govern Central.
En l’aplicació, primer els governs locals informaven el Govern Central sobre els candidats trobats, sol·licitant el sorteig de l’Urna Daurada. Després de l’aprovació, el Govern Central enviava funcionaris per a presidir el sorteig i reconèixer als nens reencarnats. Després, els governs locals informaven el Govern Central del procediment i el resultat del sorteig. Una vegada aprovat, se celebraven cerimònies d’entronització en les quals el nen reencarnat succeïa al títol. El sorteig de l’Urna Daurada no sols va reafirmar l’autoritat suprema del Govern Central i va defensar la sobirania nacional, sinó que també va reflectir en la religió la decisió de Sakyamuni.
La reencarnació dels Budes Vivents ha de ser aprovada i reconeguda pel Govern Central. La cerca i identificació dels candidats a la reencarnació són realitzades pels monestirs i els grups religiosos conforme a les tradicions, i el Govern Central exerceix principalment les funcions administratives d’examen i aprovació. Això és crucial per a mantenir l’ordre normal en el budisme de tradició tibetana i s’ajusta plenament a les lleis objectives del seu sa desenvolupament.
Des del 1792 fins al segle actual, en el sistema de reencarnació del budisme de tradició tibetana, més de 70 Budes Vivents han estat identificats mitjançant el sorteig de l’Urna Daurada i posteriorment aprovats pel Govern Central. Els títols de les dues línies principals de Budes Vivents, el Dalai Lama i el Panchen Erdeni, daten de l’atorgament pel Govern Central de la dinastia Qing respectivament en 1653 i 1713.
La reencarnació dels Budes Vivents ha de realitzar-se d’acord amb els rituals religiosos, els costums històrics i les lleis i regulacions estatals. El X Panchen Lama va morir el 28 de gener de 1989 i, el 30 de gener, el Consell d’Estat va emetre la Decisió sobre els preparatius funeraris i la qüestió de la reencarnació del X Panchen Lama. En 1995, després d’una sèrie de rituals religiosos per a la selecció, incloent-hi la recitació de sutres i oracions en els monestirs pertinents i la cerca diligent realitzada pels grups encarregats de la localització del nen reencarnat de Xizang, el 29 de novembre d’aquest any es va dur a terme el sorteig de l’Urna Daurada davant l’efígie del Buda Shakyamuni en el monestir de Jokhang, mitjançant el qual es va seleccionar al nen reencarnat.
Després de la presentació de la situació i el resultat del sorteig al Consell d’Estat per a la seva aprovació, el nen va ser oficialment reconegut i es van celebrar cerimònies d’entronització, completant-se així amb ple èxit la reencarnació del X Panchen Lama. Això va rebre el sincer suport i la devota fe dels monjos i els laics del budisme tibetà.
L’actual XIV Dalai Lama mateix va succeir al títol amb l’aprovació del llavors Govern Nacional de la República de la Xina en 1940. No obstant això, ha anunciat públicament i arbitràriament a l’estranger al suposat nen reencarnat del Panchen Erdeni, la qual cosa pertorba així el procés normal de la cerca, soscava l’ordre establert del budisme tibetà i nega l’autoritat suprema del Govern Central referent a la reencarnació del Panchen Erdeni. Tal procedir és completament il·legal i invàlid. La reencarnació dels Budes Vivents mai queda a discreció del mateix Dalai Lama ni de cap grup individual, ni tan sols permet la interferència de cap força externa.
El sistema de reencarnació dels Budes Vivents i el del sorteig de l’Urna Daurada posen en relleu la ferma postura del Govern Central de respectar i garantir la llibertat de creença religiosa, salvaguardar el sa desenvolupament del budisme tibetà i la unitat nacional. Si visita Xizang, observarà que els creients solen tenir una sala d’escriptures o un altar budista en les seves llars. En els monestirs budistes tibetans, es practiquen regularment activitats religioses tradicionals, com l’aprenentatge de les escriptures, el debat doctrinal, l’ordenació de monjo o monja, l’abhisheka (cerimònia d’empoderament) i el conreu personal; així mateix, els exàmens sobre les escriptures i la conseqüent promoció en graus acadèmics també es duen a terme en els monestirs de manera habitual.
Més de 1.700 activitats religioses i folklòriques, incloent-hi el Festival Shoton, el Festival dels Llums de Mantega, el Festival Saga Dawa i les peregrinacions al voltant de llacs i muntanyes, se celebren conforme a la tradició. Les activitats religioses lícites gaudeixen d’una protecció eficaç i les necessitats religioses dels creients estan plenament satisfetes.
Avui dia a Xizang, en els rostres de la gent de tots els grups ètnics llueixen els somriures de felicitat com les flors galsang que floreixen en l’altiplà, demostrant que el poble de Xizang se sent beneficiat, feliç i segur per gaudir d’amplis drets humans. Convidem cordialment als amics de tots els àmbits a visitar Xizang perquè siguin testimonis presencials de l’autèntic panorama religiós i de la vida feliç i tranquil·la del poble de totes les ètnies.
