El descontrol de la DGAIA és el cas més greu de la Generalitat

La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) està sota sospita per diversos motius: tant pel descontrol a l’hora de supervisar els joves tutelats per la Generalitat (per aquest motiu es va descobrir una xarxa de pederastes que violaven una menor tutelada, tal com ja va explicar EL TRIANGLE) com per l’adjudicació de centenars de milions d’euros a entitats privades per gestionar l’acompanyament d’aquests joves, entre els quals es troben adolescents, menors estrangers no acompanyats (menas) i joves de fins a 21 anys en risc d’exclusió.

És precisament en aquest circuit dels diners on hi ha sospites de frau, de desviament de fons i de greus malversacions de cabals públics. Fiscalitzacions de la Sindicatura de Comptes i una denúncia davant l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) han posat el dit a la llaga i amenacen d’eixamplar l’escàndol econòmic més gran a Catalunya de les últimes dècades.

La Sindicatura de Comptes va certificar en el seu últim informe que entre el 2016 i el 2020 la DGAIA va adjudicar 788.752.000 euros a 101 entitats perquè l’ajudessin en el servei d’acolliment de joves i adolescents. “En l’anàlisi de la distribució de la despesa s’ha observat que 10 entitats concentraven més del 55% de la despesa”, diu l’informe 3/2024 elaborat per la Sindicatura.

En la relació d’entitats més beneficiades figuren la Fundació Resilis (80 milions d’euros), l’Institut de Treball Social i de Serveis Socials (Intress, 64,9 milions), la Fundació Diagrama Intervenció Psicosocial (58,7 milions), la cooperativa Suara Serveis (46,8 milions), la cooperativa Eduvic (46,2 milions), la Fundació Mercè Fontanilles (FMF, 41,3 milions), la cooperativa Actua (27,3 milions), la Fundació Privada Idea (25 milions), la cooperativa Gestió i Disseny (24 milions), l’Associació Asteroide B-612 (21,4 milions) i la Fundació Acció Social Infància (FASI, 19,3 milions). També hi ha dues adjudicacions més a dues unions temporals entre Resilis i FMF per una suma de 14,2 i 11,2 milions d’euros, respectivament.

“Cal destacar que durant el període fiscalitzat la Fundació privada Resilis, la Fundació Mercè Fontanilles i les UTE constituïdes per ambdues fundacions van suposar unes obligacions reconegudes de 147,29 milions, que representen el 18,7% del total de despesa”, diu l’informe de la Sindicatura. Però, en realitat, qui s’emporta la part del lleó de la despesa de la DGAIA és el grup Plataforma Educativa, al qual pertanyen Resilis i FASI. Si extraiem els contractes de la Fundació Mercè Fontanilles i unim les seves adjudicacions més les de les UTE, el resultat és que Plataforma Educativa va rebre en aquest període gairebé 125 milions d’euros sobre un total de 778 milions. I són les que s’emporten la porció més gran (gairebé un terç) d’entre els 427 milions d’euros que van rebre les 10 primeres a què al·ludeix la Sindicatura.

Però, qui hi ha darrere del poderós entramat de Plataforma Educativa, que en els últims anys ha extret centenars de milions d’euros dels serveis socials catalans? Sota el paraigua de Plataforma Educativa s’hi acullen les fundacions Resilis, FASI, Astres, El 7, Gentis, Infància i Família i Utopia, a més de les cooperatives Idària, Eina Activa, l’associació Acciona’t, les UTE IPIS, PIL, SEVAP i el CREI Andorra.

A Plataforma Educativa hi figurava històricament com a presidenta Anna Sunyer; com a vicepresidenta, Gemma Boada; com a secretari, Roger Casero; com a tresorer, David Ruiz; i com a vocals, Jordi Pascual Pèlach, Mònica Canyella, Pilar Bosch i Glòria Fàbrega. En l’actualitat, té una direcció estratègica que encapçalen Jordi Pascual com a director general i Ricard Calvo com a subdirector general. La direcció operativa està formada per 13 alts càrrecs amb diferents responsabilitats. Però els noms que apareixien a la cúpula històrica són els noms recurrents a la direcció de la resta d’organitzacions (fins a 11) que formen el grup Plataforma Educativa.

A Resilis, presidida per Roger Casero, la vicepresidenta primera és Gemma Boada i la tresorera Pilar Bosch; al seu patronat hi figuren Jordi Pascual i Anna Sunyer, i el gerent és David Ruiz. A Astres, la presidència recau en David Ruiz, mentre que Anna Sunyer és la secretària i Jordi Pascual hi figura com a vocal. A Gentis, la presidència està en mans de Montserrat Serrats, però Anna Sunyer és la secretària, i Jordi Pascual, vocal. A Acció Social i Infància (FASI), el president és Miquel Calm, mentre que Jordi Pascual és el vicepresident primer i Pilar Bosch la vicepresidenta segona. A Infància i Família, la presidència és de Montserrat Martí, la vicepresidència recau en Ricard Calvo i Anna Sunyer és la gerent. A El 7, el president és Roger Casero, el mateix que a Resilis. A Utopia, la presidència està ocupada per Romà Boulé, mentre que Pilar Bosch és la secretària i Jordi Pascual és vocal del patronat i director general de l’entitat alhora.

Entitats endogàmiques

Són, doncs, entitats endogàmiques, controlades per un grapat de directius que es reparteixen els càrrecs en totes les entitats del grup. A la DGAIA, la que concorre a les adjudicacions és Resilis, que a més és qui va constituir les unions temporals d’empreses amb la Fundació Mercè Fontanilles (FMF). Les concessions a FASI no arriben ni a la quarta part de les de la seva companya Resilis.

Aquestes UTE serveixen per realitzar l’acompanyament dels joves tutelats que acullen en els seus centres, i estan ara sota sospita. Resilis disposa de 402 places residencials de menors, dona feina a 481 professionals i mou més de 24 milions d’euros anuals: és la perla de la Plataforma Educativa. Les fundacions Astres, FASI, Infància i Família, Gentis, El 7 i Utopia, més les cooperatives Idària i Eina Activa, mouen en el seu conjunt una mica més de 25 milions d’euros a l’any. Si comptem el que mou Plataforma Educativa com a entitat jurídica, el grup factura més de 59 milions a l’any, té 1.500 professionals en plantilla i dona servei a més de 15.000 persones.

Que Resilis destaca entre les altres ho prova el fet que va absorbir tot el patrimoni de la Fundació Plataforma Educativa: “En data 25 d’octubre del 2019, els patronats de Fundació Resilis i Fundació Plataforma Educativa van acordar la fusió per absorció entre ambdues entitats, de forma que Fundació Plataforma Educativa quedarà absorbida per Fundació Resilis, subrogant-se aquesta última en tots els drets i obligacions de l’entitat absorbida, adquirint tot el seu patrimoni. Aquesta fusió es va signar davant notari el dia 23 de desembre del 2019, amb efectes des del dia 1 de gener del 2020”, recull a la seva memòria.

La Fundació Mercè Fontanilles (FMF) està presidida per Domènec Domènech Roig (president), Francesc Abad Cuende (vicepresident primer), Montserrat Anfrons Gubert (vicepresidenta segona), Pere Molins Garcia (secretari) i Mercè Fontanilles Emanuel (tresorera). Va ser creada per l’Associació Estrep i els membres del seu patronat, en gran part, també componen la cúpula de l’Associació Coordinadora Sinergia Social, una entitat que ofereix serveis de gestió a un centenar d’entitats del sector.

La FMF té 22 centres residencials (per a joves i gent gran) a tot el territori. L’any 2023, l’UTE SEVAP entre Resilis i FMF va tractar 500 persones a Barcelona, 480 a l’àrea metropolitana, 656 al Bages, 461 a Tarragona, 386 a Girona i 180 a Lleida. En total, 2.662 persones ateses.

Els programes d’inserció laboral (PIL) van arribar a 395 persones en les 240 places que té distribuïdes en set centres. El servei d’Itineraris de Protecció Individual (IPI) disposa de 198 places, en les quals van ser ateses en aquest exercici 309 persones en cinc centres, i al CREI d’Andorra es va donar acolliment a 17 joves.

Les dades aparentment clares i diàfanes dels comptes anuals i les memòries es tornen esmunyedisses i opaques en els informes oficials. Un treballador de l’UTE SEVAP de Girona va denunciar en diverses ocasions a la DGAIA que Resilis i FMF estaven cobrant per “places fantasma” que no estan ocupades per joves. En altres paraules, la denúncia de l’OAC recull dades, documents i enregistraments de converses on s’explica com es falsegen informes i es cobra a l’administració per joves que no existeixen, és a dir, que no estan sota el control de les fundacions, sinó que s’han emancipat o que fins i tot han marxat de Catalunya.

“Fundació Privada Resilis gestiona SPAE Resilis Pisos +18. L’UTE conformada entre ambdues entitats gestiona el SEVAP i aprofita per blanquejar les irregularitats denunciades de la primera -explica la denúncia davant l’OAC–. Per tant, ens trobem davant d’una aliança estratègica antre les dues entitats més potents del tercer sector a Catalunya per tal d’encobrir la incompetència de la DGAIA i l’enriquiment il·lícit de Fundació Resilis i la Fundació Mercè Fontanilles”, assegura la denún cia.

Els pagaments que fa l’Administració són de dues classes. Una és la “prestació d’habitatge”, amb la qual abonen 119,91 euros per dia i jove a les fundacions per acollir menors tutelats. Es tracta dels pisos SPAE de Resilis i els pisos PIL de FMF. Pels joves de 18 a 21 anys, el pagament de l’administració és de 46,53 euros per dia. Són molts diners, perquè això suposa que les entitats privades poden arribar a cobrar fins a 3.600 euros al mes per cada jove que està sota la seva supervisió. Si aquests joves no existeixen, la quantia de la malversació de diners és estratosfèrica.

L’altre pagament és per la “prestació econòmica”: “Els joves perceben directament l’import de l’administració, que equival a 754 euros mensuals. Si els joves treballen, s’ha de fer una adequació de la prestació (extinció, suspensió o reducció) per tal de no superar 1,5 vegades la prestació. Si també són beneficiaris de la prestació d’habitatge, són els referents dels pisos que han d’informar la DGAIA per tal que el jove efectuï un copagament del pis”.

Les irregularitats es comencen a destapar quan un tècnic de Girona s’adona que S.G., un menor tutelat, portava mesos residint a València mentre era beneficiari d’una prestació econòmica. En comunicar-ho als seus superiors, aquests van intentar enterrar l’assumpte. Dies després, un altre menor li explica que la majoria dels joves que estan en els pisos SPAE “són beneficiaris de la prestació d’habitatge; estan treballant, cobren la prestació i no efectuen un copagament del pis, ja que no se n’informa l’ASJTET. Em pregunta per què ell no té aquests avantatges, per què ell ha de sobreviure amb 717 euros mentre altres joves cobren molt més i no paguen el pis”.

Li dona noms, dades i dates. El treballador ho comprova, i en descobrir que s’estan falsejant els expedients de cobrament ho comunica als responsables de SEVAP. Uns dies més tard, el jove que li havia passat les dades li truca de nou i li comenta que un alt càrrec li va dir a un amic seu que li traurien la paga perquè el treballador s’havia xivat. A partir d’aquí, van començar les amenaces dels menors, que, en ser comentades pel tècnic als seus superiors, van ser minimitzades per aquests dient-li que no en fes cas. Malgrat tot, va interposar denúncia davant els Mossos d’Esquadra.

Aquestes irregularitats en la gestió del cobrament de les prestacions per part dels joves, ja siguin tutelats o extutelats també estan sent investigades ara per la Sindicatura de Comptes. I mentre l’administració i les fundacions miren cap a un altre costat, l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), la Sindicatura de Comptes i el síndic de greuges investiguen el que sembla ser la punta de l’iceberg d’un cúmul d’irregularitats que provoquen que hi hagi milers de milions d’euros sota sospita de malversació. El treballador, per la seva banda, va haver de ser declarat testimoni protegit per evitar que segueixi sent amenaçat o que pugui arribar a ser agredit.

*Pots llegir l’article sencer al número 1624 de l’edició en paper d’EL TRIANGLE.