La darrera sessió del Consell d’Afers Generals de la Unió Europea (UE) ha fet saltar espurnes de l’independentisme contra la UE. El nou ajornament de la decisió sobre l’oficialitat del català, l’euskera i el gallec a les institucions comunitàries ha suscitat les crítiques dels diversos partits al PP, per pressionar els governs afins perquè s’hi neguessin, a la UE en general i als Estats que han mostrat les seves reticències, com ara Alemanya, Itàlia i França.
“La Unió Europea, que diu que hem d’acollir immigrants per humanisme, nega drets a una de les llengües més antigues d’Europa”, ha criticat la líder d’Aliança Catalana (AC), Sílvia Orriols. Tot i aquest retret, el seu partit té afinitat amb la formació que lidera el Govern d’Itàlia, país que ha manifestat dubtes sobre l’oficialitat del català.
Quan Fratelli d’Italia va aconseguir dues vicepresidències de la UE, Aliança Catalana va felicitar-los a través de la xarxa social X. A més, la mateixa Orriols va dedicar múltiples publicacions a destacar la victòria electoral de Giorgia Meloni el setembre del 2022.
“Ahir Fratelli d’Italia va guanyar dues vicepresidències de la Comissió Europea. Un gest digne de celebració que debilita el poder dels euròcrates d’esquerra i enforteix la idea d’una Europa forta, amb fronteres fortes i parlaments nacionals forts”, va publicar a X el compte dedicat a afers exteriors d’Aliança Catalana. Ara, en canvi, el partit que, segons Orriols, no és d’extrema dreta i que “salvarà Itàlia” gràcies al suport dels ciutadans, s’ha mostrat, en certa manera, com a un enemic del català.
