Lamine Yamal toca el cel el mateix dia que Ansu Fati cau a l’infern

No hi ha res de casual en el fet que coincideixin en el temps i en l’espai dues notícies tan oposades i significatives en l’univers blaugrana com són la renovació de Lamine Yamal en condicions de Pilota d’Or i campió de la Champions, i la més que probable caiguda d’Ansu Fati als inferns d’una ruta de cessions fora del Barça, fins que conclogui el seu actual contracte la temporada 2026-27. A partir de llavors, el seu rastre desapareixerà com el de tants altres frustrats candidats a crac. En el seu cas, per culpa de la precipitació del president Joan Laporta l’estiu del 2021, quan va tenir la desafortunada ocurrència d’intentar tapar el gran buit provocat per l’adéu de Messi amb el noi prometedor, brillant, amic del gol i carismàtic que semblava Ansu Fati, irresistible sobretot per als més joves barcelonistes.

A Laporta li va donar igual que fes un any que no jugava, amb un preocupant calendari de recaigudes a sobre i amb evidents indicis d’errors mèdic-quirúrgics comesos al genoll d’un adolescent al qual, de sobte, se li va exigir que s’assemblés a Messi. La presidència necessitava tant distreure el barcelonisme després de la puntada a Messi que, com a accelerant d’aquest relat mediàtic, lluny de sostenir-se en cap base futbolística, li va afegir el pes de la samarreta amb el 10 a l’esquena.

Impossible que aquella jugada sortís bé, ja que Ansu Fati es va veure de sobte a totes les portades com el nou Messi amb l’exigència de respondre, a més, a un contracte de crac amb un salari elevat i progressiu, situant-se entre els cinc jugadors més ben pagats de la plantilla. Per a la temporada 2025/26, el seu salari brut serà de 12 milions d’euros, i per a la 2026/27, de 14 milions d’euros, sumant un total de 26 milions d’euros bruts pendents fins al final del seu contracte actual.

L’únic que va sortir guanyant va ser el seu agent, Jorge Mendes, encantat de veure com, un any després que el FC Barcelona ja el blindés sota la presidència de Josep Maria Bartomeu, quan el seu estat físic era tan extraordinari com el seu rendiment, a Laporta li convenien portades d’Ansu Fati on projectar la seva imatge com algú gairebé millor i amb un palmarès superior al de Messi si mantenia aquesta progressió.

El mateix Jorge Mendes que va descuidar el que de veritat necessitava en aquell moment Ansu Fati: les millors cures i decisions mèdiques, i mantenir-se en un segon pla a l’espera de recuperar el to i el seu joc previs a la lesió.

Ara, se l’empeny gairebé a puntades fora del Barça. Al Mònaco, segons les notícies que filtra el club, que en cap cas es farà càrrec de bona part de la fitxa d’Ansu Fati. El que faci falta perquè aquest dorsal 10 de Messi, per ara maleït, llueixi a les fotos de renovació de Lamine Yamal. La clàusula de rescissió d’Ansu Fati és de 1.000 milions i ara es busca desprendre’s d’ell per una cessió amb opció de compra d’entre 10 i 20 milions que, en tot cas, dependrà de les seves prestacions en el seu nou club a partir de la pròxima temporada.

Salvant les distàncies, ja que el nou i precoç crac blaugrana ha explotat aquesta temporada després del seu protagonisme a l’Eurocopa de l’estiu passat i d’haver liderat l’equip en els títols conquerits en l’àmbit nacional, l’ansietat i la pressa per tancar-li un contracte de mega-crac guarden una certa semblança amb les formes emprades per Laporta amb Ansu Fati en el seu moment.

El president -a qui, per cert, li encanta signar contractes amb comissions milionàries a favor del seu amic Jorge Mendes, i fa exactament un any va intentar tot perquè João Félix pogués continuar sent el titular per davant del mateix Lamine Yamal-, s’ha vist atrapat en l’amenaça circumstancial que el seu primer contracte vencia el juny del 2026, que algú ha fet sonar les campanes d’un interès del PSG per seduir-lo com a Mbappé, a còpia de triplicar-li les condicions i, per descomptat, que ja s’ha convertit en el millor de l’equip abans de fer els 18 anys.

Això vol dir que ha de convertir-se automàticament en el jugador millor pagat del vestidor? Certa lògica respon que sí, mentre que la prudència i la ruïnosa situació econòmica de Laporta, sense fair play financer de moment, conviden a estudiar fórmules d’un contracte creixent, com en els temps de Bartomeu i com signen tots els jugadors, i també a no precipitar-se per si banyar en or a un futbolista tan jove i sense una Champions encara pot no ser el més aconsellable en aquests moments.

L’eufòria regnant a l’ambient i les poques ganes de Laporta de patir pel futur de Lamine Yamal, a més d’aquesta propensió seva a facilitar-li la vida i el treball a Jorge Mendes, han apressat la millora d’unes condicions que ja estaven pactades i eren força més baixes fa mesos.

Curiós que els esdeveniments s’hagin precipitat després que Lamine Yamal infringís greument la disciplina i la mateixa dinàmica del vestidor la setmana passada saltant-se, per un altre pla millor amb els seus amics, el sopar oficial de final de curs. Un gest lleig, probablement infantil i potser perdonable per la seva presumpta immaduresa -qüestionable en aquest cas concret-, però que ha provocat a la directiva una reacció de por més que una oportunitat per refredar una negociació tant a l’alça i tan calenta amb 40 milions bruts de base per temporada a partir d’ara.

Ara mateix, com és lògic, el que segellen el Barça i Lamine Yamal és un acord per guanyar triplets i dominar el futbol mundial, aquest és el punt de partida, idèntic al que el Reial Madrid aspirava després de l’arribada de Mbappé l’estiu passat i al del mateix Barça quan s’ho va jugar tot a la carta d’Ansu Fati.

Res a veure amb la trajectòria de Leo Messi al Barça, que va millorar les seves condicions a mesura que el museu s’omplia de trofeus i de les seves Pilotes d’Or. Aquesta és la reflexió que l’experiència exigeix a la vista de l’estadística i de les trajectòries dels grans jugadors, que sol ser una mala política anticipar la consagració dels joves talents, tant com fer fora les figures abans de temps. El Barça, per exemple, es va perdre el dineral i el flux comercial insuperable aportat per Messi si hagués guanyat el Mundial sent encara jugador del Barça. Centenars de milions descarrilats com, en una proporció menor, però igualment costosa, va passar amb la precipitada renovació d’Ansu Fati, tan idíl·lica i necessària com semblava fa quatre anys.