El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a retornar a Vilanova de Sixena (Osca) les pintures murals de la sala capitular del monestir. Els magistrats han considerat que el MNAC mai ha estat propietari de les obres d’art, sinó que només les tenia en dipòsit. Per tant, el cas no ha prescrit.
El govern de l’Aragó va interposar la demanda sobre les pintures en exercici de les seves competències i per cessió d’accions per la comunitat religiosa titular del monestir de Sixena, i l’Ajuntament de Sixena es va personar en el cas en qualitat de demandant. A més del MNAC, va ser demandada l’Administració General de l’Estat, i es va personar com a intervinent, en qualitat de demandada, la Generalitat de Catalunya.
Sentències i recursos
El museu, per la seva part, havia alertat que arrencar les pintures murals reclamades de la seva ubicació i traslladar-les al monestir originari podria malmetre-les greument. El jutjat de primera instància, però, va estimar la demanda i va acordar la restitució de les pintures a la sala capitular del monestir. Aleshores el MNAC i la Generalitat de Catalunya van recórrer en apel·lació, i l’Ajuntament de Vilanova de Sixena va impugnar la sentència.
L’Audiència d’Osca va desestimar tant els recursos d’apel·lació del MNAC i de la Generalitat com la impugnació de l’ajuntament. Aquella sentència va ser recorreguda pel MNAC, la Generalitat i el consistori davant del Tribunal Suprem, que ara ha donat la raó a l’Aragó.
La resolució del Suprem
El Suprem, pel que fa a la qüestió central del recurs, ha confirmat que l’acció reivindicatòria no està prescrita, sobre la base que la jurisprudència del mateix tribunal declara que aquesta acció no s’extingeix per prescripció mentre que el demandat no hagi usucapit -adquirit pel pas del temps- el bé. En aquest cas, les demandades reconeixen que el MNAC no ha posseït les pintures a títol de propietari, ja que les pintures murals van ser arrencades de la sala capitular del monestir i van ingressar al museu mitjançant “dipòsit”, per la qual cosa no concorren els pressupostos per declarar prescrita l’acció reivindicatòria.
D’altra banda, el tribunal ha rebutjat que sigui eficaç per a la decisió del recurs l’al·legació de presència d’un títol legitimador de la possessió sobre la base d’un document-contracte l’existència del qual no s’ha acreditat, cosa que és una qüestió fàctica fixada per la sentència recorreguda i no qüestionable a través del recurs de cassació. A més, qui apareix al document, la priora del Monestir de Valldoreix, a Sant Cugat del Vallès, no tenia la representació del Monestir de Sixena.
Azcón, satisfet
El president de l’Aragó, Jorge Azcón, ha expressat que sent una “immensa satisfacció” arran d’aquesta sentència que, segons ha afegit, “es veurà culminada quan puguem contemplar les pintures al seu emplaçament original”.
“És un triomf de l’estat de dret i una altra raó per confiar en els jutges, veritable puntal del sistema. Esperem que Catalunya no recorri a nous subterfugis”, ha escrit a la xarxa social X l’anterior president aragonès Javier Lambán.
El Govern demana “prudència”
La consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, ha demanat prudència davant la sentència del Tribunal Suprem sobre Sixena i ha explicat que els serveis jurídics l’estan analitzant “amb profunditat”. “La prioritat del Govern i del Museu Nacional d’Art de Catalunya és la preservació del patrimoni”, ha avançat en una compareixença davant dels mitjans aquest dimecres des de la conselleria.
En aquest sentit, ha recordat que els experts en la matèria apunten que és “impossible” retirar, traslladar i instal·lar les pintures murals sense que el dany sigui “irreparable”. Alhora, ha avançat que les decisions finals les prendrà el patronat del MNAC, on hi estan representades totes les administracions.
