El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha demanat aquest dimecres “concrecions” als Estats que no avalen l’oficialitat del català a Europa.
“Ahir vam demanar un debat concret, no ens val que ens diguin que hi ha dubtes jurídics o financers. Exactament, quin aspecte financer no queda clar?”, ha manifestat en una entrevista a Rac1. “Si tenen algun dubte és senzill, ho aprovem i que es dirigeixin al Tribunal Europeu de Justícia”, ha agregat.
“Espanya sempre protegeix, defensa i recolza la identitat i la sobirania nacional de tots els estats membres, i en reciprocitat esperem la mateixa solidaritat amb la nostra identitat nacional, que s’expressa en què el català, l’euskera i el gallec passin a ser oficials”, ha reblat.
Albares també ha dit que no contempla que un eventual govern del PP es desmarqui dels compromisos d’Espanya per pagar les traduccions, tal com consta a la proposta. De fet, el ministre ha posat d’exemple el cas dels acords d’Espanya amb l’OTAN, que van ser fets per un govern del PP, però que l’executiu de Pedro Sánchez ha respectat i aplicat. “Els estats no funcionem d’aquesta manera”, ha insistit.
D’altra banda, Albares també ha retret aquest dimecres al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, la negativa del seu partit a secundar l’ús dels idiomes cooficials de l’Estat a les institucions europees. “Espero que entengui que el gallec també mereix ser usat oficialment a Europa, i no només per anar per pobles de Galícia a demanar el vot”, li ha dit durant la sessió de control celebrada aquest dimecres al Congrés.
“Estem enmig d’una negociació que arriba amb quaranta anys d’endarreriment”, ha admès en la seva resposta a una pregunta del republicà Gabriel Rufián, que li ha exigit que “es posi les piles” després que ahir es posposés la votació sobre l’oficialitat del català al Consell d’Afers Generals de la UE.
