Totes les previsions dels científics mostren una tendència clara a l’augment de les temperatures màximes i mínimes en l’àmbit de la metròpolis de Barcelona. A mitjans d’aquest segle, es preveuen increments de fins a 3 °C, i cap a finals de segle l’augment podria arribar a ser de gairebé 4 °C si no s’acceleren els canvis en les polítiques públiques, l’actuació de les empreses i els hàbits ciutadans per assolir els compromisos de l’Acord de París.
Aquest escalfament té múltiples conseqüències, totes perjudicials per al territori i per a la salut i la qualitat de vida de les persones. En destaquen les següents: augment exponencial dels dies de calor i de calor extrema; multiplicació de les nits tropicals, tòrrides i fins i tot aparició de nits roents; i onades de calor més freqüents (més de quatre cada any), duradores (fins a 19 dies) i intenses, amb impactes directes en la salut, les infraestructures i la planificació urbana.
Davant d’aquestes dades, la presència d’equipaments urbans preparats per reduir els riscos associats a les altes temperatures és clau. Cal assenyalar, en aquest sentit, que les persones grans, els infants, les dones embarassades i alguns malalts pateixen amb especial gravetat els efectes de la calor. Segons l’índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC), un estudi coordinat i finançat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i elaborat per l’àrea de Sostenibilitat Urbana de l’Institut Metròpoli, unes 526.000 persones de la conurbació de Barcelona (un 16% de la població) són especialment vulnerables a la calor, i es concentren en nou municipis.
Una de les solucions més notòries és la xarxa metropolitana de refugis climàtics (XMRC), que agrupa instal·lacions que habitualment tenen una altra funció i que de manera excepcional ofereixen confort en períodes de temperatures elevades, sigui per mitjà de climatització o amb mètodes naturals, com la presència de vegetació. Aquest any, amb l’aixecament de les restriccions per sequera, adquireix una importància especial la presència d’aigua (llacs, estanys i fonts) als refugis exteriors, com un mecanisme més per controlar les altes temperatures.
Els tipus de refugis que integren aquesta xarxa són equipaments municipals (biblioteques, centres cívics, casals de gent gran, mercats, museus, poliesportius, etc.), parcs (de gestió metropolitana o municipal) i piscines públiques. Durant l’any 2025, es preveu incorporar a la XMRC 58 nous espais amb les condicions adients. Sumats als ja existents, la xarxa comptarà amb un total de 244 refugis climàtics (71 parcs, 151 equipaments i 22 piscines), que estaran actius durant els mesos de més calor en 31 municipis metropolitans.
Els refugis de la XMRC donaran cobertura a 1.271.708 persones, el 80,5% de la població dels municipis que integren la xarxa: això significa que aquestes persones tenen un refugi a menys de 10 minuts a peu des de casa seva. Pel que fa a la població més vulnerable, el percentatge de cobertura s’eleva fins al 82% a tot el territori metropolità.
El creixement de la XMRC suposa un augment del 31% respecte a l’any passat, i d’un 69% respecte al 2023. Aquestes dades no inclouen la xarxa pròpia de Barcelona, que cobreix el 97% de la seva població, amb uns 390 espais de refugi climàtic dels mateixos tipus que a la resta de municipis metropolitans. Guille López, conseller delegat d’Acció Climàtica de l’AMB, manifesta que “malauradament, no tothom pot pagar-se unes vacances o disposar d’aire condicionat durant els mesos més calorosos de l’any, per això és necessària la xarxa de refugis climàtics com a servei bàsic per a la ciutadania”.
