El Govern d’Espanya negociarà “fins demà mateix” amb els Estats membres de la Unió Europea (UE) per aconseguir l’aprovació de l’oficialitat del català, el gallec i l’euskera a les institucions comunitàries, segons ha assegurat aquest dilluns el ministre d’Exteriors, JoséManuelAlbares. Després que el PP hagi admès trucades per demanar a les capitals governades pels populars europeus que no donin suport a la proposta, Albares ha lamentat que “tots els partits espanyols no fem tot el que està a les nostres mans”.
El debat sobre l’oficialitat del català, l’euskera i el gallec a les institucions europees tindrà lloc aquest dimarts a la reunió del Consell d’Afers Generals de la UE. “Hem treballat amb diversos Estats membres sobre aspectes on tenien dubtes o reticències”, ha indicat el ministre, tot destacant que la proposta actual és “sòlida, molt treballada i molt millorada amb tots els Estats”. En aquest sentit, el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, FélixBolaños, ha afirmat per la seva banda que el Govern espanyol treballa “intensament i a tots els nivells” perquè aquest dimarts s’aprovi l’oficialitat.
Els darrers dies, l’executiu central ha pressionat per aconseguir la unanimitat dels 27, necessària per poder aprovar l’oficialitat de les tres llengües cooficials de l’Estat. Fonts del Ministeri d’Exteriors han confirmat a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que l’executiu de PedroSánchez busca adoptar l’oficialitat “total” del català, el basc i el gallec, però amb una implementació que podria ser progressiva. “No es tenen totes les capacitats (d’implementació) de cop. Si s’adopta dimarts, (les tres llengües) seran oficials dimarts, però la implementació no pot ser de cop”, apunten fonts del ministeri.
El PP hauria demanat a Vox que “intercedeixi”
El portaveu de Vox, José Antonio Fúster, ha assegurat que el PP s’ha posat en contacte amb la seva formació per demanar-li que “intercedeixi” davant els seus aliats europeus perquè vetin l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE. El partit de Santiago Abascal, ha dit Fúster, “ja està fent la seva part de la feina”, mentre que el PP ha demostrat ser “inútil”.
“Les llengües regionals espanyoles no han de ser oficials a la Unió Europea”, per “eficàcia, cohesió i sentit comú”, ha defensat el portaveu de la formació d’extrema dreta. “La Unió ja disposa de 24 llengües oficials, fet que suposa un esforç enorme de traducció i costos administratius, i les nostres llengües regionals suposarien un cost addicional de 40 milions d’euros a l’any per llengua, una xifra difícil de justificar” ha afegit.
A més, segons Fúster, la petició no respon a cap “necessitat social o cultural”, sinó que funciona només com a “moneda de canvi” per “acontentar minories nacionalistes pel seu suport a aquest govern corrupte”. En la mateixa línia s’ha pronunciat el portaveu del PP, BorjaSémper, qui ha considerat que “a Sánchez no li interessa en absolut el català, el que li interessa és sobreviure”.
Malgrat les informacions que apunten que el PP ha mogut fitxa a Europa perquè alguns Estats vetin la proposta, Sémper ha esquivat una pregunta directa sobre si el PP vol, o no, que les tres llengües siguin oficials a la Unió Europea: “El que puc dir és que el PP estima més les llengües oficials que Pedro Sánchez, perquè nosaltres no les utilitzem políticament”, “i la nostra política internacional és molt més seriosa que la de Pedro Sánchez”, ha dit.
Crítiques als populars per les pressions
La portaveu de Comuns, AinaVidal, ha qualificat de “vergonyós i salvatge” que el PP faci campanya perquè el català, l’euskera i el gallec no siguin oficials a la UE i ha acusat el partit d’anar “directament en contra de la ciutadania i en contra dels drets lingüístics”. “No reconèixer el català implica no entendre el país que volen governar. No sé què deu pensar el PPC”, ha assenyalat Vidal, que ha titllat l’actuació del PP d'”espectacle lamentable”.
Per la seva banda, la viceprimera secretària del PSC i portaveu del partit, LluïsaMoret, ha demanat “prudència” sobre l’oficialitat del català a la Unió Europea que el Consell d’Afers Generals de la UE ha d’abordar dimarts i ha apuntat que “tothom haurà d’explicar el que ha fet i el que no ha fet” per aconseguir que el català sigui llengua de ple dret a les institucions comunitàries.
