Aquesta setmana, amb motiu de la final de la Champions que disputa el femení del Barça a Lisboa, la tercera consecutiva, els mitjans han acudit a diverses exjugadores blaugrana per comentar l’esdeveniment i, entre altres temes, analitzar les causes d’aquesta etapa gloriosa i insuperable d’aquesta secció professional del FC Barcelona, la més jove en termes d’antiguitat.
Jugadores de la talla de Marta Corredera i Olga García, per exemple, no van dubtar a assenyalar les figures de Xavi Llorens i la nissaga dels primers entrenadors com a claus en el vessant futbolístic, però sobretot a l’exdirectiu Jordi Mestre i a l’executiu Markel Zubizarreta com els responsables únics de l’actual estructura d’equip des que les directives de Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu van decidir apostar, amb visió i encert, pel futbol femení com a secció professional.
Van qualificar, en definitiva, l’equip actual, brillant finalista i defensor de la corona europea, d’herència de l’enorme treball original que va establir les bases d’aquest futur, ja present, de domini en el futbol internacional. Això vol dir una rèplica de la primera generació d’or del masculí, amb Messi, com ara la segona amb Lamine Yamal, fruit de la Masia, la millor escola de futbol del món.
Des de l’actual directiva, però, el relat oficialista intenta passar per alt, o ignorar completament, el pes i la capitalitat del futbol base blaugrana en els títols i l’admirable nova fornada de talents que el sustenta perquè això seria reconèixer que Joan Laporta viu de l’herència de Bartomeu, que això és l’únic que té i que li queda al Barça com a veritable patrimoni.
Per això, des de l’aparell laportista s’intenta destacar la figura de Hansi Flick per sobre de tot, perquè aquesta és la peça de Laporta, l’única, que, per associació bàsica directa, vincula aquesta gran temporada exclusivament al president i no al passat. I no és que Flick no hagi merescut la seva àmplia quota de mèrit i de responsabilitat, no és això. El que importa al laportisme és evitar repartir-la com cal amb la Masia.
