Més enllà de l’apagada elèctrica. Sí, la informativa i la de protecció civil. L’elèctrica va ser evident i sobre les causes s’han escrit ja tants rius de tinta, que no hi entrarem. Per més important òbviament que sigui. Tampoc entrarem, ja que donaria per una altra reflexió, en les pèrdues econòmiques, que semblarien també un problema menor. El que cal destacar és que sorprèn que no hi hagi també rius de tinta sobre els dos aspectes que estan quedant més obviats, més enllà del rèdit polític que li vulgui treure la dreta, allargant la crítica. Avui tot es polititza. Tot i que més enllà de la politització, van sortint veus crítiques imparcials sobre l’apagada informativa, que segons el mateix CIS es qüestionada pel 60% de la població.
En primer lloc, es va fer evident la lentitud del Govern central en comparèixer la primera vegada (quasi sis hores després i sense preguntes) i la manca de concreció i directrius també la segona, deu hores després, alimentant encara més les especulacions i la desinformació. Per altra banda, insisteixo, cal anar més enllà del repetit, sospitós i sobtat interès tècnic de mitjans i polítics sobre les causes. Semblaria es vulgui convertir en una cortina de fum o potser hi ha interès en engrandir-ho per alguna raó política. Quina? Però seguim.
Per què no es va declarar l’emergència nacional i no només a les vuit comunitats autònomes que ho van demanar? Si una situació com aquesta no es motiu per declarar-la, la veritat “apaga y vámonos”.
Per què no es va activar tampoc el sistema d’alertes SMS a tota la població, si encara ara s’està denunciant aquest dèficit en relació a la DANA de València? Precisament era molt idoni utilitzar el sistema SMS, doncs no l’afecta l’apagada d’internet. A nivell d’Estat es va justificar per part del Govern, “per no alarmar més a la població”. Més alarmada per una apagada massiva, que va afectar a tota la península ibèrica i altres indrets? Per a això està el dispositiu que permet suficient text d’alerta i directrius per tal que la població no estigués confusa i desorientada durant hores, trobant-se als carrers, bars i porteries i comprant transistors, fogonets, llanternes i espelmes pel que pogués passar.
A nivell de la Generalitat, tampoc es va activar. Es justifica per que segons la Consellera d’Interior “no hi havia perill per les vides humanes”. També sorprenent. Milers i milers de persones, sense comptar les tancades hores a ascensors, es van quedar bloquejades, aïllades, aturades i sense cap tipus d’informació del que havien de fer, atès que la fi de l’apagada no estava gens clara.
Tampoc van actuar els ajuntaments a partir dels seus plans d’emergència (i més sent l’administració local més propera). De fet, haurien de tenir aquests plans, però el 60% no el tenen o el tenen caducat fa anys!. Tampoc es van preocupar en ser coherents amb la lògica de l’emergència, i treure la pols als dispositius analògics, que altres països més avançats tenen previstos per aquestes situacions: bans en paper penjats i/o repartits per patrulles, megafonia mòbil i fixa, ràdios locals o comarcals connectades a Protecció Civil, sirenes alimentades amb grups electrògens, espais habilitats per atendre persones afectades, amb rebost d’aigua, menjar preparat o per passar la nit. En qualsevol cas, el que s’espera d’un ajuntament es que activi de forma extraordinària la protecció civil local reforçada amb agents cívics i voluntaris i en primer lloc convoqui un gabinet de crisis amb l’oposició, per tal de fer front conjuntament a les contingències que es vagin donant durant l’apagada. A quants ajuntaments es va fer això?
En definitiva, els tres nivells de l’administració, sense entrar en colors polítics, no van estar a l’alçada. Es parla molt en relació a les causes i que una de les possibles raons de l’apagada elèctrica es la manca d’inversions de Red Elèctrica i de les empreses energètiques, però no és menys cert, en relació als efectes, que el conjunt de l’Administració s’ha de posar les piles amb les emergències. Per això no cal fer escarafalls en ciberseguretat, ni grans inversions milionàries, i sí que cal posar al dia els dispositius de Protecció Civil a nivell europeu, ja que els tenim tercermundistes, no així la Llei, que es la més avançada d’Europa. El paper no ho aguanta tot.
