La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) s’està revelant com una autèntica fàbrica dels horrors per les tètriques històries que fa anys que tenen lloc al seu interior sense que l’administració hagi aplicat mesures i solucions a la situació dels menors que acull aquesta institució. El polèmic organisme que atén els menors i joves tutelats per la Generalitat està sent investigat per quatre instàncies diferents: Mossos d’Esquadra, Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), síndic de greuges i Sindicatura de Comptes.
La fosca història de terror mai vista a Catalunya que brolla de la DGAIA té dos vessants: una que emana del tracte que es dona als menors acollits i el control exercit sobre ells; l’altre es refereix a una xarxa d’un centenar d’entitats a les quals s’atorguen els suculents contractes de serveis, que entre el 2016 i el 2020 van representar una despesa pública de més de 788 milions d’euros per atendre 41.246 menors, ja que aquest és el nombre d’expedients d’acolliment oberts durant el període. A més, algunes de les entitats col·laboradores a les quals va anar aquests diners estan vinculades a ex-alts càrrecs polítics.
La història de la situació dels menors és la més sòrdida. El seu clímax va arribar amb el descobriment que un electricista de 45 anys, Teófilo Lapeña, a qui ja es coneix com el Pelicot català (en al·lusió al degenerat francès Dominique Pelicot, que oferia la seva dona drogada als amics), prostituïa a una menor de 12 anys entre una trentena de pedòfils. El nombre de menors que van caure a les seves mans, i que estaven tutelats per la DGAIA, podria arribar a uns 25 joves.
El Departament de Drets Socials i Inclusió va anunciar el 14 de maig que la consellera Mònica Martínez Bravocompareixerà al Parlament per explicar els mecanismes de prevenció, protecció i atenció a la infància de la DGAIA. Però el mal ja està fet. El cas va aflorar quan el Pelicot català va ser denunciat el 2021, però ha sortit a la llum ara. “Afecta diversos menors d’edat i està sent investigat per les autoritats judicials i policials. Una dels víctimes, una nena de 12 anys, vivia en un centre de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) quan s’haurien produït les agressions. Va ser gràcies a la intervenció del personal educatiu del centre, que va detectar indicis d’abusos i va activar els protocols pertinents, que es va poder tramitar la denúncia i es van poder dur a terme les detencions”, deia un comunicat del Govern.
La història és sòrdida: el cas més greu és el d’una menor de 12 anys (ara en té 18) que va ser prostituïda i violada en repetides ocasions pel pederasta, que l’oferia a través de l’aplicació de cites Lovoo. La menor s’escapava del centre per ser carn d’abusos sexuals d’una xarxa de pederastes que encara estan sent identificats.
Captada com acostuma a passar amb els menors a les xarxes (amb regals, bàsicament), la cosa va començar com un intercanvi de fotos i va acabar com una pel·lícula gore de la pitjor mena. Les converses per Badoo, Instagram i Hangouts van acabar a Lovoo. La nena patia, segons la Fiscalia, assetjament escolar i familiar i estava tutelada per la DGAIA. El descontrol al centre on vivia era tan gran que la menor s’escapava sovint, cosa que era aprofitada pel seu explotador. Després de violar-la una primera vegada, va utilitzar el nom de la nena per oferir-se com si fos ella a les xarxes socials a altres persones, ja que li agradava veure “com altres homes mantenien relacions sexuals amb la menor en la seva presència”, segons el relat de la Fiscalia.
Un dels suposats clients de la xarxa, a qui li va ser oferta la nena per l’aplicació de cites, va ser qui va donar la veu d’alarma, mentre el personal del centre d’acolliment va tenir accés al mòbil de la menor i es va adonar dels vídeos sexuals dels quals era protagonista i que revelaven els abusos patits.
L’estiu passat, els Mossos van desmantellar la xarxa i van detenir el Pelicot català i 15 homes més que eren autors de les violacions i els abusos als menors, encara que queden una quinzena de pederastes per identificar. Els agents van trobar més de 1.300 vídeos de relacions sexuals amb menors i més de 12.000 fotografies al domicili del cervell de la xarxa, situat al districte de Ciutat Vella, a Barcelona, en els quals es pixelaven els rostres dels adults que cometien els abusos. Així, el pederasta publicava a les xarxes els vídeos pornogràfics que gravava de les seves sessions sense desvelar la identitat dels agressors. El material es trobava en un ordinador, dos discos durs externs i dues memòries USB. Les investigacions han durat mesos i, una vegada examinat el material confiscat, la Fiscalia demana per al cervell de la trama 107 anys de presó i una indemnització de 100.000 euros.
Xarxa clientelar
D’altra banda, les presumptes irregularitats internes en el funcionament de la DGAIA van ser denunciades el 13 de juny del 2023 davant l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). En aquesta denúncia es relaten greus deficiències del sistema d’acolliment i una xarxa clientelar d’entitats amb afinitats polítiques que s’estan beneficiant de les adjudicacions oficials del Govern.
Fruit dels documents que se li van fer arribar, l’OAC va determinar l’estatus de testimoni protegit per a almenys un empleat d’una de les entitats col·laboradores, davant la possibilitat que l’entitat pogués prendre mesures contra ell. Precisament, la Inspecció de Treball ja ha interposat sancions per “vulneracions greus en matèria de riscos psicosocials i deficiències en l’activació de protocols contra l’assetjament laboral”.
Personal de la DGAIA ha començat a filtrar documents i a prestar declaració davant l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), que manté oberta una investigació sobre les irregularitats denunciades. També s’ha obert una investigació per part dels Mossos d’Esquadra. Les denúncies adverteixen que els fets esquitxen la DGAIA, però també ERC i a algunes entitats subcontractades, com la Fundació Resilis (que pertany al grup Plataforma Educativa) i la Fundació Mercè Fontanilles.
Els documents lliurats a l’OAC fan referència a “cobraments de places fantasma i prestacions duplicades que no s’ajusten a la normativa; connivència entre responsables públics i entitats privades en la gestió opaca de recursos públics; incompliment sistemàtic de protocols de seguiment i acompanyament dels joves, fet que els desprotegeix i exclou socialment, i pràctiques d’assetjament institucional a treballadors denunciants”.
De la documentació que està en mans dels Mossos i l’OAC es desprèn que les entitats col·laboradores de l’administració han falsejat les dades de la situació real de joves acollits majors de 18 anys, als quals fan aparèixer com a cercadors d’ocupació perquè puguin seguir percebent una paga mensual pública, quan ja tenen feina o fins i tot s’han desplaçat fora de Catalunya. A més, en ocasions no els cobren el lloguer dels pisos compartits, per la qual cosa el sistema es converteix en una espècie de benedicció per a alguns i en una “presó” per a uns altres, que han de viure amb poc més de 700 euros mensuals pagant el lloguer de l’habitatge.
Paral·lelament, l’informe 3/2024 de la Sindicatura de Comptes va desvelar fa més d’un any un cúmul d’irregularitats a la DGAIA, durant els anys 2016 a 2020. Només el 2017 la despesa va superar en 86,6 milions d’euros el que s’havia pressupostat. Així ho va reconèixer el 2017 la llavors consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, i es va confirmar una nova relació de pròrrogues de convenis i contractes que afectaven 153 expedients. Però encara que va emetre una resolució per justificar jurídicament el dèficit, la Sindicatura considera que “la resolució de la consellera sobrepassa el concepte de concreció o omissió que permetia l’acord del Govern”.
També es van detectar contractacions per via d’emergència que no estaven justificades. El 2018, es van prorrogar 181 contractes corresponents a serveis d’exercicis anteriors, però en 112 d’aquests no es va firmar cap document de pròrroga, explica l’informe. A més, es van detectar errors a l’hora d’identificar els joves acollits als centres “per incorreccions en la introducció de les dades, fet que dificulta el compliment de la normativa de protecció de dades personals”, diu l’informe de la Sindicatura.
Malgrat que l’informe de la Sindicatura és de primers del 2024, ningú no n’ha fet cas i el Parlament hi va donar carpetada. Fins al març del 2025 no hi va hagut canvis a la DGAIA: quan ja totes les alarmes havien saltat, la consellera va destituir la directora general de la DGAIA, Isabel Carrasco, i el subdirector, Joan Mayoral. Carrasco, una veterana de la casa, va prendre possessió l’any passat i és el cap de turc d’una situació insostenible. Els veritables arquitectes de la trama invisible clientelar que s’amaga sota els fonaments de la DGAIA són els que han estat controlant l’organisme durant l’última dècada, és a dir, càrrecs polítics.
La Sindicatura de Comptes està investigant ara la situació durant l’any 2022, que pot detectar fins i tot més irregularitats que les trobades en el període 2016-20.
D’altra banda, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha avisat que el Govern arribarà fins al final en la investigació a la DGAIA “caigui qui caigui, peti qui peti i surti el que surti”. Així ho ha dit durant la sessió de control al Parlament de dimecres, després que diversos grups parlamentaris li hagin reclamat explicacions. El president ha recordat que tant les suposades irregularitats com els abusos a una menor es van produir quan el PSC encara no governava però ha assegurat que no té “interès” en “mirar enrere i assenyalar ningú”.
*Pots llegir l’article sencer al número 1622 de l’edició en paper d’EL TRIANGLE.
