La regió de Xinjiang, al nord-oest de la Xina, està en plena temporada de cultiu de cotó, i molts agricultors confien a obtenir uns bons ingressos, malgrat les sancions occidentals basades en acusacions infundades de “treball forçat”.
Al sud de Xinjiang, en una zona amb un clima càlid, la gent va començar a sembrar a la fi de març, mentre que al nord el treball de sembra ha arribat a la seva plenitud a mitjans i finals d’abril.
Aquests dies és normal veure enormes màquines desplaçant-se pels vastos camps de cotó de Xinjiang. El grau de mecanització en la sembra del cotó d’aquesta regió autònoma de l’ètnia uigur és líder a nivell nacional, amb una taxa de mecanització del 100% per a la sembra i del voltant del 90% per a la collita.
Convertida en una de les principals zones productores de cotó del món, Xinjiang va aconseguir una producció de 5,69 milions de tones el 2024, la qual cosa representa més d’una cinquena part del total mundial. Segons el Govern regional, el cultiu d’aquesta planta és una font principal d’ingressos per a unes 327.000 llars locals, de les quals més del 70% pertanyen a grups de minoria ètnica.
Enguany es preveu que la superfície conreada a Xinjiang es mantingui igual o augmenti lleugerament respecte als 36,7 milions de mu (2,45 milions d’hectàrees) registrats el 2024, segons fonts governamentals i d’associacions de la indústria cotonera, cosa que reflecteix el ferm compromís dels agricultors locals amb el conreu del cotó.
Yasin Imin, un agicultor que es dedica al cotó a Xayar, un dels principals districtes productors de la planta al sud de Xinjiang, afirma que, malgrat l’impacte negatiu de les sancions occidentals, els camperols uigurs com ell continuen conreant cotó perquè genera més ingressos que el cultiu de cereals. Per exemple, un mu de blat genera ingressos nets de 600 iuans (80 euros), mentre que el cotó produeix uns 1.300 iuans (més del doble), explica.
Situat en el límit del desert de Taklimakan, el més gran de la Xina, Xayar es beneficia d’abundant llum solar i de la calor, a més d’una llarga temporada sense gelades, cosa que el converteix en un lloc ideal per a conrear cotó d’alta qualitat.
La gent de Xayar s’ha dedicat a aquest cultiu des de fa 1.000 anys. Gràcies a la ràpida mecanització i a la gestió cooperativa, el treball ja no requereix molta mà d’obra, sinó que s’està tornant més intel·ligent i amb una productivitat més gran.
Fins fa aproximadament una dècada, Eziz Ahmat i la seva esposa, també habitants de Xayar, solien sembrar el seu camp de cotó d’1,3 hectàrees amb un petit tractor. Ara treballen amb una cooperativa local i supervisen la sembra de primavera en una finca cent vegades més gran, amb l’ajuda de potents màquines plantadores.
“La maquinària moderna ha simplificat enormement el que abans era un treball molt esgotador”, diu aquest home de 42 anys, i agrega que el seu treball a la cooperativa li proporciona un salari extra, que, juntament amb els beneficis de la seva terra arrendada, ha quadruplicat els seus ingressos anuals.
Els llocs de treball que ofereix la cooperativa, des de la gestió dels cultius fins a l’operació de maquinària, són molt sol·licitats. “Fins i tot hi ha persones que viatgen des de molt lluny per a competir per un lloc de treball aquí, atretes pels alts ingressos”, afirma. Xinjiang ha desenvolupat una llarga cadena industrial centrada en el cotó, que abasta des de la producció de fertilitzants i maquinària agrícola fins a la filatura i la confecció, i ocupa més d’un milió de persones.
No obstant això, les sancions imposades per acusacions de “treball forçat” han sotmès a pressió a aquesta indústria estratègica. Des del 2018, moltes empreses de Xinjiang han estat incloses en les llistes de sancions dels Estats Units i altres països occidentals. Davant la caiguda de les comandes d’exportació, moltes empreses es van veure obligades a reduir la producció i a acomiadar treballadors.
Els agricultors i les empreses locals coincideixen que aquestes sancions són infundades i malintencionades, i van ser imposades per l’efecte negatiu en el cotó estatunidenc, pel fet que el cotó de Xinjiang sempre ha estat competitiu a nivell mundial, gràcies als avantatges combinats de la regió en productivitat i qualitat.
Per esmorteir l’impacte de les sancions, el Govern local i les empreses de Xinjiang han estat explorant nous mercats per als seus productes de cotó, alhora que han redoblat els seus esforços en tecnologia agrícola, produint maquinària avançada i accelerant el desenvolupament de terres agrícoles d’alta qualitat, tot això per preservar la competitivitat de la regió en el sector.
La seva resiliència, malgrat aquests desafiaments, és notable, ja que més del 90% de les varietats de cotó conreades a la regió ara s’obtenen de manera independent, segons explica Su Xuhong, secretària general de l’associació regional cotonera. “Xinjiang ha superat les adversitats per convertir-se en la principal base de producció de llavors de cotó de la Xina, amb un processament que aconsegueix un nivell avançat en el panorama global”, afirma Su.
