La ultradreta independentista s’organitza als carrers per dirigir la nova etapa del sobiranisme. Una vegada demostrat que el procés és cosa del passat, comença una nova era que aprofita l’auge internacional del populisme i la ultradreta per passar la mà per la cara als processistes. Fenòmens com el de JavierMilei a l’Argentina; DonaldTrump als Estats Units; GeorgiaMeloni a Itàlia; Viktor Orbán a Hongria, HerbertKickl a Àustria (que va estar a punt de poder governar); NigelFarage al Regne Unit; Marine Le Pen a França o AliceWeidel a Alemanya contribueixen a alimentar la proposta de la ultradreta a Catalunya.
De fet, tant el Vox de SantiagoAbascal com l’Aliança Catalana (AC) de SílviaOrriols s’han mostrat entusiasmats amb la victòria de Trump als Estats Units, cosa que demostra un alineament ideològic de forces aparentment enemigues. A Catalunya existeix, a més, un fenomen que contribueix a unificar les petites taifes independentistes de l’extrema dreta: els grans partits sobiranistes i les entitats cíviques que van liderar el procés van deixar molts descontents que estan disposats a venerar i a seguir un altre líder que els porti cap a la seva terra promesa.
Així, rebotats de Junts, ERC i la CUP s’uneixen als enfadats amb l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), ÒmniumCultural, els Comitès de Defensa de la República (CDR) o el Consell de la República. Tots ells s’han anat apropant en un grau més o menys gran a Sílvia Orriols i a les seves propostes extremistes.
La teoria que el que arriba de fora és nociu per a Catalunya i per als catalans és molt similar al missatge que va adoptar Trump de rebuig a la immigració i de la política de mà dura contra els estrangers, fins i tot saltant-se les lleis. Aquesta consigna és la nova bíblia del sobiranisme i ha començat a calar en la societat catalana, especialment en determinats sectors que s’han quedat orfes de lideratges.
Així, Orriols va formant un entramat de petites organitzacions que supleixen la falta d’estructura d’Aliança Catalana. Un veterà militant d’un dels principals partits processistes, que es va passar al bàndol dels crítics i que ara es mou al voltant d’AC, dibuixa un perfil precís del fenomen Orriols: “Si AC hagués establert a correcuita una estructura territorial, se li haurien colat molts intrusos que li podien haver suposat problemes al cap d’un temps. És millor anar a poc a poc, controlant qui poses al capdavant dels òrgans del partit, per tenir una maquinària ben greixada i fidel. Som molts els militants veterans que hem aconsellat Orriols i el seu cercle més proper que munti l’estructura a poc a poc. No hi ha pressa per arribar. La seva és una carrera de fons”.
La poca implantació territorial s’està solucionant portant el missatge del partit setmanalment als pobles a través de les carpes informatives: cada cap de setmana es munten parades informatives a tres, sis o vuit poblacions diferents. Paral·lelament, AC vol penetrar en tots els col·lectius sensibles, els problemes dels quals són de fàcil impacte mediàtic. Els dirigents ultres del partit d’Orriols s’han vist en les últimes setmanes amb l’Associació Sindical per la Integració Laboral Mossos d’Esquadra amb Discapacitat (Ailmed Sindicat), dels Mossos d’Esquadra, i amb el sindicat MareaBlava, col·lectiu de funcionaris de presons. La seva estratègia és fer de corretja de transmissió de les seves reivindicacions al Parlament de Catalunya i guanyar adeptes.
L’exoestructura d’Orriols
Però per donar suport a les seves consignes disposa d’altres eines, com ara petites organitzacions d’extrema dreta que fins ara havien coquetejat amb partits com Junts i que observaven els seus dirigents amb certa benevolència, especialment CarlesPuigdemont i QuimTorra. Aquest idil·li es va acabar, i ara són crítics ferotges amb tot dirigent que segueixi els mandats de JxCat.
Aquestes plataformes treballen ara en l’exaltació d’Aliança Catalana i recolzen l’estratègia i les propostes d’Orriols com si fossin del seu propi partit, conformant una exoestructura d’AC que supleix la feble implantació territorial del partit ultra. Un dels grups principals que s’han posicionat al costat de Sílvia Orriols i AC és el Moviment Identitari Català (MIC), igual que el seu partit germà, Renaixença Nacional Catalana (RNC). Tots dos han optat per tancar files amb l’alcaldessa de Ripoll.
El MIC ha posat fins i tot damunt de la taula la reacció contra els intents de boicot de la CUP contra les carpes. “Els patriotes catalans hem estat rebent amenaces, insults i agressions físiques durant anys; sempre des de sectors violents de l’anticatalanisme d’ultraesquerra. Prou! Cal passar a l’acció per refer ponts entre diferents organitzacions de caràcter nacional amb vista a defensar-nos davant d’una violència que anirà a més davant la negligència judicial”, adverteix aquest grup ultra. També assegura que “aquests atacs terroristes no poden ser oblidats. Tenim el deure de preparar la defensa de la nostra població catalana davant del terror dels nous incontrolats del segle XXI”.
La teoria embastada per MagíHildebrandt, exdirigent del Front Nacional de Catalunya (FNC) i ara a les files d’AC, posa en el punt de mira l’esquerra independentista: “El problema de la CUP és que van de cap a la desaparició parlamentària. Algunes enquestes els donen de 0 a 1 diputat. Estan desesperats per cridar l’atenció. Si es queden fora, milers de paràsits amb currículums ridículs aniran a l’atur. D’aquí el xou constant contra AC”.
Fa tot just sis mesos, es va crear Nacionalistes al Carrer, una marca per mobilitzar el carrer. Segons fonts independentistes, darrere d’aquesta marca hi ha la llarga mà d’Orriols, però també de grups com el MIC, RNC i Acord per la Independència, un col·lectiu que reuneix plataformes tan diverses com DonecPerficiam i Unitat per la Independència, entre altres.
Nacionalistes al Carrer va convocar per al 4 de maig un acte a la plaça Major de Vic per reclamar una “Catalunya catalana i lliure de delinqüents”. Vic no va ser triat per casualitat. “Si poguéssim ensenyar als catalans de fa 100 anys com ha acabat Vic, no s’ho podrien creure: substitució demogràfica total, destrucció demogràfica de la nació catalana, tot amb la col·laboració i la complicitat dels nostres polítics. Cal deportar ja”, reclamava poc abans d’aquest acte Magí Hildebrandt. Acompanyava el text amb un vídeo dels carrers de Vic que semblaven més els d’un soc àrab que els d’una ciutat catalana.
A Vic, la inseguretat s’ha disparat. AC ha distribuït un vídeo en el qual recopila algunes escenes de delictes captades per càmeres al carrer o en establiments i que acaba amb un titular generalista: “La criminalitat puja a Vic durant el 2024”. A mitjans d’abril, AC va demanar la dimissió d’ElisabetFranquesa, regidora de Convivència i Seguretat Ciutadana, “per la seva manifesta incompetència i per la seva obstinació a negar una realitat que els veïns viuen amb angoixa dia rere dia”. La regidora havia justificat robatoris de delinqüents amb l’excusa que “tenen dificultats i no són del tot conscients quan actuen”.
A més, la convocatòria de Vic és un assaig per veure el poder de convocatòria i l’acollida d’AC als centres neuràlgics de la Catalunya profunda. La convocatòria va ser recolzada per la plataforma DefensaCatalunya, una organització ultra amb fort caire xenòfob. En l’últim instant, es va afegir a l’acte l’associació Neopàtria, que s’autodefineix com el Jovent Nacionalista Dissident de Catalunya.
Creada fa gairebé un any, Neopàtria segueix consignes de forces identitàries de diferents zones, des d’Alemanya a Galícia passant per Bretanya o Astúries. En els seus escarits postulats, afirma que “neix com una alternativa juvenil nacionalista a Catalunya i com a reacció a la contínua degradació que pateix la nostra terra”. A partir de Neopàtria, s’ha creat una altra marca per operar a les xarxes socials: la de CatalunyaIdentitària (Catalunya Id), creada el 22 d’abril passat amb l’objectiu que sigui “un nou altaveu amb la voluntat de reforçar la presència digital del nacionalisme ferm i de difondre amb més força els nostres valors, activitats i idees”.
Diverses de les plataformes i marques ideològiques que s’estan afegint a la galàxia de la ultradreta independentista són de recent encuny, és a dir, s’han creat fa menys d’un any, la qual cosa apunta a una operació que només beneficia un actor polític: Sílvia Orriols. ResistènciaCatalana és una altra de les plataformes, creada ja fa uns anys però que ara es mou a l’entorn d’Aliança. De fet, sol fer publicitat de les carpes informatives dels d’Orriols a tot Catalunya, encara que no s’està de retuitejar, per exemple, missatges de Josep Lluís Alay o de Xavier Sala-i-Martín, de l’òrbita de Junts.
Puntualment, AC rep suports i promeses de fidelitat de grupuscles o d’exdirigents que abans s’alineaven amb els partits processistes. Aquesta efervescència la posa en una situació avantatjosa respecte als vetustos aparells de Junts o d’ERC. La situació preocupa els grans partits, que veuen, a més, com el cordó sanitari per deixar a AC fora de qualsevol pacte se’ls pot girar en contra, i de vegades arriben a situacions absurdes amb l’estratègia de rebutjar tot el que provingui de les files d’Aliança.
Sílvia Orriols pesca còmodament en aquest riu esvalotat en què s’ha convertit l’independentisme català amb un partit sense gairebé estructura però amb un exoesquelet que li dona una gran força.
