El Govern de la Generalitat de Catalunya, una vintena d’entitats per la llengua, la societat civil i agents econòmics, juntament amb el PSC, ERC i Comuns, han signat aquest dimarts el Pacte Nacional per la Llengua, un compromís col·lectiu per garantir el futur del català que fixa un full de ruta fins al 2030. L’acord, estructurat en 21 àmbits d’actuació que es revisaran cada any, preveu un pressupost mínim anual de 200 milions d’euros per a la política lingüística i pretén, entre altres, que el coneixement del català augmenti per sobre del creixement demogràfic i garantir la presència efectiva de la llengua catalana a institucions, empreses i serveis i la defineix com a vehicular normal del sistema educatiu.
L’acord, que s’ha signat a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), parteix d’un diagnòstic que aborda els factors de fons que condicionen la situació del català i formula objectius orientats a la millora efectiva del coneixement i l’ús social de la llengua. Inicialment, el pacte defineix els criteris generals d’una política lingüística integral i preveu accions coordinades entre les administracions públiques, els actors polítics, el sector privat, les entitats, el sector associatiu i el conjunt de la població, amb una dotació estable de recursos durant el pròxim quinquenni.
A més de marcar-se com a repte principal que el nombre de persones que saben parlar català augmenti en 600.000 nous parlants entre 2025 i 2030, el Pacte busca que la llengua catalana sigui “plenament oficial” a les institucions públiques, empreses i serveis. En aquest sentit, l’acord es planteja com a objectiu garantir la presència efectiva del català a tots els nivells de l’administració pública, al sistema judicial, els serveis i el sector privat, així com treballar de manera transversal per aconseguir el reconeixement oficial de la llengua catalana a la Unió Europea; i reclama garantir el coneixement “efectiu” del català com a llengua vehicular normal del sistema educatiu. Igualment, aposta per una universitat que utilitzi el català com a llengua acadèmica normal i garanteixi que els seus graduats tenen les competències lingüístiques necessàries per exercir a Catalunya.
Pel que fa a l’aprenentatge i ús de la llengua entre la població adulta, l’acord preveu reforçar de manera “estable i garantida” l’oferta formativa per a persones adultes, especialment per a les nouvingudes, amb l’objectiu de facilitar el coneixement i ús del català en la vida quotidiana i professional. També reconeix el paper central del món del treball a l’hora de construir una societat lingüísticament cohesionada que respecti el dret dels treballadors d’accedir a la llengua, i situa com a prioritat multiplicar les opcions d’aprenentatge i ús del català en l’entorn laboral.
En paral·lel, també es vol reforçar l’oferta cultural i comunicativa en llengua catalana i s’advoca per incrementar i diversificar l’oferta en tots els formats i canals, especialment en els àmbits digitals i audiovisuals i entre les noves generacions. Finalment, el Pacte aposta per reforçar la cooperació de tots els territoris de la comunitat lingüística i els instruments lingüístics i tecnològics que en facilitin l’ús i promoure una consciència lingüística col·lectiva que reforci la vinculació de la societat amb la llengua catalana. També es vol garantir que totes les opcions ideològiques i socials se sentin interpel·lades en la promoció de la llengua.
Illa: “Un anhel llargament esperat”
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat que el Pacte consolida un “gran dia per Catalunya i per tots els catalans” perquè recull “un anhel llargament esperat”. El president ha defensat que el català és una llengua carregada de futur i ha mostrat el seu compromís perquè “formi part de la columna vertebral de la nació catalana”. En aquest sentit, ha manifestat que el català és una llengua amb una història mil·lenària, però volen que sigui una llengua del segle XXI de “ple dret”.
“Avui donem un bon exemple de generositat, de rigor, responsabilitat i de sentit de país amb un missatge clar: el català és de tots i ens necessita a tots i per això el Pacte també és de tots”, ha afirmat Illa, tot apuntant que l’acord té “les portes obertes a tots els que s’hi vulguin sumar”.
Illa ha recordat l’expresident Pere Aragonès, qui va donar el tret de sortida al Pacte Nacional per la Llengua el 2021 i després es va iniciar un procés participatiu obert a tota la ciutadania. En l’acte de signatura hi ha estat present l’expresident Jordi Pujol. Precisament, ni Junts ni la CUP s’han afegit a aquest acord de país. Carles Puigdemont, president de Junts, va demanar ajornar-ho esperant la sentència sobre el 25% del català a l’escola i l’oficialitat del català a Europa.
255 milions per al primer any
El pressupost inicial per aquest any és de més de 255 milions d’euros, la xifra més alta mai destinada a la política lingüística a Catalunya. Concretament, inclou una campanya de benvinguda de les persones nouvingudes per informar-les de la realitat lingüística del territori i facilitar-los l’accés immediat als recursos per aprendre català des del primer dia; la posada en marxa d’un grup de treball del Consell del Diàleg Social encarregat de desenvolupar un pla específic de foment de la llengua com a competència professionalitzadora en el món del treball; i una nova campanya de gran abast per estimular l’ús del català entre els qui ja el parlen i promoure’l durant la tardor.
En l’àmbit municipal, el Pacte Nacional per la Llengua posarà a disposició dels ajuntaments un model de pla de gestió lingüística perquè puguin desenvolupar les seves línies de treball, a més d’una línia de subvenció per incentivar l’aprenentatge i ús de la llengua; i en l’entorn comercial desplegarà un pla específic d’informació, formació ‘in situ’ i assessorament i suport als establiments per facilitar el compliment de la normativa entre els nous parlants.
