De cara al tancament de l’exercici 2024-25, el president del FC Barcelona, Joan Laporta, s’enfronta de nou al terrible rastre de ruïna i precarietat provocat per la pèssima decisió, adoptada l’estiu del 2022 per falta de fair play financer per fitxar, de simular la venda de Barça Studios per 200 milions i, posteriorment, d’atorgar-se un ingrés de 208 milions nets pel seu valor d’equivalència. És a dir, basant-se en el fet d’haver venut el 49% per 200 milions, el 51% propietat del Barça a través de Bridgeburg Invest val 208 milions. O, el que és el mateix, Bridgeburg Invest ha arribat a assolir un valor comptable en la memòria del FC Barcelona de 408 milions fins al 30 de juny de 2024, quan l’auditor, Grant Thornton, va resoldre que en realitat la companyia no tenia cap valor davant l’absència de facturació, d’activitat industrial ni comercial, i l’incompliment sistemàtic i íntegre del pla de negoci completament fictici sobre el qual s’havia construït aquest fantàstic relat comptable, completament imaginari.
El malson torna cada final de temporada des de llavors després d’haver acumulat, per part de Laporta, un grapat de promeses falses sobre la imminent arribada d’inversors poderosos, milionaris i convençuts del gran futur de la comercialització del Metavers, els NFT, la web 3.0 i altres actius d’aquest tipus que, a l’hora de la veritat, han resultat ser un fiasco i un projecte sense cap sortida ni futur. La mentida va començar amb la teòrica venda d’un 24,5% a Orpheus Media (Mediapro) i Socios.com per 100 milions cadascun (49% en total, romanent el FC Barcelona com a propietari majoritari del 51%), dels quals van abonar només 10 milions, aportant garanties de pagament, segons va assegurar Laporta en l’assemblea on es va ratificar l’operació per part dels socis.
Avui, l’estructura societària de Bridgeburg Invest (Barça Vision com a marca comercial, abans Barça Studios) és la següent: FC Barcelona, 53,4%; Blaugrana Invest, 18,96%; Hellgas Holding, 14,73%; Vestigia Holding, 4,93%; Orpheus Media, 1,83%; i Aramark Serveis de Càtering, 6,13%. La intenció és que totes aquestes societats acabin absorbides per Barça Produccions en una maniobra mercantil de Laporta, desesperada i potser igualment inútil, per evitar que els 208 milions que encara figuren com a ingrés siguin restats amb un impacte brutal al compte de resultats. L’any passat ja es van revisar -és a dir, es van descomptar- 145 milions per la diferència negativa entre la venda de les accions als dos primers inversors (Orpheus Media i Socios.com) per 200 milions el 2022 i l’ingrés real fins al 30 de juny passat de 55 milions.
Així i tot, el Barça -o, millor dit, el seu president- continua en deute amb els inversors/accionistes que li reclamen el retorn d’uns diners que els va sol·licitar en forma de préstec provisional, només per guardar les aparences, mentre Laporta buscava algun incaut que cobrís el valor de les accions tot sabent que era el pitjor negoci de la història del Barça.
Així, Orpheus Media continua mantenint l’1,83% perquè encara no ha recuperat la seva aportació de 10 milions, només 2,5. El més probable, per tant, és que no accepti aquesta dissolució virtual que suggereix Laporta com a solució al marró comptable que el persegueix. En l’operació de la venda del seu paquet d’accions per un total del 22,67%, el que ha aconseguit és desfer-se del deute de 90 milions contret el 2022, que s’havia repartit entre els nous accionistes i finalment es va traduir en les pèrdues imposades per Grant Thornton.
Pitjor ho té Blaugrana Invest, propietària del 18,96%, l’equivalent a 76,7 milions dels 100 milions que teòricament havia d’haver invertit després d’haver aportat 10 milions en un primer moment. Blaugrana Invest és una societat instrumental constituïda a Luxemburg i creada per canalitzar la inversió de Socios Deportes Services (Socios.com) a Bridgeburg Invest. Vol dir que s’ha desfet d’un petit percentatge, el 5,54% de la seva propietat inicial, valorada en 22,6 milions, la qual cosa fa suposar que probablement haurà recuperat part de la seva inversió de 10 milions (més 12,6 milions, si les hagués transferit a preu de compra), Això sí, devent teòricament el pagament de 76,7 milions al Barça, que ja han estat recollits en les pèrdues de l’exercici 2023-24 de 145 milions per concepte d’impagament.
Pel que fa a Hellgas Holding (14,73%) i Vestigia Holding (4,93%) es tracta de dues misterioses companyies situades totes dues a Xipre, encara que la memòria del club no ho especifica, que no desenvolupen activitat industrial o comercial pròpia ni rellevant en l’àmbit operatiu del FC Barcelona. La seva funció principal i única és la tinença de participacions a Bridgeburg Invest.
Tots dos inversors van ser instats pel mateix Laporta a cobrir la fallida venda d’una porció important de Bridgeburg Invest a Libero Footbal, el suposat fons d’inversions alemany que també havia d’esmenar el monstre financer amb peus de fang creat pel president. Va ser una maniobra de salvament urgent, també sobre la base d’un préstec a retornar, en cap cas amb la intenció de romandre en aquest vaixell a la deriva i amb grans vies d’aigua. Laporta va evitar d’aquesta manera que l’auditor ja convertís en paper mullat el valor de la companyia el 2023. Tots dos han quedat atrapats i tenen molt difícil, per no dir impossible, recuperar aquest favor amb una reversió del negoci. Si ho fan serà per una altra via incomprensible. Ambdues societats oculten la identitat d’amics o socis de Laporta que van posar els diners, no se sap a canvi de quines condicions.
Finalment, Aramark Serveis de Càtering (6,13%) va acabar adquirint per 25 milions un rest minoritari d’un cadàver comercial i industrial a canvi d’assegurar-se el càtering de l’Espai Barça en exclusiva en una mena de maniobra d’extorsió que, de totes maneres, no va evitar els números vermells del darrer exercici ni evitarà la liquidació de la companyia, més tard o més d’hora. Dit d’una altra manera, menys Aramark, que és conscient d’haver fet una inversió de 25 milions a fons perdut, la resta, el 40,47%, encara espera que li tornin els diners, 30 milions, els que Laporta els va demanar prestat provisionalment.
Amb aquest panorama tan poc esperançador comença el compte enrere d’un altre capítol lamentable de la crisi recurrent iniciada fa ja tres anys amb l’operació fantasma de Barça Studios.
