Òscar Andreu, presentador dels programes Està passant, de TV3, i Tot torna, de 3cat, cobra entre 18 i 22 euros per les entrades al seu monòleg “Crida als ocells de colors llampants” que representarà les properes setmanes al Teatre El Molino, a Barcelona. Li va molt bé, doncs, que el promocionin mitjans com TV3 o 3cat. I aquests mitjans l’han tractat d’allò més bé fent-li tres entrevistes i reportatges els darrers mesos. Un comportament, però, que xoca amb la carta que va enviar el president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Xevi Xirgo, al director de TV3, Sigfrid Gras, per recriminar-li que la cadena promocioni els llibres d’autors que hi estan vinculats. Promocionar una obra de teatre que dona beneficis a una persona vinculada a TV3 i 3cat com Òscar Andreu representa un tracte de favor evident que no es concedeix a cap altre monologuista. Fer-ho és una provocació al CAC.
TV3 ha convidat Andreu a sengles entrevistes als programes APM? i Més 324. Joel Díaz el va portar a la seva secció “La televisió és cultura” de l’APM? el març. La conversa sencera penjada a la plataforma 3cat dura 20 minuts. El 30 d’abril, Marina Romero el va convidar al Més 324 per parlar del seu monòleg. Li va dedicar també prop de 20 minuts. El més matiner a promocionar l’espectacle del presentador de TV3 i 3cat va ser Ignasi Taltavull que el va tenir de protagonista d’un dels deu capítols del programa Manicòmics. Aquesta sèrie està penjada a 3 cat des del mes de febrer i el capítol dedicat a Andreu és el primer.
“Crida als ocells de colors llampants” fa un any que circula per diferents escenaris de Catalunya. Semblava que havia cobert el seu cicle però la promoció de TV3 i 3cat li pot donar nova vida. El seu missatge coincideix amb l’opció adoptada pel món independentista de vendre la idea que la llengua catalana està en perill per intentar revifar els ànims de les persones decebudes pel fracàs del procés. L’Assemblea Nacional Catalana dedica tots els seus esforços actuals a justificar el seu ideal independentista en el catastrofisme lingüístic, a més de la critica als serveis de Rodalies.
El capítol que li dedica Manicòmics barreja la conversa amb Taltavull amb fragments de l’espectacle. Andreu hi assegura que els que defensen que hi hauria més gent que parlaria català si se’l presentés la llengua de forma seductora i no com una imposició després se’n van a celebrar el Día de la Raza o La Hispanidad. El comença dient que “si algú veu que li comença a sortir sang pel nas perquè parlo en català que ho digui. No canviaré al castellà però trucaré a una ambulància (‘ambulancia’ en castellano)”. Diu coses com que “el català només existeix per tocar els collons a milions de castellanoparlants”, que “la llengua és el centre de la nació, del país, i al voltant d’aquí es construeix” i acaba afirmant que “ens en sortirem. No serà fàcil. Dependrà del que votem”. Ell vota independentista. Ho afirma amb orgull tant als programes on participa com en els seus missatges a les xarxes socials.
Andreu, que ha complert ja 50 anys, no en perdona una a TV3. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) li va pagar 800 euros el passat mes de febrer per “prestació de serveis per programes interpretació text adaptat”. El suport de tres programes de la CCMA li va força bé per vendre entrades del seu monòleg. Encara no l’han convidat a El búnquer, on hi intervé el seu company d’Està passant, Jair Domínguez. Tot arribarà.
