Els actes de commemoració del 125è aniversari del FC Barcelona continuen reduïts a la gala celebrada el 29 de novembre passat al Liceu amb un balanç certament descoratjador, llunyà i que, amb el pas del temps, només ha deixat un rastre d’oportunisme, deixadesa i una marcada absència de continuïtat per part del seu comissari, David Carabén, i de la mateixa junta directiva, poc o gens interessada que transcendeixi, sobretot en l’àmbit social.
Avui dia, quan s’entra en el sisè mes de l’any del 125è l’aniversari, el que es pot recordar és un vídeo tan celebrat com caríssim, manufacturat des de Hollywood i, per tant, efervescent, oblidat al cap de poques hores de l’estrena. També hi ha el no menys enterrat en vida himne de l’efemèride i la presentació oficial d’una mascota, CAT, que per molt llibre d’estil que l’adorni als nens els continua semblant un gat i no un símbol universal i conceptual de la identificació del Barça amb les seves arrels profundes i indiscutiblement catalanes i catalanistes.
I si es busca en el caòtic i frustrant guió d’una nit que hauria d’haver estat un gran espectacle, el que finalment va quedar per a la posteritat va ser un monòleg castrista i vanitós del president Joan Laporta, que es va excedir en més de 40 minuts dels sis minuts que TV3 havia assignat al seu moment de glòria. La deliberada intenció d’arruïnar una emissió en directe per a tota Catalunya, limitada a una hora i mitja, va aconseguir el seu únic propòsit de suprimir tots els actes d’homenatge i memòria de la història del club que no poguessin relacionar-se amb Laporta i amb els interessos musicals de David Carabén per sobre de qualsevol altre objectiu de la gala.
A ningú pot estranyar, per tant, que el presumpte esperit o la màgia capaç de propagar un fet destacat com el 125è aniversari d’una entitat tan arrelada, única i internacionalitzada com el FC Barcelona s’hagi esfumat per la falta d’entusiasme, interès i compromís del mateix Laporta, en dedicar-li el menor esforç i molts menys recursos del club a rememorar cap passat que, a més de ser millor, sobretot econòmicament, li pugui arrabassar protagonisme o lideratge. En tot cas, si cau el triplet i els primers equips masculí i femení guanyen la Champions, com ja ho ha fet el juvenil, Laporta ja s’inventarà la manera que tal coincidència reverteixi en aquesta cultivada imatge seva d’aparèixer com l’únic responsable dels èxits. De fet, ja a la gala del Liceu es va ometre, com ho continuarà fent d’ara endavant, que els últims 25 anys de la història del club han estat marcats a foc per aquest concepte excepcional, inimitable i guanyador que és la Masia.
Si Guardiola va completar el cercle com el primer jugador del planter blaugrana que va guanyar la Copa d’Europa i després també com a entrenador, dirigint Messi com l’estrella de l’orquestra més talentosa i pròpia mai vista al món de tots els temps, ara la Masia ho ha tornat a fer il·luminant una altra generació d’or al voltant de Lamine Yamal.
Laporta, que no ha tingut res a veure ni en aquest origen i desenvolupament de la Masia des del 1979, que el 2003 la va abandonar dedicant el pressupost de la ciutat esportiva a fitxar els Keirrison i Henrique de torn -i que no fa ni deu mesos encara confiava més en Vítor Roque, Nico Williams, Merino, Gundogan, Leao o Bernardo Silva, i que continua somiant amb la comissió que pagaria per Haaland abans que creure i apostar cegament en l’última collita de casa, heretada de Josep Maria Bartomeu, igual que el femení campió de tot i també base de l’actual selecció campiona del món-, com a president del 125è aniversari no té una altra alternativa que el negacionisme i el desviacionisme de l’autèntica via de salvació actual d’un club i de la mateixa presidència que ell ha arruïnat amb la seva negligència, interessos sospitosos, incapacitat i improvisació.
En la planificació dels actes, oficialment, la següent parada hauria d’haver estat la caminada popular a Montserrat el 22 de març passat, suspesa oportunament per la previsió de mal temps i perquè la resposta tampoc era per entusiasmar-se. Caldrà veure si en la següent convocatòria, prevista ara per als dies 13 i 14 de juny, la calor no la condiciona tant com els preus d’inscripció que, si més no, haurien de ser gratuïts per als socis, obligats costejar-la a 30 € (penyistes i federats, 35 €) o 20 € (penyistes i federats: 25 €) en funció de cadascun dels dos recorreguts dissenyats, llarg i curt. Difícilment aquest 125è aniversari pujarà en popularitat i identificació blaugrana amb aquesta política de desafecció social de Laporta que ja ha deixat clarament i durament definida amb càstigs, repressió i supressió dels drets estatutaris, fonamentals i democràtics dels socis.
Que tingui un final més o menys feliç dependrà dels títols i del rèdit que Laporta pugui obtenir a favor de la seva imatge i de donar-li la volta mediàtica al fracàs de reobrir l’estadi gairebé un any després del promès. Precisament va ser amb l’excusa de donar el tret de sortida als fastos del 125è aniversari el passat 29 de novembre del 2024 que Laporta va justificar l’elecció de Limak, perquè “és l’única constructora que garanteix el compliment dels terminis i perquè és la més econòmica”, va assegurar.
