Joan Laporta és tan previsible com la premsa i l’exèrcit digital que, ara més que mai, s’afanyen a destacar la seva serenitat, distància i esportivitat a l’hora de quedar-se amb l’essencial de la victòria barcelonista a la final de la Copa del Rei i pretendre que la moguda arbitral i la teatral reacció del Reial Madrid va ser un fet irrellevant i aliè per complet al desenvolupament del partit.
“Vivim el que ha passat a la prèvia com una estratègia més. Però nosaltres volíem fugir d’això. La nostra estratègia de cara a la final era parlar de futbol i no entrar en un jardí que no ens interessava. Ens vam centrar en la nostra salut. A mi, em va agradar l’arbitratge en general. En algunes decisions, va fer cas al VAR. Mai és perfecte, ni el joc dels equips, ni l’actuació arbitral… però va estar bé. Res a dir, va estar bé”, va dir, reservant-se el missatge posterior per als micròfons de RAC1.
Fins i tot els mateixos mentors del laportisme i del periodisme en general, encara que sense destacar-ho obertament, són conscients que si el Reial Madrid s’hagués endut la final després de reclamar almenys dos penals a l’àrea blanca no assenyalats ni corregits pel VAR, el discurs de Laporta hauria tingut un altre to ben diferent i de crítica contundent i àcida. Segur.
Laporta no es va queixar de l’arbitratge de Ricardo de Burgos Bengoetxea perquè ha preferit centrar-se a celebrar un títol que va estar massa disputat i a prop de caure del bàndol enemic. I també, per descomptat, per no fer soroll contra la desbocada fúria madridista contra l’estament arbitral de les hores prèvies.
L’hemeroteca guardarà gelosament aquesta postura de Laporta d’avui, sobre el fet que l’arbitratge no és el seu jardí i que els arbitratges, des d’una mirada condescendent, “mai són perfectes”, fins que una decisió perjudicial el retorni a aquest costat cavernícola de tot aficionat al futbol.
No fa tant de temps, el president blaugrana va recórrer als seus errors per justificar un mal partit de l’equip i, de passada, treure’s de sobre la premsa a la sortida del jutjat on havia anat a declarar imputat per estafa. Va ser el gener passat, en un d’aquells dilluns que comencen amb mal peu. “El de l’arbitratge a Getafe va ser una vergonya. Que no es xiulés el penal a Koundé és un escàndol. I crec que ho hauríeu de repetir més vegades perquè és un escàndol. Si alguna cosa tinc clar és que el penal era claríssim, era un penal com un castell”, va manifestar llavors.
Protestes airades a les quals aquesta temporada no ha tornat a fer servir gràcies a la trajectòria dolça del primer equip, menys encara poques jornades abans de guanyar la Lliga. No va ser així la temporada anterior. Laporta va carregar contra els arbitratges, especialment després de la derrota (3-2) al Bernabéu amb el gol fantasma de Lamine Yamal al Santiago Bernabéu.
“El mal ús d’una eina com és el VAR ens està marcant l’agenda. Si una vegada analitzada aquesta documentació el Club entén que es va produir un error en l’apreciació de la jugada, posarem en marxa totes les actuacions oportunes per revertir la situació sense descartar, evidentment, les actuacions judicials que facin falta. No descartem demanar la repetició del partit”, va arribar a propalar el Barça en un comunicat públic de protesta per entendre que, en aquest partit concret, l’actuació del col·legiat havia incidit en el marcador contra els mèrits del Barça.
Amb motiu d’altres arbitratges a favor dels interessos blancs, mentre l’equip de Xavi es va anar despenjant de la lluita pel títol, Laporta va tornar a carregar: “El que va passar al Bernabéu va ser una vergonya. Crec que el col·lectiu arbitral ha de donar resposta a una sèrie de pressions que s’han produït durant tota la temporada als àrbitres, i si no ho fan, ens deixen molt inquiets perquè entenc que hi ha un abandonament de funcions. No es pot adulterar la competició més amb decisions com les de diumenge passat al Bernabéu. Ja són una sèrie de punts que ha aconseguit el nostre rival beneficiant-se de decisions arbitrals. Aquesta vegada eren massa evidents i per això la nostra queixa formal a la Federació”.
Si més no l’any passat, quan les coses no li anaven tan bé com ara, va criticar obertament el VAR: “És un instrument que ve per ajudar els àrbitres, però s’està convertint, pel mal ús que s’està fent d’ell, en un problema. No els està ajudant i està segrestat, maltractat a base d’unes pressions que està efectuant el nostre rival de forma contínua i constant. Tinc un respecte absolut per al col·lectiu arbitral, però també estem veient unes situacions que ens estan preocupant molt i que, en cas de continuar així, serà molt difícil que aconseguim els objectius”.
És a dir, que el president del Barça li va dedicar crítiques obertes, recurrents i, fins i tot, mordaces a la gestió del VAR i de forma velada, sense atrevir-se del tot, al contrari, a la línia implacable de Real Madrid TV d’assetjar, fiscalitzar i pressionar al col·lectiu, àrbitre a àrbitre, segons sembla amb resultats efectistes de cara al marcador. Laporta no es va atrevir, com tampoc ara s’ha atrevit, a denunciar el que Florentino és capaç d’armar en aquest jardí de l’arbitratge que ambdós presidents utilitzen quan els convé a favor seu de cara a les seves aficions. Tot massa previsible.
