Resulta una mica inexplicable i sorprenent que, en aquest moment de la temporada, amb el primer equip del Barça perfectament alineat per lluitar per tres títols, l’entrenador alemany Hansi Flick s’hagi trobat en la contradictòria tessitura d’apaivagar un cert estat de nerviosisme dins del vestidor.
L’incomprensible focus de tensió el va provocar un petit grup de jugadors perfectament identificats, Ansu Fati, Fermín, Ferran López i Héctor Fort, que van mostrar senyals de malestar per haver estat substituïts en el Barça-Celta o per no haver participat ni estat cridats a col·laborar en dos partits com els del Dortmund de Champions o el de dissabte passat de la Lliga, on l’equip va mostrar símptomes de justificada fatiga i trams de nebulosa en el seu joc. Flick va reaccionar, per la seva part, amb un coherent i també lògic: “Puc entendre la seva decepció, però no la seva reacció”, donant a entendre que li costarà comprendre-la i perdonar-la.
La veritat és que l’afició també s’ha sorprès per un episodi tan inesperat, coincident, però, amb l’adopció de canvis en el dia a dia de la convivència i hàbits del primer equip decidits unilateralment per Alejandro Echevarría, l’excunyat de Joan Laporta, derivats del seu progressiu augment de poder intern i de la visibilitat de la seva pròpia figura.
Alejandro Echevarría ja no s’amaga com des de fa quatre anys sota la necessària discreció del seu aparent paper d’assessor. Ara decideix qui entra a la Ciutat Esportiva, qui té accés a l’staff i jugadors, qui viatja amb el primer equip, qui forma part del seu entorn i també ja ha decidit ocupar a la llotja el seient darrere del president Laporta, que li confereix i ratifica el seu veritable paper i posició a l’organització com a número dos del FC Barcelona, l’única figura a la qual l’aparell obeeix com si es tractés del mateix Laporta.
Les imatges més recents al costat del president al Torneig Godó, que han deixat ben clara la seva prevalença absoluta sobre la directiva i sobre els executius, sense ser membre de la junta ni ostentar tampoc cap càrrec en l’organigrama blaugrana, han circulat per l’amplíssima capil·laritat de les xarxes socials del cercle del poder del Barça com la confirmació de la seva definitiva ascensió al cel laportista, assegut a la dreta del pare en qualitat de favorit amb plens poders per exercir la seva autoritat, absoluta, a falta d’una jerarquia formal.
Pel que afecta l’òrbita de l’equip de Flick, Alejandro Echevarría l’ha aïllat de la mateixa àrea de comunicació del club, limitant la presència i el contacte dels seus membres a mínims imprescindibles, a més d’haver imposat rígides normes de control sobre quins directius poden accedir a l’Olimp de les estrelles de Sant Joan Despí, només autoritzats per ell, i quants poden viatjar, també sota els paràmetres dictats per ell.
El periodista Salvador Sostres ha publicat detalls sobre les mesures adoptades personalment per Echevarría a les pàgines d’ABC, detallant que “també ha pres el control de l’accés als jugadors, fins al punt que ha baixat de l’avió dels desplaçaments a l’equip de comunicació del club. Ricard Franco i Sergi Nogueras ja no viatgen amb els jugadors, ni poden dinar amb ells com solien i han estat desposseïts del despatx que tenien a la zona de la Ciutat Esportiva reservada per al primer equip. És tal el poder que Echevarría té al club, i tal la por que suscita en empleats i directius, que el departament de comunicació ha pregat a almenys a tres mitjans de comunicació de Barcelona que es disposaven a publicar aquesta informació que no ho fessin per por de ser acomiadats. És especialment dolenta la relació que Echeverría té amb el director de comunicació del club, Àlex Santos”.
És notòria, també, la seva capacitat per fer amics dins del vestidor, sempre dels més destacats i influents cracs com va fer en el primer mandat de Laporta, on primer va ser directiu, fins que va ser expulsat per haver mentit -el president i ell- negant la seva pertinença a la Fundació Francisco Franco, i després posat en nòmina com a responsable de l’oficina d’atenció al jugador. En el retorn del cunyat del president, amb la mala experiència anterior, tots dos han construït una relació que, com també s’explica en el mateix article, ha provocat fins i tot la intervenció del compliance, Sergi Atienza, enfrontat al desafiament de justificar que un estrany sense cap vinculació formal amb el club viatgi ocupant un seient preferent en l’avió, les millors habitacions en els hotels, en els transfers, en els dinars i sopars, a la llotja, local o visitant, i que a més doni ordres a empleats i executius des de l’autoritat que només li ha estat atorgada pel president i que, per descomptat, ningú gosa discutir.
Més enllà que ha estat Alejandro Echevarría qui va configurar i controla la direcció esportiva actual amb Deco i Bojan, directament elegits per ell -Deco amb antecedents d’una relació professional relacionada amb negocis en la indústria del futbol-, i del fer de tenir la plena competència en matèria de seguretat del club, elecció de proveïdors (Barna Porters) i de la cúpula de comandament, la seva ascendència i creixent pes en el primer equip i el seu entorn no és precisament del gust de Hansi Flick.
Com a tots els entrenadors, a l’alemany li agrada controlar el vestidor, és la seva obligació i part fonamental de la seva feina i de l’equilibri en amb el grup, per això duu malament, encara que de moment en silenci, haver detectat que algú per sobre, que no és el president, mou determinats fils i pren decisions presumptament amb la bona intenció de blindar-lo contra la mateixa toxicitat dels directius, sempre perillosa. Una altra cosa és donar per suposat que la influència, les maniobres i els tentacles del número dos del Barça, Alejandro Echevarría, i el mateix president no ho siguin.
Les males cares dels jugadors descontents no són un bon senyal en aquest tram final de la temporada en què Flick també ha de resoldre com gestionar l’alta de Ter Stegen per continuar comptant amb el respecte i la lleialtat dels seus jugadors. El capità hauria de ser el primer a donar-li un cop de mà al tècnic i no provocar, com ja ha intentat, un debat anticipat. Els dies vinents es preveuen importants perquè regni la pau en un equip que ho té tot de cara i que no hauria d’estar ara mateix pendent d’aquestes petites batalles que, amb les seves espurnes, poden arribar a provocar un incendi més gran. L’únic motiu és l’excitant proximitat d’un gran botí i l’ambició d’uns i altres per assegurar-se una porció més gran del pastís.
