No cal que sigui Sant Jordi per regalar llibres i roses a qui sigui, quan sigui i pel que sigui. Així que proposo tres llibres que no caduquen.
Setembre de 1941. El meu pare desprès d’haver lluitat a les trinxeres defensant la República, fent el servei militar a Larache, escriu a la que seria la meva mare i li diu: “he tenido la ocasión de leer otra vez “Amor”, “24 horas de la vida de una mujer” y “Primavera Mortal”, las he encontrado tan bonitas como la primavera. ¡Hacía tanto tiempo que no leía algo bueno!“. Llegit aquest comentari vaig sortir de casa amb la sort de trobar a la llibreria del barri Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona de Stefan Zweig, editada per Quaderns Crema en català i per Acantilado en castellà. Crec que no cal presentar a Stefan Zweig. Un monstre de la novel·la i del relat de la vida, la seva i la dels altres.
En la contraportada de la versió en castellà, es transcriu una part del contingut: “¿Usted no encuentra, pues, odioso, despreciable, que una mujer abandone a su marido y a sus hijas para seguir a un hombre cualquiera, del que nada sabe, ni siquiera si es digno de su amor? ¿Puede usted realmente excusar una conducta tan atolondrada y liviana en una mujer que, además, no es ya una jovencita y que siquiera por amor a sus hijas hubiese debido preocuparse de su propia dignidad?”.
Escrita l’any 1927 aquesta novel·la de 100 pàgines és una petita joia narrativa en què Zweig ens submergeix, amb una capacitat d’empatia excepcional, en la vida de les dones mitjançant Mistress C., a la qual el narrador descriu com una “anciana i distingida dama anglesa….” amb “…. un aspecte físic summament agradable“. En la novel·la a aquesta anciana se li adjudica una edat de 67 anys a cobert de tota maledicència. Zweig indaga en el ser femení especialment els sentiments de passió, amor, contradiccions, la moral i la llibertat individual.
Segon llibre, Tierra de los hombres d’Antoine de Saint-Exupéry, editat per Ladera Norte. 165 pàgines. Sens dubte el llibre més conegut i llegit d’aquest autor és el Petit Príncep però no és el que ara proposo. En Tierra de los hombres Saint-Exupéry ens parla d’ell mateix fent servir com a matèria primera la seva professió de pilot de rutes aèries postals. Dona testimoni dels països visitats, la condició humana en les diferents cultures, la seva capacitat d’observació, introspecció i el que per ell significa l’experiència de vol. Un llibre en què l’autor mostra, un cop més, una gran sensibilitat i capacitat d’emocionar el lector en aquest cas amb fets reals viscuts per ell.
Tercer llibre, Libertad d’Angela Merkel escrit amb la participació de qui va ser la seva principal col·laboradora en els ministeris i duran els quatre mandats en que va ser cancellera de l’Alemanya unificada, Beate Baumann. Editat per RBA. 792 pàgines.
Es tracta de les memòries de la política alemanya que abasten des de la seva infància fins a la retirada de l’activitat política pública. Nascuda a l’antiga RDA, filla d’un pastor protestant i d’una mare inquieta culturalment que va poder impartir classes de alemany, matemàtiques, llatí i grec però que en ser l’esposa d’un pastor no va poder exercir a l’escola pública. Amb la lectura del llibre es segueix la seva evolució personal, la conscienciació social facilitada per la cobertura que oferia l’activitat del pare, on hi havia lloc pel pensament crític i la reflexió personal compartida en un entorn polític de manca de llibertat personal i col·lectives propi de la RDA. Del seu pare diu: “Un cop finalitzada la guerra, i desprès dels horrors del nacionalsocialisme, estava convençut que per iniciar una nova vida necessitava una ètica basada en la pau. En el seu cas, aquesta ètica va néixer de la seva fe cristiana”. A. Merkel es doctorà en ciències físiques i la seva entrada en el món de l’acció política coincidí amb la caiguda del mur de Berlín el 8 de novembre de 1989.
Al gener de 1991 va ser nomenada, com a membre del nou govern unificat del Helmut Kohl, ministre per Afers de la Dona i la Joventut, només 14 mesos després de la caiguda del mur i arribà a cancellera el novembre de 2005.
La lectura del llibre demostra que en una realitat política actual marcada per l’histrionisme, les males formes i la manca de formulació de polítiques públiques alternatives l’admiració i respecte per l’adversari polític, en aquests cas una persona suposadament conservadora, és possible.
Ah, no oblidi les roses!
