Per un moment, a finals de febrer d’aquest any, va semblar que Laporta atacava de soca-rel, de cara i amb anticipació aquests problemes recurrents que afecten el seu compte d’explotació i que, un any més, apuntaven a un altre tancament de temporada marcat per aquesta tètrica i morbosa tendència d’aquesta junta de continuar improvisant i, sobretot, intentar solucionar els problemes a última hora o més enllà, com va succeir en la formulació dels comptes de l’exercici 2023-24, de fet encara afectats per una discrepància amb l’auditor de 208 milions.
El problema va tornar a centrar-se en aquesta operació d’arrossegament de la venda de Barça Studios que va regurgitar els impagaments de 145 milions i, en conseqüència, l’obligació comptable d’actualitzar el valor de la companyia, Bridgeburg Invest, o de la seva marca, Barça Vision, a zero euros per falta d’activitat comercial -és un negoci ruïnós, si és que alguna vegada va poder ser-ho- i per la impossibilitat de desenvolupar un pla de negoci que sempre va ser una enganyifa i una farsa intencionadament projectada per enganyar LaLiga i el mateix auditor.
Sense marge salarial i ofegat per aquestes pèrdues, Laporta va aconseguir, no obstant això, fitxar a Dani Olmo, que no inscriure’l, així com aprovar uns comptes amb una excepció de l’auditor, un fet tan sorprenent com inapropiat que va minvar les pèrdues a 91 milions, en lloc de gairebé 300 milions, però que no va canviar la realitat sobre l’estat vegetatiu de la companyia ni l’amenaça que, en el següent curs, l’actual, hagi de ser regularitzada.
Laporta, com sempre, va actuar massa tard i amb urgència amb un altre pedaç a còpia d’enganyar els socis i prometre’ls que, en qüestió de setmanes, d’uns quants mesos com a màxim, aquesta excepció de l’auditor desapareixeria perquè, com sempre, “s’estava negociant amb nous inversors”, l’entrada dels quals en l’accionariat “només estava pendent de les due dilligence per signar l’acord. Barça Vision és la realitat augmentada, NFTs, metavers, producció audiovisual… Això és una mina d’or! Val molts diners. Aviat serà una de les principals fonts d’ingressos del club. A final d’any estarà tot resolt amb un parell de nous aliats. Estem negociant l’entrada de dos nous inversors a Barça Vision (Bridgeburg Invest)”. Més concretament, es va explicar als socis en l’assemblea que l’operació estava en fase avançada i que “un dels inversors és una empresa no cotitzada”.
“L’objectiu és que almenys un d’aquests inversors formalitzi la seva entrada abans de gener de 2025”, va assegurar el tresorer Ferran Olivé, a més de subratllar que “la valoració de la filial digital es manté en 408 milions d’euros, ja que l’últim inversor en entrar, Aramark, ho va fer amb aquesta taxació”. La promesa explícita transmesa als socis va ser que “a final d’any (2024) estarà tot resolt amb un parell de nous aliats”.
Per descomptat que era mentida, un altre truc per aparentar i sustentar aquesta altra mentida reiteradament imposada en el relat oficialista per l’actual junta sobre la recuperació econòmica del Barça, allò de “hem tret el club de l’UCI i estem deixant enrere l’etapa més fosca de la història del Barça”.
Tampoc va poder inscriure a Dani Olmo, l’únic fitxatge seriós de les dues últimes temporades, per falta de fair playa l’agost i en la data límit del 31 de desembre, com és de sobres conegut.
No obstant això, en un gir propi del personatge laportista, histriònic i circense, el 3 de gener va treure’s de la màniga una venda de seients VIP per 100 milions que inicialment va tornar al Barça a la regla 1:1 del fair play i que, al marge que LaLiga va mantenir la desinscripció d’Olmo, semblava haver esmenat, si més no, la falta de marge salarial.
Poques setmanes després, també amb aquesta petulància i supèrbia habituals, Laporta va fer pública una maniobra societària consistent en l’absorció de Bridgeburg Invest SL (Barça Vision) per part de Barça Produccions (Barça Media) en una operació de “fusió” que suposava, va assegurar, “la simplificació de l’estructura del seu negoci digital i audiovisual mitjançant la seva concentració sota un únic paraigua societari i poder impulsar iniciatives transversals en el sector digital amb tots els actius disponibles”.
És a dir, una capitulació en tota regla sobre la possibilitat de ressuscitar l’entitat i un altre incompliment de l’enèsima promesa de l’entrada de nous inversors. El que es plantejava el 27 de febrer era una dissolució camuflada de Bridgeburg Invest i l’estructuració d’una altra engalipada perquè la ruïna dels actius i el negoci digital d’última generació poguessin seguir ‘vius’ sota el paraigua de Barça One, un altre vessant de l’activitat del club, l’audiovisual, que amb prou feines genera ingressos. Més aviat despeses.
Transcorreguts gairebé dos mesos, el que se sap és que el nou auditor no ha validat l’ingrés ni l’operació dels 100 milions dels seients VIP, en un 70% finançats per la misteriosa i exigua New Era Visionary Group, i per descomptat tampoc s’ha tancat encara aquest tèrbol procés d’emmascarament de Bridgeburg Invest dins d’aquesta matriu de Barça Produccions (Barça Media) de la qual, de fet, mai va deixar de pertànyer. Només és un últim i desesperat intent perquè aquests 208 milions del valor comptable de Bridgeburg Invest continuïn computant en el balanç malgrat que Laporta ja ha llençat la tovallola en la captació d’aquests inversors que mai van existir i que la seva activitat comercial i facturació continuen sent inexistents.
Des del punt de vista financer i econòmic res no ha canviat en el desastre laportista conegut.
