El FC Barcelona no ha interposat ni tan sols ha preparat cap denúncia contra LaLiga davant el Consell Superior d’Esports (CSD) per l’anunci del 2 d’abril que el club blaugrana deixava de tenir fair play per a la inscripció de Dani Olmo i Pau Víctor. La patronal ho va aclarir en funció de la informació remesa pel mateix Barcelona el 31 de març, amb motiu de la presentació dels estats financers intermedis de la temporada -on no constava l’operació dels seients VIP- i per la necessitat de revertir i rectificar una comunicació anterior del 3 de gener sobre una altra auditoria presentada per Laporta que ara s’ha revelat inconsistent i manipulada.
Com que feia més de tres mesos que se li havia atribuït la recuperació del fair play al nivell de la regla 1:1, LaLiga va voler deixar clar que, finalment, ni a 31 de desembre, ni a 3 de gener ni a 31 de març el Barça de Laporta havia acreditat aquests ingressos il·lusoris de 100 milions, tal com tampoc ho havia fet al juliol de l’estiu passat quan va fitxar Dani Olmo de manera fraudulenta en una operació enganyosa que, tanmateix, el Consell Superior d’Esports ha decidit validar inexplicablement i per dues vegades.
La realitat és que Laporta ha tornat a fanfarronejar i a actuar com un bocamoll anunciant accions legals contra Javier Tebas, per la difusió d’informació confidencial, en una acció mediàtica que, a l’hora de la veritat i com sempre, només era fum. Fins i tot va enviar alguns dels seus “palmeros”, com l’advocat Miguel Galán, a RAC1 per afirmar que “si el Barça denuncia Tebas té un 90 o 95% de possibilitats que l’inhabilitin”. RAC1 va presentar Miguel Galán com “un expert en temes administratius de l’esport”.
“En aquests temes —va declarar Galán— tinc prou experiència, perquè com bé sabeu vaig ser la persona que va inhabilitar Villar, vaig inhabilitar Rubiales i vaig inhabilitar Rocha, i molts dels fonaments que vaig utilitzar per inhabilitar Rocha, Villar i Rubiales coincideixen amb els fonaments que ara pot fer servir el Barcelona en una hipotètica denúncia al CSD. Ja en el comunicat del Barcelona es deixa entreveure els incompliments, com és incomplir l’article 5 del reglament dels pressupostos de LaLiga, que és incomplir la confidencialitat. Com cal esperar, el Barcelona s’ha queixat amb raó”.
Segons ell, “el CSD està esperant Tebas, se’l vol carregar. Per què? Perquè el Real Madrid ja el va denunciar i el Tribunal Administratiu de l’Esport ja va imposar una sanció a Tebas. El que passa és que com que era la primera vegada, li van posar una amonestació pública. Però una segona denúncia del Barcelona… no la suporta Tebas. Per què? Perquè el CSD i el Tribunal Administratiu de l’Esport aplicarien una cosa que hi ha en dret que és ‘reincidència’. I per tant, després de l’amonestació ja hi ha la inhabilitació”.
I és cert que el Real Madrid acaba de presentar una altra denúncia a Tebas per revelar la postura del club de Florentino Pérez en una assemblea de LaLiga, davant el fet que al final a Laporta li ha faltat valor per complir amb aquella amenaça, que va deixar escrita en un comunicat públic dies enrere.
No és la primera vegada, sinó més aviat una conducta repetitiva, que Laporta llença la pedra i amaga la mà, ja que no fa tant també va enviar serioses amenaces d’emprendre accions penals contra el contingut del documental ‘Laporta-Gate. El cas Reus 2’ sobre els detalls i les proves que l’actual president del Barça va participar directament en la gestió del Reus que va acabar amb l’extinció i liquidació del club, a més d’utilitzar el seu prestigi i passat com a president del Barça entre 2003 i 2010 per atreure inversors a un negoci manifestament ruïnós que ha deixat, per ara, tres querelles contra ell per estafa agreujada.
La revelació més cridanera del documental es va concretar en les figures de Bryan Bachner i Toni Cruz, ambdós alts executius del club actualment, que si estan a la nòmina blaugrana és, segons el relat i documents aportats a l’informe, per designació directa del president per saldar deutes contrets per aquella frustrada inversió del Reus en un club xinès al qual Laporta i la seva “banda dels quatre” —ell mateix juntament amb Joan Oliver, Rafael Yuste i Xavier Sala Martín— volien convertir en el gegant del futbol asiàtic, a imatge i semblança del Barça de Messi a Europa i al món.
Sobre el contingut del reportatge, estrenat al cinema Texas de Barcelona i visible a YouTube, Laporta va emetre un comunicat de desmentiment força imprecís i generalista advertint d’actuacions legals que, com era d’esperar, no s’han materialitzat.
El FC Barcelona, per la seva banda, ni tan sols va negar les afirmacions fetes per testimonis del cas, entre els quals, querellants contra Laporta, ni tampoc els indicis ni les evidències que Bryan Bachner i Toni Cruz havien estat damnificats per les pèssimes inversions del Reus i que havien acabat al Barça fitxats personalment per Laporta.
En el cas de Toni Cruz va entrar al club com a director de Barça TV i ha continuat cobrant per aquest càrrec, fins i tot mesos després del seu tancament, mentre que a Bryan Bachner tampoc se li atribueixen grans èxits en les seves funcions com a director de Barça Vision (empresa desvaloritzada a 0 euros segons l’auditor) ni al capdavant de les oficines comercials de Nova York i Hong Kong. Al contrari, Laporta s’ha enfocat més en els seus amics de les repúbliques exsoviètiques per a determinats plans d’expansió.
Amb tot això, 3Cat ni ha dedicat més de mig minut a aquesta qüestió polèmica malgrat el rigor de les proves i del treball periodístic sobre el dramàtic final del Reus. La Corporació prefereix, si s’escau, donar veu i minuts a Enric Masip perquè insulti els socis i barcelonistes que discrepen del pensament únic del laportisme, socis que simplement opinen diferent i als quals qualifica de “pocavergonya”. Masip ve de tancar el seu compte de X pel mal efecte del retuitejar opinions i informacions alineades amb les directrius i propaganda de l’extrema dreta, sobretot en matèria de polítiques d’immigració.
Laporta continua controlant eficientment, a més d’un percentatge molt elevat de la resta de mitjans, TV3 i els seus canals derivats, aquells que tenen més influència en l’entorn blaugrana. Li fan la feina d’anestesiar i alienar el barcelonisme per tal que de les seves malifetes ni se’n parli.
