No és la primera vegada, ni serà l’última, que el porter alemany del FC Barcelona, Marc-André ter Stegen, intenta imposar la seva titularitat, sigui per la via de l’eliminació estructural del seu competidor a la porteria o sota l’amenaça d’anar-se’n. No suporta ni la competència ni una eventual situació d’equilibri en què sigui l’entrenador de torn qui decideixi. Per tant, no és tan fort mentalment com aquesta imatge que sempre pretén projectar de seguretat, autoestima i confiança inalterable en si mateix.
Alguna cosa falla en aquest mecanisme de la seva conducta que, en aquest escenari de final de temporada, pot provocar un conflicte i derivar en un problema intern que l’equip no necessita i que Hansi Flick tampoc mereix, ja que des que ha tornat a entrenar amb el grup, quan es donava pràcticament per fet que la seva recuperació no era possible dins dels marges d’aquesta temporada, no ha deixat de provocar un enorme soroll mediàtic sobre la seva possible reaparició a temps de ser titular, sobretot en una hipotètica final de la Champions.
No ha estat una estratègia encertada ni discreta, al contrari. La seva aparició en una sèrie de mitjans amb entrevistes inconvenients i inoportunes -també innecessàries- insinuant que tornarà a ser a temps de guanyar algun títol, o els tres, les ha acompanyat d’una sèrie d’articles i d’informacions aparegudes a propòsit de la seva extraordinària capacitat per recuperar-se d’una intervenció del tendó rotulià de la cama dreta a finals de setembre. Notícies reiterades que han estat, també, el resultat d’instigar-les en el seu cercle d’amics i coneguts en la premsa.
Si és legítim i humà aquest repte personal per tornar a la titularitat, a força de superar una delicada intervenció amb esforç, sacrifici i determinació, també ho és discutir i qüestionar aquesta campanya mediàtica orquestrada per algú que ostenta la capitania de l’equip i que ha forçat una situació controvertida en aquest moment clau de la temporada.
Ter Stegen ja va ser, en vigílies del partit de tornada dels quarts de final de la Champions a Dortmund, el gran protagonista indirecte, el centre de les preguntes dels periodistes a Hansi Flick sobre si el porter alemany tenia realment opcions d’estar sota pals aviat. A diferència de la fermesa de Flick exhibida dies enrere sobre la qüestió, aquesta vegada l’entrenador va deixar una porta oberta a un relleu imminent, mentre que, al seu costat, el mateix porter polonès, Wojciech Szczesny, va reivindicar el seu desig i fins i tot el seu cert dret de defensar la porteria en el que queda de Champions. Wojciech Szczesny, per decisió de Hansi Flick, és ara el titular en les tres competicions.
La pressió imposada per Ter Stegen a l’entrenador, al seu company i al mateix vestidor és evident i reconeguda per la seva part, ja que en les entrevistes concedides aquests dies ha donat detalls sobre com va posar sobre la taula la possibilitat de marxar del Barça després de la seva segona temporada perquè Claudio Bravo era, per a Luis Enrique, el porter titular de la Lliga. En ambdues el Barça va guanyar la Lliga i en una d’elles Bravo, el meta xilè, va guanyar el premi Zamora de porter menys golejat. És a dir, els mateixos Zamora que l’alemany ha sumat en les següents nou, un, mentre ha estat recurrentment golejat en els partits clau de la Champions des del curs 2016-17. Tot el contrari del paper clau del titular del Real Madrid, Courtois, en les grans conquestes europees madridistes dels últims anys, la més recent en l’edició passada quan va reaparèixer per disputar la final en una exhibició recuperació física i mental que Ter Stegen pretén emular en el mes llarg que falta de competició.
La diferència és que Courtois va tornar sense soroll ni artificis mediàtics, igual que el mateix Szczesny es va guanyar la titularitat, l’admiració i l’empatia del barcelonisme des que Hansi Flick va decidir que el lloc era seu, en silenci i amb personalitat i respecte tant de part de l’entrenador com del professional polonès.
Ter Stegen, inexplicablement, està forçant la seva tornada a còpia de generar un debat perjudicial, això és segur, que l’estrany partit -derrota inclosa- de Dortmund no farà més que avivar i actualitzar. El meta polonès va donar, per primera vegada, algun símptoma d’inseguretat i de precipitació, com en la jugada del penal, i de desorientació, com en el segon gol alemany.
Com a capità, Ter Stegen, ha practicat el que sembla un abús d’autoritat i de control del complex entorn blaugrana per la senzilla raó que no tolera la suplència en cap format, ni tan sols en aquesta recta final de la seva posada a punt, fins i tot a costa de generar-li a l’entrenador i al club un problema colossal, ja que perquè Ter Stegen pugui jugar en la Lliga, el FC Barcelona hauria de donar de baixa a Szczesny pel fet que, precisament, va poder fitxar-lo per la baixa de llarga durada de l’alemany. Si els dubtes de Szczesny a Dortmund tenen a veure amb aquesta atmosfera estranya de la prèvia sobre si Ter Stegen acabarà la temporada en el seu lloc és el dubte que ara planeja, reconeguda per Hansi Flick, en els següents partits del Barça. Un clima que no ajuda en aquesta recta final amb tres títols en l’horitzó.
També ha practicat aquest mateix joc mentalista en la selecció del seu país, on no ha dubtat a posar en qüestió permanentment la jerarquia de Neuer, ja finalment fora de l’òrbita internacional. El seleccionador alemany, Julian Nagelsmann, ha confirmat que Marc-André ter Stegen serà el porter titular d’Alemanya en la Nations League. Nagelsmann va destacar que Ter Stegen ha tingut un rendiment excel·lent en el FC Barcelona durant anys i que, després de la sortida de Manuel Neuer, és el moment que assumeixi el lideratge a la porteria alemanya.
També per aquest motiu té pressa per tornar, perquè ara que li ha arribat l’oportunitat de ser indiscutible en la selecció no s’oblidin d’ell. Pot ser que aquesta sigui la seva principal motivació per reaparèixer a temps i el ressort usat perquè Hansi Flick, com a alemany, se senti pressionat, ja que Julian Nagelsmann ha advertit que el necessita en forma i rodat en el Barça de cara a la Nations League.
La pregunta és si Ter Stegen està jugant net aquest altre partit fora de la dinàmica dels entrenaments, en lloc de deixar en mans de l’entrenador les decisions sobre qui juga i qui no. La veritat és que ha generat un problema gratuït i inoportú per pur egoisme i sense el menor sentit de la companyonia.
