Mentre el Reial Madrid ha tornat a denunciar a Javier Tebas, el president de LaLiga, per una revelació d’assumptes interns de la patronal —en concret la postura contrària de Florentino a una reforma integral de l’arbitratge en una votació de l’assemblea celebrada temps enrere—, Joan Laporta també intenta, per la seva part, estrènyer la pinça sobre el que s’ha convertit, indiscutiblement, en l’enemic públic número 1 dels dos clubs grans; en el cas de Laporta, amb l’amenaça de presentar una reclamació oficial per una altra acusació semblant.
La diferència és que mentre el Reial Madrid ha elevat una protesta formal al Tribunal Administratiu de l’Esport (TAD), segons una possible infracció per “no guardar el secret de les deliberacions de l’Assemblea de LaLiga”, el president blaugrana s’ha limitat a emetre un comunicat advertint-lo de la possibilitat de formalitzar-la. Només fum i soroll, la típica maniobra mediàtica laportista amb la intenció de fer-se l’ofès per la nota de LaLiga del 2 d’abril passat sobre la situació real del fair play financer del Barça de Laporta, de nou excedit.
Es tractava només de sumar-se a la nova OPA hostil de Florentino contra Tebas en la qual, per tancar el setge, ha forçat a Laporta a abandonar aquesta posició col·laboracionista i d’estreta relació amb LaLiga que l’havia portat, fins i tot, a acceptar un lloc a la Comissió Delegada, a la qual ara ha renunciat donant un cop de porta a causa del conflicte entorn de Dani Olmo, jugador a qui la patronal i la Federació Espanyola continuen sense concedir la llicència oficial pels recurrents problemes de fair play de Laporta.
El president del Barça, a falta d’artilleria pesant per atacar-lo de debò, ha buscat treure el focus de la veritable i greu naturalesa dels seus problemes amb LaLiga, el retrocés a la situació de marge salarial excedit o, dit d’una altra manera, la confirmació que la seva operació d’urgència dels seients VIP de fa poc més de tres mesos, la que va servir per simular un ingrés comptable de 100 milions i així obtenir el reconeixement formal d’haver recuperat la norma 1:1 per operar al mercat de fitxatges, era tot fum.
Aquesta situació de certa normalitat, en la qual Laporta no es movia des de fa ja tres anys, i això donant per bo el 2022 que la venda de Barça Studios va generar fair play real -que després es va demostrar que no-, també ha resultat ser borrosa i inconsistent.
Laporta s’ha queixat que en aquest aclariment de LaLiga de primer de mes, basat en l’auditoria del mateix FC Barcelona, que no recull aquesta operació amb dues empreses de l’Orient Mitjà, es desvela informació confidencial sobre els estats financers del club. La reclamació, per absurda, demostra que l’única intenció d’insistir en aquesta postura no és altra que desviar l’atenció sobre la qüestió clau de fons, que Laporta ha intentat, una altra vegada, enganyar a LaLiga, a la resta dels clubs i als socis, amb un truc comptable que el seu propi auditor, no LaLiga, no s’ha cregut.
La reclamació, per infantil, torna a posar a Laporta en una posició ridícula, ja que fa tot just dos mesos (19 de febrer) LaLiga va fer públics, amb el consentiment de tots els clubs i perquè es tracta d’un tràmit d’obligada divulgació, els marges salarials de la totalitat dels clubs de Primera i de Segona Divisió després del tancament del mercat d’hivern, sent el del FC Barcelona de 463.642.000 € exactament. Publicació a la qual, per descomptat, Laporta ni es va oposar ni va qüestionar ni va negar ni tampoc sobre la qual va emetre cap comunicat diferint d’aquesta informació que, bàsicament, era la mateixa que la pròpia LaLiga li havia confirmat el 3 de gener passat i que el seu aparell de comunicació havia filtrat als mitjans catalans com a argument per defensar davant el món que ell havia gestionat millor que ningú la inscripció d’un futbolista com Olmo, que ho havia fet immaculadament.
Més enllà de la legalitat, ja rutinària, de fer públic el marge salarial de cada club, a la nota denunciada per Laporta, LaLiga no fa cap referència al nou marge salarial del Barça que sí, explica i argumenta Tebas, es veu afectat en negatiu pel reconeixement propi del Barça de la inexistència, per ara, de l’operació dels 100 milions. Només especifica que si el 3 de gener LaLiga va concedir al club un marge salarial sobre l’informe d’auditoria que certificava i raonava comptablement la venda de seients VIP amb data 31 de desembre passat, a l’auditoria -signada per una empresa diferent, en aquest cas per Crowe Global- dels estats financers intermedis de la temporada, aquesta mateixa operació no queda reflectida de manera que a efectes del marge salarial el Barça de Laporta retrocedeix a la situació d’excedit.
D’altra banda, el mateix Laporta, en les assemblees ordinària i extraordinària celebrades respectivament a l’octubre i desembre passat, a més d’exposar-ho a la seva web, ha dedicat amplis espais i un quadre sobre l’evolució del fair play financer des de 2021 sota el títol “Què és i com hem recuperat el joc net financer”, una detallada evolució d’aquest indicador des de l’any 2021 quan era de 98 milions fins al 2024 quan va pujar a 426 milions. En aquesta explicació el club exposa els seus propis desafiaments per complir amb el fair play: generar més ingressos que despeses cada any, mantenir un patrimoni net positiu (tenir més actius que deutes) i evitar un endeutament excessiu en relació amb els ingressos.
A Laporta no només li costa complir amb aquestes tres regles bàsiques, sinó que també costa de trobar aquesta informació a la pàgina oficial, que abans era molt accessible i recurrent.
