El Ple del Consell d’Europa va aprovar, el passat 8 d’abril, una resolució en què denuncia les ingerències russes en diversos processos polítics i democràtics als seus Estats membres, entre els quals esmenta “el cop d’Estat del 2017 dels líders del govern regional de Catalunya contra l’ordre constitucional espanyol”. L’informe reclama els Estats membres que “garanteixin marcs legislatius i polítics que protegeixin contra la ingerència en els sistemes electorals i que duguin a terme investigacions exhaustives sobre les denúncies d’interferència en les eleccions i els referèndums”.
La resolució va ser aprovada per 92 vots a favor i 58 en contra. Els parlamentaris socialistes espanyols van discrepar de l’ús del terme “cop d’Estat” per referir-se a l’actuació del govern de la Generalitat el 2017 però van avalar l’existència d’ingerència russa durant el procés independentista. Consta de vint punts, el primer dels quals assenyala que “la interferència intencionada, encoberta i manipuladora de potències estrangeres, els seus representants o actors privats posa en perill la seguretat, els valors democràtics i la governança a tot Europa. Aquesta ingerència estrangera pretén soscavar la sobirania, desestabilitzar els sistemes polítics, debilitar la confiança pública i distorsionar els processos democràtics. Aquests esforços orquestrats continuen augmentant en volum i velocitat, dirigint-se als fonaments de les societats europees i intentant explotar els principis democràtics amb vulnerabilitats sistèmiques”.
L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa reconeix “la ingerència estrangera, en les seves múltiples formes, com una amenaça substancial i persistent per a la seguretat democràtica. Condemna els esforços deliberats i sistemàtics dels actors estrangers per soscavar els processos i les institucions electorals i democràtiques”. La referència al ‘cop d’Estat’ del procés amb el suport rus s’inclou al quart punt de la resolució que assenyala que la interferència del règim de Vladimir Putin “forma part d’un patró més ampli que ha inclòs els intents de la Federació Russa d’interferir en els processos electorals i referèndums a tot el continent durant l’última dècada, amb evidències d’interferències encobertes durant el referèndum del Brexit de 2016 al Regne Unit, les eleccions presidencials dels Estats Units de 2016, el cop d’Estat de 2017 dels líders del govern de Catalunya, les eleccions presidencials franceses del 2017, les eleccions presidencials de Romania i Moldàvia, i en la política alemanya”.
“Les xarxes socials serveixen com a instrument clau perquè els règims autoritaris difonguin informació falsa i enganyosa com a part de la política estatal. Entre els que participen en aquestes activitats hi ha els anomenats “periodistes”, “bloggers” i “influencers” que difonen propaganda encoberta finançats per les autoritats russes. Presentats com a “periodistes independents” i amb una gran audiència, promouen sistemàticament la propaganda russa per dividir la societat europea i desestabilitzar els països europeus des de dins”, s’indica a la resolució que, a més, identifica mitjans oficials russos com Russia Today o Sputnik com a “difusors sistemàtics de desinformació i propaganda”. Aquests dos mitjans van donar un ampli suport al procés. Russia Today fins i tot va publicar tres entrevistes amb Carles Puigdemont o va assegurar, deu dies després de l’1 d’octubre del 2017, que hi havia dotze països europeus disposats a donar suport a la independència de Catalunya.
