El primer ministre d’Austràlia, el laborista Anthony Albanese, considera que els aranzels que ha anunciat el president dels Estats Units, Donald Trump, contra pràcticament tot el món són “totalment injustificats” i representen un acte gens amistós però ha renunciat a replicar-los amb la mateixa moneda. No imposarà aranzels recíprocs d’Austràlia contra els productes que importi dels Estats Units.
“Els aranzels no tenen fonament i contradiuen la base de l’aliança entre les nostres dues nacions”, ha dit Albanese que considera que la decisió de Trump “augmentarà la incertesa en l’economia mundial i els costos per les llars dels Estats Units. És el poble dels Estats Units el que pagarà el preu més alt per aquests aranzels injustificats”.
Trump vol convertir el seu país en un búnquer. Tancat a tot allò que vingui de fora i si no hi ha altre remei que adquirir productes de fora fer-los pagar uns aranzels que deixin baldats als que els exportin. La idea és que Estats Units s’ho faci i s’ho mengi tot. I el que passi més enllà de les fronteres del país només els interessarà si és que necessiten apoderar-se d’algun territori per interessos geopolítics i econòmics. Si la gent es mor de sida a Uganda o pels efectes d’un terrible terratrèmol a Myanmar, ja s’ho faran. Fem Amèrica gran un altre cop a base d’empetitir i ensorrar els països i la gent que no té la sort de tenir la nacionalitat dels Estats Units.
M’agrada la reacció d’Austràlia perquè és una lliçó de modals. Al món hi ha grans desequilibris socials i de qualitat de vida que ens obliguen a mirar més enllà dels nostres nassos, dels nostres països, dels interessos de la “nostra” gent. Si del que es tracta és de bunqueritzar el planeta, que cada país esdevingui un búnquer on cadascú es preocupi només d’ell i dels “seus”, estarem construint un món de famílies mafioses. Importarà la família, la “nostra” família i deixarem desateses i abandonades les altres famílies, que, moltes vegades, massa vegades, tenen unes necessitats més urgents a resoldre que les nostres.
És indignant veure Trump i els membres del seu govern resant a l’inici de les seves reunions. A quin déu resen? Un déu que avala l’egoisme, la insolidaritat, el “nosaltres” primer i la resta que s’espavili?
L’epidèmia de la Covid va demostrar que la Humanitat és una, dividida en països ara per ara, i que ens necessitem els uns als altres. Aixecar barreres, físiques o econòmiques, no és el camí que ens ha de portar al món just que voldríem. Trump i les seves mesures i amenaces representen fer marxa enrere en aquest camí. Estic convençut que els propis ciutadans dels Estats Units l’aturaran. Les manifestacions a les grans ciutats del país d’aquest dissabte conviden a aquesta convicció.
El “ojo por ojo, diente por diente” és la pitjor solució per qualsevol discussió. M’apunto a la resposta australiana.
Algú més?
